Perdoneu, ....però és que la ignorància em pot!
Els catalans sóm i serem un poble acollidor i generòs.
El mon és plural i hi hem de tenir lloc per tots.
Però els catalans sembla que hagim de ser sempre el cornuts i a pagar el beure!
La meva mare, el meu pare m'han evocat les imatges d'un passat llunyà amb les seves històries.
A vegades fins puc "veure" la meva besàvia corrent per entre els camps de blat que hi havia al costat de la Barceloneta, fugint de les bombes d'Espartero. "Barcelona deberia bombardearse cada 50 años deia", de fet fins al 1939 ho van fer. Era una manera d'imposar -se als catalans.
D'altres m'imagino la meva família enderrocant la seva casa de pescadors, al que ara és el Parc de la Ciutadella....
En Franco va decidir i fins obligar a molta gent a venir a treballar a Catalunya, era una manera d'intentar carregar-se la nostra cultura, la nostra identitat com a poble. No ho han aconseguit.
El nostre País ha canviat, cert i hi ha un munt de bona gent que ens ha ajudat a tirar Catalunya endavant.
Moltes persones que van venir de fora ara són tan catalanes com nosaltres i els seus fills, que us he de dir!
Però malgrat tot hi ha hagut i continua havent-hi per part d'uns quants la ferma voluntat d'acabar amb la nostra identitat com a poble.
La ignorància d'alguns catalans és el nostre pitjor enemic.
El que és pitjor neguen la història i n'inventen una de nova, on nosaltres no hem existit mai com a Nació, ens neguen la identitat com a poble i la nostra llengua, la tracten com si nosaltres la féssim servir per fer la punyeta a la resta de la gent!
Sort que no són una majoria i que per altra banda tenim la història de la nostra banda.
Perdoneu...però és que ja comença a cansar tenir que anar de pedagogs per la vida.
No som fanàtics, no som diferents que la resta de ciutadans de la resta de païssos. Simplement som ciutadans que hem nascut aquí, som d'aquí i ens estimem la nostra terra.
Com podem ser una altra cosa? Som Catalans.
No per ofendre ningú, ni per distingir-nos. És el que som!
Potser la pera és diferent que la poma, per sentir-se millor?
No som millors, ni pitjors....com la resta de la gent que ha nascut en un indret és del lloc que ha nascut.
I perdoneu però, aquell estat que em negui la meva història, la meva llengua, posi en dubte el meu País.... perdoneu...no pot ser el meu!
Els catalans sóm i serem un poble acollidor i generòs.
El mon és plural i hi hem de tenir lloc per tots.
Però els catalans sembla que hagim de ser sempre el cornuts i a pagar el beure!
La meva mare, el meu pare m'han evocat les imatges d'un passat llunyà amb les seves històries.
A vegades fins puc "veure" la meva besàvia corrent per entre els camps de blat que hi havia al costat de la Barceloneta, fugint de les bombes d'Espartero. "Barcelona deberia bombardearse cada 50 años deia", de fet fins al 1939 ho van fer. Era una manera d'imposar -se als catalans.
D'altres m'imagino la meva família enderrocant la seva casa de pescadors, al que ara és el Parc de la Ciutadella....
En Franco va decidir i fins obligar a molta gent a venir a treballar a Catalunya, era una manera d'intentar carregar-se la nostra cultura, la nostra identitat com a poble. No ho han aconseguit.
El nostre País ha canviat, cert i hi ha un munt de bona gent que ens ha ajudat a tirar Catalunya endavant.
Moltes persones que van venir de fora ara són tan catalanes com nosaltres i els seus fills, que us he de dir!
Però malgrat tot hi ha hagut i continua havent-hi per part d'uns quants la ferma voluntat d'acabar amb la nostra identitat com a poble.
La ignorància d'alguns catalans és el nostre pitjor enemic.
El que és pitjor neguen la història i n'inventen una de nova, on nosaltres no hem existit mai com a Nació, ens neguen la identitat com a poble i la nostra llengua, la tracten com si nosaltres la féssim servir per fer la punyeta a la resta de la gent!
Sort que no són una majoria i que per altra banda tenim la història de la nostra banda.
Perdoneu...però és que ja comença a cansar tenir que anar de pedagogs per la vida.
No som fanàtics, no som diferents que la resta de ciutadans de la resta de païssos. Simplement som ciutadans que hem nascut aquí, som d'aquí i ens estimem la nostra terra.
Com podem ser una altra cosa? Som Catalans.
No per ofendre ningú, ni per distingir-nos. És el que som!
Potser la pera és diferent que la poma, per sentir-se millor?
No som millors, ni pitjors....com la resta de la gent que ha nascut en un indret és del lloc que ha nascut.
I perdoneu però, aquell estat que em negui la meva història, la meva llengua, posi en dubte el meu País.... perdoneu...no pot ser el meu!
0 comentaris:
Publica un comentari