Mercè Pla

Vols una piscina pel ciutadans del teu poble?: Doncs conclussió, ets superficial i materialista!

2011-10-19T13:49:00.000-07:00

Ja veieu quin començament!
Però veureu, no acabo de creure el que acaben d'escriure en el mur del meu facebook!

Fa 23 anys que visc a Palau-solità i Plegamans, quan vaig arribar el poble no arribava als 7000 habitants, de fet en faltaven molts per arribar-hi, i al poble hi havia una gran reivindicació: La Piscina Municipal.

Tots els partits polítics, anys darrera anys en parlaven. "Sembla mentida que un poble com aquest, (deien) no tingui piscina municipal!!!..."

De fet el Partit Socialista durant la campanya de les eleccions del 2007, proclamaven que estaven elaborant el projecte del que havia de ser la nostra Piscina Municipal.

En un moment de rauxa, el que havia sigut el seu regidor d'urbanisme va cridar, mentre sortia de la sala de plens:"....aquests? aquests no us faran la piscina municipal, a galledes d'aigua, l'haureu d'omplir..."

Evidentment es referia a que posava en dubte que el nostre govern fos capaç de fer aquesta infraestructura tan important pels nostres ciutadans.

Tot pot ser discutible, només faltaria! Però és que ens vam vendre l'enteniment en el nostre govern, per decidir fer aquest equipament?

És que potser ningú no l'ha demanava?

Encara ara hi ha un grup de ciutadans del nostre poble, prop de 800, que a través del facebook la reclamaven, fent acusacions de tota mena en el sentit que no era veritat que hi estiguéssim treballant.

Entenc que es fa difícil per un ciutadà, que no coneix els laberints burocràtics d'una administració, arribar a comprendre el perquè es fa tan llarga la tramitació d'una obra com aquesta.

Però nosaltres ens hi vam posar a treballar a principis de l'any 2008, buscant les formules necessàries per poder donar aquest servei als nostres ciutadans.

Estudi de viabilitat, aprovació del Mapa d'infrastructures esportives municipals, destinació d'un sòl propietat de l'ajuntament adient per a ubicar-hi aquest equipament.

El vist i plau d'esports, dels tècnics, de la Generalitat, l'aprovació de tots els documents per ple.

L'elaboració de les pliques que facilités l'adjudicació d'aquesta obra de forma unitària: l'elaboració del projecte de la piscina, la seva construcció i gestió.

Desenes de reunions, amb tots els tècnics implicats, etc., etc.

I no ens oblidem de la seva financiació, cercant fòrmules, les més econòmiques que no condicionecin el pressupost de l'ajuntament.

Mentre, haver d'anar lluitant contra la desinformació d'alguns ciutadans, que es creien les publicacions fetes a l'Alzina, o el que altres persones feien creure.

També, no oblidem les persones que dia sí i dia també, continuaven fen-te evident la necessitat de la construcció d'aquest equipament!

Ara, resulta que aquest equipament no el vol ningú!...ara és superflu!

Evidentment, hi pot haver altres prioritats.

Segur que hi ha altres necessitats, sempre hi ha altres necessitats i les prioritats com diu la dita "tants caps, tants barrets!"

Però és que no les hem desatés!

I tot de cop no és pot fer!

He de recordar totes les obres fetes aquests anys?...no, crec que no cal.

Puc acusar ara, a totes les persones que m'han demanat que treballés per aconseguir una piscina municipal pel poble, de supèrflues i materialistes?

Els hi he de dir, a les persones que els hi recomanen fer natació pel cor, per l'artròsi, per tants i tants tractaments de salut, que de fet el que són, és uns superflues i materialistes!?

No, evidentment no ho faré.

La demagògia és tan fàcil!

Però bé en tot cas, dir-lis a totes les persones que així ho creuen, que no pateixin.

El nou equip de govern, s'ha posat entre cella i cella no fer la piscina municipal.

Estan disposats a pagar més diners per no fer-la, que els diners que costaria fer-la. (no hem d'oblidar que hi ha una empresa adjudicatària d'aquest servei i amb drets adquirits)

No és sospitosa aquesta actitud?

Quins interessos hi poden haver al darrera, per tal de deixar a uns ciutadans sense aquest servei i pagar més diners per no tenir-lo?

Eren uns materialistes i persones superficials, quan els socialistes ho prometien al poble?

Faran l'escola de can Periquet, potser, si no fan la piscina és clar...? però pagat amb diners municipals, em refereixo?

En tot cas, i ara ja en un to més seriós, ens hauríem de fer la següent pregunta:
Els ciutadans de Palau-solità i Plegamans es mereixen aquest servei sí o no?
El volen?
Doncs potser que ho visualitzin i ho reivindiquin, per què tal com van les coses...em sembla que les pinten magres.

Discurs pronunciat durant el sopar de CiU, als jardins de can Cortès

2011-09-15T04:45:00.000-07:00

Benvinguts a tots els assistents a aquest acte i molt especialment a en Carles Campuzano

Moltes gràcies també a tots aquells que m'heu ajudat durant la Campanya municipal, molt sincerament i a tots aquells que ens heu donat suport amb el vostre vot.

Hem estat molt a punt d’aconseguir tornar a liderar des del govern el projecte de poble de CiU a Palau-solità i Plegamans.

Amb uns resultats molt renyits: 1 vot que fes perdre el 6 a PSC, 20 vots a Vpsip (si en coneixeu, feliciteu-los) gràcies a ells hem perdut el 6è regidor i tenim un nou govern municipal amb un PSC acabat i sense idees. Vam quedar a 35 vots per tal que fóssim CiU que tingués 6 regidors i 5 PSC, podent revalidar el pacte de govern, amb el que tantes coses bones hem fet pel poble.

Ara algú pot tenir temptacions de comparar-nos amb els resultats de les primeres eleccions municipals al municipi, cal conèixer el nostre poble, la seva realitat i complexitat.

Per ajudar-nos donaré unes poques dades:

L'any 1979 el cens del nostre municipi per anar a votar va ser de 2532, vam obtenir majoria absoluta, només es presentaven 4 candidatures, les següents eleccions només van ser 3 candidatures.

L'any 2011 el cens va ser de 10656, cridades a votar.

L’any que més vots hem tingut, a nivell municipal va ser el 2007 amb 1556 vots, amb 8 candidatures, com aquest any.

Es fa molt dificultós treure majories suficients per garantir el compliment d'un programa electoral, per qualsevol partit polític, amb tantes candidatures presentades. Democràticament evidentment, res a dir.

Però per evitar pactes complexes, tal i com moltes vegades ens demana la gent, simplement és gaire bé impossible.

Cal conèixer el municipi en el que vivim, per poder construir el projecte del futur.

Trencar mites I ser el màxim realistes possible.

Som alternativa de govern, ho hem demostrat amb el nostre lideratge.

Amb un pacte de govern complexe mantingut durant 4 anys

Ara cal saber si volem continuar essent alternativa de govern, o ja ens està bé pensar en pactes que garanteixin la nostra presència en un govern sociovergent.

Jo opto per continuar treballant per ser l’alternativa que es mereix el nostre poble i el nostre partit.

Aquest propers 4 anys han de servir per construir el nou lideratge per el nostre projecte de poble.

Jo, tal i com ja vaig informar al partit abans de les eleccions en el seu moment, tant al President com als responsables del partit, a la comarca, com a Barcelona,

Aquesta és la darrera legislatura que encapçalo el projecte de CiU a Palau.

Aquesta decisió, no és d’avui, ni del mes de juny.

De fet a molts de vosaltres ja us ho vaig anar dient abans.

Aprofito per donar-vos las gràcies a tots aquells que m’heu donat suport i ajudat durant aquests anys.

Ara us demano que us involucreu més enllà del que heu fet fins ara.

Que us impliqueu des del partit, per assegurar l’alternança que garanteix I la democràcia, també dins del partit.

Cal unir esforços per treballar per la propera legislatura.

Jo estaré al costat d’aquell que d’entre vosaltres vulgui liderar aquest projecte.

Sempre des del Rigor, prioritzant el bé comú i general, per damunt del personal i privat.

No és bo ni per un partit, ni per un poble que els candidats s’eternitzin.

Ho podem veure ara mateix al PSC a Palau, amb un lideratge acabat, que ja no pot oferir res de nou al municipi.

Sense idees, encara podia aguantar-se en època de bonança, però que amb la crisi actual, serà terrible per les necessitats dels nostres ciutadans.

Un projecte el del PSC-PSOE, acabat al municipi, al País I a l’Estat.

Demano doncs, la vostra implicació envers el projecte de poble de CiU a Palau-solità I Plegamans.

Allò que fem entre tots, revertirà en benefici per el nostre poble I tots nosaltres.

Jo em comprometo a continuar treballant, evidentment liderant el grup municipal fins al final de la legislatura, però també donant suport a un comitè executiu que treballi en benefici del bé comú, deixant a banda interessos privats i personals.

S'apropen les eleccions al Congrés de Madrid:

Alguns poden tornar a tenir temptacions de dubtar: buscar un lider més "guapo", més jove, més…el que sigui!.
Hem de tenir preparada la butlleta a la llibreria del menjador de casa, amb la papereta de CiU a dins, i no dubtar ni un moment a l'hora d'anar a votar.

No podem ser nosaltres mateixos els que ens posem pals a les rodes, fent forts els partits que sempre es dediquen a fer-nos la punyeta, i que quan són a Madrid s'obliden de nosaltres.

Mireu que ha passat a Palau: donant suport a partits que poden semblar més "simpàtics", que surten millor a la foto, més el que sigui….aconseguim tenir un govern del PSOE a l’ajuntament, liderat per un grup de persones que no aporten el que necessita el nostre municipi i que tenen segrestat el concepte de socialisme.

No és ni amb petons i fotografies, que es resoldrem els greus problemes que ens van deixar els socialistes fa 4 anys.

No permetem que això ens passi una altre vegada aquesta tardor I donem el suport que es mereixen els nostres companys a Madrid, el nostre President Mas, el nostre partit I els nostres ciutadans.

Carles, si us plau quan vulguis…tenim ganes d’escoltar-te.

La sobèrbia de la ignorància

2011-09-13T10:56:00.000-07:00

Perdoneu, ....però és que la ignorància em pot!
Els catalans sóm i serem un poble acollidor i generòs.
El mon és plural i hi hem de tenir lloc per tots.
Però els catalans sembla que hagim de ser sempre el cornuts i a pagar el beure!
La meva mare, el meu pare m'han evocat les imatges d'un passat llunyà amb les seves històries.
A vegades fins puc "veure" la meva besàvia corrent per entre els camps de blat que hi havia al costat de la Barceloneta, fugint de les bombes d'Espartero. "Barcelona deberia bombardearse cada 50 años deia", de fet fins al 1939 ho van fer. Era una manera d'imposar -se als catalans.
D'altres m'imagino la meva família enderrocant la seva casa de pescadors, al que ara és el Parc de la Ciutadella....
En Franco va decidir i fins obligar a molta gent a venir a treballar a Catalunya, era una manera d'intentar carregar-se la nostra cultura, la nostra identitat com a poble. No ho han aconseguit.
El nostre País ha canviat, cert i hi ha un munt de bona gent que ens ha ajudat a tirar Catalunya endavant.
Moltes persones que van venir de fora ara són tan catalanes com nosaltres i els seus fills, que us he de dir!
Però malgrat tot hi ha hagut i continua havent-hi per part d'uns quants la ferma voluntat d'acabar amb la nostra identitat com a poble.
La ignorància d'alguns catalans és el nostre pitjor enemic.
El que és pitjor neguen la història i n'inventen una de nova, on nosaltres no hem existit mai com a Nació, ens neguen la identitat com a poble i la nostra llengua, la tracten com si nosaltres la féssim servir per fer la punyeta a la resta de la gent!
Sort que no són una majoria i que per altra banda tenim la història de la nostra banda.
Perdoneu...però és que ja comença a cansar tenir que anar de pedagogs per la vida.
No som fanàtics, no som diferents que la resta de ciutadans de la resta de païssos. Simplement som ciutadans que hem nascut aquí, som d'aquí i ens estimem la nostra terra.
Com podem ser una altra cosa? Som Catalans.
No per ofendre ningú, ni per distingir-nos. És el que som!
Potser la pera és diferent que la poma, per sentir-se millor?
No som millors, ni pitjors....com la resta de la gent que ha nascut en un indret és del lloc que ha nascut.
I perdoneu però, aquell estat que em negui la meva història, la meva llengua, posi en dubte el meu País.... perdoneu...no pot ser el meu!

Carta oberta als meus amics i companys de viatge en la política

2011-05-21T12:14:00.000-07:00

Vull donar-vos les gràcies per tots els moments viscuts junts durant aquests dies.

Ha estat una campanya fantàstica, plena de moments divertits i d'il·lusió.

De molta feina i ben feta, propostes, iniciatives....Sempre he sentit dir que en la política no hi ha amics, i jo sempre he reivindicat que en totes les relacions humanes, no és que hi pugui haver, si no que hi ha d'haver amistat i confiança.

Entenc que en totes les relacions humanes, en que vulguem treballar en positiu i tenir resultats que ens ajudin a evolucionar junts, només hi ha una manera de fer-ho: amb amistat i confiança.

Sembla que hagi de ser normal viure en una societat acostumada a relacionar-nos desconfiant i recel cap els altres, em revelo contra aquesta manera de veure les relacions entre les persones.

Em nego a compartir aquest pensament amb aquells que així ho veuen.Només podem avançar si sabem aprofitar les coses bones, com jo sempre dic, les dolentes no ens han d'interessar.

Sense oblidar-les, hem d'aconseguir que no ens facin mal.

Aprofito aquestes quantes línies per dir-vos que si estic amb vosaltres, és perquè hi confio i perquè sé que confieu en mi.

Si no fos així, jo no hi seria i hauria continuat el meu camí amb altres afers.

Moltes gràcies de nou per el vostre temps, voluntat i il·lusió .

És fantàstic tenir-vos al meu costat.

Ens esperen 4 anys de molta tasca i esforç, en els que haurem de donar molt de nosaltres mateixos.

Penso que la millor manera per treballar, és fer-ho els uns al costat dels altres, generant les sinèrgies que ens ajudin a fer possible els reptes que volem emprendre junts.

Així els assolirem, i a més ens ho passarem tan bé, com aquests 4 anys darrers.

Al final, de tot el que queda a la vida, el més important són les persones i els valors que hàgim cultivat per allà on hàgim passat.

Inici campanya municipal

2011-05-07T14:36:00.000-07:00

Aquest dijous a la nit va començar la campanya per les eleccions municipals que es celebraran el proper dia 22 de maig.

La veritat que quan arriben unes eleccions municipals, tots els qui ens hi presentem vivim un estat d'inquietud, barrejat amb il·lusió, incertesa...

En el meu cas no és gens diferent, però si puc dir que hi arribo amb un sentiment d'haver acomplert els compromisos que vaig prendre ara fa 4 anys.

És important sentir el convenciment d'haver complert els compromisos, per tal de poder de nou començar una campanya.

Hi ha tot un gran equip de gent, fantàstica gent, que m'acompanyen, que treballen amb mi, que m'ajuden a tirar endavant!

Durant aquests mesos he tingut el seu alè al meu costat, he sentit la seva il·lusió que es barrejava amb la meva, i junts em elaborat el programa electoral, que ens compromet a aquests propers 4 anys.

L'emoció que sento evidentment és personal i íntima, però quan veig que comparteixo amb tanta gent aquests compromisos, quan miro i veig al meu costat els rostres d'aquells que confien amb mi....he de dir que sento més força encara, que em fa treballar amb més convenciment.

Gràcies, moltes gràcies, ....no me'n cansaré de donar-vos-les...Gràcies

Junts aconseguirem treballar aquests Nous Reptes!

Estem preparats per continuar fent “més amb menys”

2011-04-14T03:30:00.000-07:00

El passat dilluns vaig tenir el gran plaer de presentar la llista de persones que m’acompanyaran a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig. Un grup de gent preparada per afrontar els reptes de futur.

Són palauencs i palauenques que s’estimen el seu poble i que tenen clar quin ha de ser el futur del nostre municipi. Sabem que no són temps fàcils, però com ja hem anat demostrant durant els darrers 4 anys, Convergència i Unió, està preparada per afrontar el futur amb esperança i il·lusió.

Palau-solità i Plegamans ha fet un gran canvi en els darrers anys, però cal seguir treballant per continuar per impulsant projectes cabdals pel municipi.

Ens esperen dies intensos en que espero poder conversar amb tots vosaltres i així contruir plegats el futur del nostre poble. A continuació us detallo la llista de persones que conformen la llista:

Mercè Pla

Josep M Serravinyals,

Jaume Oliveras

Enric Feito

Carme Rubí

Lídia Caparrós

Núria Fagertag

Lluís Espada

Albert Marsal

Albert Canudas

Olga Clemente

Amor Isern

Jordi Serravinyals

Rosa Sierra

Pedro Romero

Ariadna Cervià

Josep Vivancos

S1. Teresa Carol

S2. Josep Mª Vilardell

S3. Daniel Serrano

S4. Joan Mas

S5. Marta Codinach

S6. Rafael Oliver

S7. Rosario Ruiz

S8. Lluís Avellana

S9. Joan Carol Mumbrú

S10. Núria Sardà

Diàlegs per parlar dels reptes de futur

2011-04-07T06:13:00.001-07:00

Aquest mes de març hem dut a terme una sèrie diàlegs que tenien per objectiu reflexionar sobre quins han de ser els reptes de futur del nostre municipi. Unes sessions que m’han permès copsar les diferents opcions respecte aquells temes que afecten als ciutadans i ciutadanes de Palau-solità i Plegamans.

Han estat cinc diàlegs molt enriquidors en que hem tractat temes com el rigor, l’economia, les persones, el territori i la sostenibilitat. L’anàlisi d’aquests reptes ens ha permès apuntar quins han de ser els objectius del nostre partit. És bàsic conèixer de primera mà quins són els problemes dels ciutadans de Palau. Només recorrent el poble, parlant amb la gent i escoltant les seves preocupacions és com realment pots percebre quins han de ser els reptes de futur del nostre municipi.

Hem comptat amb la presència de destacades personalitat que ens han orientat i aconsellat sobre quin ha de ser el camí que hem de seguir per adaptar el nostre poble a les necessitats de futur. Per part nostre, després d’escolar les diferents opinions, podem estar en disposició de seguir governant amb la mateixa empenta com hem fet des del primer dia que governem.

Així, analitzant les diferents àrees, en l’àmbit del rigor ens comprometem a treballar fort en garantir els serveis bàsics a tots els ciutadans, millorant la qualitat dels serveis de l’administració local, mantenint l’equilibri econòmic de l’Ajuntament i gestionant l’administració local amb criteris d’eficiència, eficàcia i agilitat.

En el cas de l’economia, considerem que és fonamental consolidar el servei de DESOC i el suport al treballador. S’han de potenciar polítiques que enforteixin i potenciïn el teixit econòmic del municipi. Només així podrem sortir de la crisi. Les prioritats de CiU passen per dinamitzar i promocionar comercialment el poble, ajudar als ciutadans a trobar feina i de donar suport al desenvolupament d’empreses i indústries.

Les persones van tenir un paper fonamental en aquests diàlegs, i és que elles són el motor d’aquest municipi. Volem donar suport a totes les iniciatives socials, culturals, esportives i altres, per tal que ajudin a enfortir la xarxa social, tot generant orgull i identitat de poble per Palau-solità i Plegamans.

Al llarg dels darrers anys, un dels temes més recurrents de l’actualitat política ha estat la gestió del territori. Un territori que s’ha de gestionar de la millor manera per donar resposta a les necessitats urbanístiques del municipi. Ara, després de molta feina feta, podem dir que el nostre compromís, és i serà impulsar el model de poble que vol la majoria: El poble que tots ens sentim nostre, integrant els espais urbans i naturals, orgullós de la seva història, actiu i dinàmic.

I per acabar, l’últim diàleg tenia com a objectiu tractar el tema de la sostenibilitat. Hem de treballar per aconseguir un poble preparat per trobar l’equilibri entre el desenvolupament i la sostenibilitat i complir el pacte d’alcaldes. Un objectiu que s’ha d’aconseguir maximitzant la implicació ciutadana en el reciclatge, potenciant l’ús del transport urbà i la bicicleta, millorant la biodiversitat i continuant fent compatible l’activitat agrícola al municipi.

Dir-vos que ha estat un plaer poder conversar i dialogar amb vosaltres. Estic a la vostra disposició per escoltar les vostres preocupacions i treballar conjuntament per el millor futur de Palau-solità i Plegamans.

Reunió amb el Conseller Mena i el Cònsol General del Japó

2011-02-26T07:23:00.000-08:00

Dimarts passat vaig participar en una reunió amb el Conseller d'Empresa i Ocupació, la Secretària per l'ocupació i el Cònsol General del Japó.

L'objectiu de la reunió, en el meu cas, no era una altra que la d'informar de la meva preocupació, com a Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, de l' anunciat tancament de Yamaha al municipi.

Vaig parlar dels lligams de Yamaha amb el nostre poble, que tot semblava perfecte i etern.

Recordo que el primer acte institucional, al que vaig assistir com a Alcaldessa, va ser a la visita amb el President Montilla a la planta Yamaha.

Que l'any passat es va obrir una tercera línia de treball, que no enteníem com s'havia fet aquesta inversió, si com ara diuen des del 2008 s'estaven plantejant el seu tancament!

En tot cas són decisions, que amb la nova llei laboral de l'any passat, poca opció hi ha des de qualsevol govern per evitar.

Que en tot cas ara, si finalment Yamaha decideix deixar de produir al nostre poble, tenim grans treballadors i una fàbrica completament al dia per fer motos.

Hem de mirar endavant i treballar per tal que aquests treballadors i aquesta planta pugui tornar a ser productiva.

Yamaha passarà, però els seus treballadors tenen un gran futur i el nostre poble, i en el nostre País també.

Com sempre hem sabut fer els catalans, continuarem creient en el futur i treballarem, per tal que sigui un bon futur per nosaltres i els nostres fills.

Quant tens responsabilitat de Govern i veus perillar els llocs de treball de tantes persones, no pots fer una altra cosa que lluitar fins al final, trucar a totes les portes, per mirar d'evitar el que sembla que no té marxa enrere.

En realitat, quan em pregunten quants són els treballadors afectats per aquest tancament en el meu municipi, em sorprèn i em sap greu!.

Al final, dona igual en el municipi on estiguin censats els treballadors. Quan un treballador, pare o mare, jove o gran, corre perill de perdre la feina, tots perdem alguna cosa!

Recordo quan jo vaig patir la mateixa situació, ara fa ja molts anys, en tenia 19.

Recordo la sensació d'impotència, la de la incertesa, la de la injustícia....Aquestes han de ser, penso jo, les mateixes sensacions que ara deuen estar vivint totes aquestes persones.

Des de que sóc Alcaldessa del meu poble, he viscut diferents situacions similars i el que més em dol, és que alguns dels casos han passat molt desapercebuts.

Quan es tracta d'empreses petites, sense repercussió mediàtica, ningú no en parla.

Queden diluïts en el silenci i moltes vegades no hi ha possibilitat de negociació. 20 dies per any treballat....i al carrer!

Homes i dones, de totes les edats, és molt dur!

Quan es tracta d'empreses més grans, habitualment l'empresa, si es mou per altres motius, que no són per un tancament inevitable, si no de política de mercat.

Aporten grans quantitats de diners, superant el marcat per la llei.

Però sempre condicionat a una negociació on la marca de l'empresa surti poc en els mitjans de comunicació.

En aquest cas, també és dolorós, sempre és dolorós quedar-se sense feina.

Però poder marxar amb 60 o més dies anys treballat, a fer-ho amb 20 és molt diferent!

Em preocupa que intentant aconseguir el màxim es pugui perdre el tot!

Espero que en el cas de Yamaha i de Basf, els treballadors tinguin l'oportunitat d'aconseguir el millor per ells.

Junts, Nous Reptes

2011-02-16T13:25:00.000-08:00

Palau-solità i Plegamans, durant aquest quatre anys de legislatura, ha fet una transformació que l'ha portat a convertir-se en un poble de referència entre els municipis del voltant.

No hi ha retorn enrere, s'han posat les eines per modernitzar un poble que es mereixia florir.

S'ha endreçat l'organització de l'ajuntament, fent del Rigor, l'element indispensable en la gestió; fent de la professionalitat un objectiu primordial que ens ajudi a apropar al ciutadà l'administració, fent-la més àgil i eficaç.

Ara, quan torno a ser la candidata de CiU per les properes eleccions municipals, miro enrere i veig la quantitat de feina feta amb tot l'equip de persones que l'han feta possible i m'adono que ha valgut la pena haver pogut liderar aquest projecte.

Me'n sento orgullosa, amb aquell sa orgull, que no fa mal.

Quan miro el futur, l'emprenc amb la mateixa il·lusió d'ara fa quatre anys, però amb tot el bagatge i experiència, que em porta a estar molt més convençuda dels nous Reptes per liderar.

Amb l'equip de campanya de CiU hem iniciat unes sessions per parlar d'aquests nous Reptes i ho hem volgut fer en forma de diàlegs, amb persones expertes que ens ajudin a recollir els seus punts de vista.

La primera sessió vam parlar de Rigor la vam fer aquest dilluns passat i vull confessar que l'esperava amb ànsia i il·lusió.

Ha estat enriquidor i molt interessant, diria que també ha estat innovador el format que estem utilitzant.

Dilluns vinent parlarem d'Economia, per parlar-ne he convidat a la Diputada al Congrés de Madrid l'Imma Riera, una gran amiga i gran persona, que coneix pam a pam el territori del mon de l'empresa del nostre País i que d'una forma especial, està al nostre costat per ajudar a les empreses del nostre municipi.

Cada cop que hem visitat alguna empresa, d'aquesta visita n'han sortit iniciatives que les han ajudat en la seva tasca.

Una dona fantàstica, vital, intel·ligent ...podria continuar amb una infinitat de qualificatius per definir la seva personalitat positiva i no n'hi hauria prou!

Doncs amb ella, parlarem d'empresa, de present i de futur, i de com podem ajudar des d'un govern municipal a impulsar el seu desenvolupament econòmic.

També vindrà el meu amic i Director General de Relacions Laborals, recent anomenat, i que amb el que ja ens hem reunit diversos cops, per recolzar els treballadors que estan patint possibles acomiadaments.

En Ramon Bonastre, és un excel·lent polític i persona, que fa molts anys que està lligat al mon laboral i que coneix profundament la seva realitat, una persona que està avesada a lluitar contra adversitats i que ara s'està enfrontant a les conseqüències d'una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys.

Ell ens parlarà també de present i futur en el mon laboral, i de com des d'un ajuntament podem treballar al costat d'aquells que han de passar per els moments durs d'un acomiadament i adaptar-se a un escenari difícil per la reincorporació laboral.

També ens acompanyaran comerciants del poble que ens parlaran dels seus comerços de sectors diferents.

De com estan patint aquesta crisi, de quines i quantes accions creatives intenten per tirar endavant el seu negoci.

La veritat, espero aquesta sessió també amb inquietud.

Tinc la percepció i el convenciment, de que aquestes jornades seran totes molt interessants, i he de dir que el fet de liderar-les d'alguna manera, a través d'aquests diàlegs, m’entusiasma!

Us convido a venir, a gaudir, a participar,....a dialogar, que és una manera de compartir experiències i per tant d'enriquir-nos tots una mica més.

Fins dilluns!

Manifest sobre el tancament de Yamaha

2011-01-27T15:35:00.000-08:00

Davant la inquietut que ens ha invaït la situació de la planta de producció de la Yamaha, aquest vespre al Ple he fet la lectura d'un manifest consensuat amb tots els grups municipals amb representació al consistori que farem arribar a la Conselleria d'Empresa i Ocupació, i que diu així:

¨Atès que dita empresa va gaudir d’uns ajuts econòmics de diferents administracions, per estar ubicada a la zona d’urgent re industrialització.

Davant la situació d’incertesa de la planta de producció de Yamaha i la possibilitat de que aquesta acabi tancant, i marxant a França.
Amb la possibilitat que això afecti a 417 persones treballadores d’aquesta empresa i a la pèrdua d’un teixit industrial tan important al nostre municipi, a la comarca i pel nostre País.
Aquest consistori, amb l’Alcaldessa al cap davant com a màxima representativitat institucional i al costat de tots els grups municipals amb representació al consistori demana:

1.-Que el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que treballi, per tal d’intentar evitar el tancament de la planta de producció Yamaha, a Palau-solità i Plegamans.

2.-En cas que sigui inevitable el tancament de la planta de producció de Palau- que en la mesura de les seves possibilitats que cerquin vies alternatives, que vinguin a substituir la producció que es perd i permetin assegurar un lloc de treball per a cada una de les persones afectades per dit tancament.

3.-En cas que, finalment això no fos possible en aquest moment, que tots els treballadors, tinguin facilitat o ajuts per aconseguir la seva reinserció en el mon laboral en una altra empresa.

4.-Que des de la Conselleria s’impulsin les converses necessàries per què en un futur, el més proper possible, s’ubiqui en els terrenys ara propietat de la Yamaha, una altra indústria que pugui ajudar a l’absorció dels treballadors que hagin quedat desprotegits, per aquesta regulació i altres de les que està patint el nostre municipi (BASF, etc...)

A aquesta situació manifestem també, la nostra preocupació per la deslocalització de diferents empreses multinacionals del nostre municipi, en el polígon de la Riera de Caldes.
Que aquest municipi ha estat sempre molt orgullós d’haver col·laborat en el desenvolupament econòmic de la comarca i del País, i que tenim voluntat de continuar essent un municipi exportador de feina i riquesa al territori.
Amb aquesta voluntat aquest Govern, en nom del consistori, treballarà i vetllarà per a complir tots aquests compromisos, en la mida de les seves possibilitats. ¨

Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, 27-01-11

Pregó de Reis 2011

2011-01-05T12:54:00.000-08:00

Bona nit nens i nenes, pares i mares de Palau-solità i Plegamans.
Els Reis de l'Orient ja han arribat, ja són aquí!
Després d'un llarg viatge, ja tornen a ser amb tots nosaltres.
Donem-los-hi la Benvinguda!!!
Aquesta és una nit màgica, una nit en que tots els astres es confabulen per fer possible, l'impossible; on petits i grans manifesten els seus desitjos, per a fer realitat els somnis.
Una nit en que es respira aire de màgia, d'il•lusió, d'esperança.
I abans de donar-los-hi la Clau Màgica de la Vila, jo també els hi vull fer entrega d'una carta als Reis d'Orient.
Amb l'esperança i el convenciment que m'ajudaran en la meva sol•licitud a fer-ho realitat i diu així:
"A l'atenció de Ses Majestats els Reis d'Orient,
Per tots els nens i nenes; pares i mares de Palau-solità i Plegamans:
• -Un sac ple d'il•lusió, que ens ajudi a confiar més en nosaltres mateixos, i així, fer possible que amb tot l'esforç, els nostres somnis es facin realitat.
• Feina i salut per a tots.
• Que no s'oblidin d'entrar a cap de les cases del poble, perquè demà puguin viure el món màgic que els Reis de l'Orient ens porten.
• I pel que fa al carbó, a poder ser, que sigui de sucre. Que és més bo i a tots ens agrada menjar-ne una mica.
• Tot i saber que no sempre ens hem portat prou bé, però que ens hem penedit dels propis errors i treballem per no tornar-los a repetir
Moltes gràcies i esperem que es facin realitat els nostres somnis.

Visca Ses Majestats els Reis de l'Orient!

Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans

Mercè Pla

Palau-solità i Plegamans, 5 de gener de 2011

Gràcies, Palau-solità i Plegamans

2010-12-01T04:15:00.000-08:00

Des d’aquestes línies vull agrair a tots els ciutadans de Palau-solità i Plegamans que el passat 28 de novembre van exercir el seu dret a vot. En una època en que molts diuen que la política està desprestigiada, un 59,81% dels palauencs i palauenques van sortir exercir el seu dret a vot. Moltes gràcies.

Faig un doble agraïment a totes aquelles persones que ens han fet confiança i han votat a CiU. Concretament un 42,03% dels electors que van exercir el seu dret a vot, el que significa 2.617 persones que van donar suport a la formació que lidera el proper president de la Generalitat, Artur Mas.

CiU té un projecte clar per a Palau-solità i Plegamans i per a Catalunya. Tot i que els resultats a les eleccions autonòmiques no es poden traslladar a les eleccions municipals, si que observem el descontentament de moltes persones en la manera de fer política d’alguns partits. Per part nostre, seguirem treballant com ho hem fet des del primer dia que vam entrar a governar al municipi de Palau-solità i Plegamans, amb seriositat, coherència, cohesió i fermesa alhora de dur a terme els projectes.

Com hem fet sempre, des de l’Ajuntament seguirem treballant conjuntament amb el govern de la Generalitat per aconseguir millores per al nostre municipi.

Esperem que el nou govern, sigui més accessible a les demandes de les administracions, així com que agilitzi els tràmits entre les dues administracions.

El proper President de la Generalitat, l’Artur Mas, és molt conscient de les dificultats que hi ha al país i per aquest motiu, farà tot el possible per recuperar el prestigi que Catalunya ha perdut en els últims anys. No serà una feina fàcil i la responsabilitat no recau només en ell. Cal que tots siguem conscients que sense l’esforç de tots, la recuperació no serà possible

Només em resta dir-vos que per part nostre, seguirem treballant per fer de Palau-solità i Plegamans “un poble per viure’l”.

Un últim esforç per aconseguir el canvi a Catalunya

2010-11-25T08:01:00.001-08:00

El proper 28 de novembre tots els catalans tenim una cita amb les urnes per escollir el proper president de la Generalitat. Ens trobem en una època molt complicada, agreujada per una manca de valors en la classe política. Catalunya ha de tornar recuperar el prestigi que ha perdut en els darrers anys.

El proper govern de la Generalitat, haurà d’estar encapçalat per un líder que sigui capaç de retornar la bona imatge que des d’Europa tenien de Catalunya. Una persona amb valors, honesta i vàlida per dirigir el país cap a un futur millor.

Estem a les acaballes d’una campanya electoral que des de Convergència i Unió s’ha treballat per tirar endavant els objectis establers. Explicar als catalans i catalanes el projecte de CiU, proposar receptes per sortir de la crisi i proposar el concert econòmic per Catalunya. Amb un gran esforç, tots plegats hem transmès a la ciutadania la necessitat d’un canvi real a Catalunya. No podem seguir submergits en aquesta crisi en tots els aspectes que ens afecta.

Convergència i Unió és el canvi. No serà fàcil, però si l’Artur Mas guanya les eleccions, serà la persona idònia que dirigirà el país cap a un futur millor. Estic convençuda que és el millor líder que pot tenir actualment Catalunya. Una persona que ens ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política i de fer les coses.

Queden tres dies per les eleccions i cal que tots plegats exercim el nostre dret a vot. Són les eleccions en que hi participen més candidatures que mai. Ara bé, només una ha demostrat que és capaç de dibuixar un full de ruta per Catalunya. N’hi ha que prefereixen quedar-se com estem i d’altres que creuen que demà podem declarar la independència de Catalunya. Hem de tenir present que les nostres aspiracions d’autogovern només s’aconseguiran si som tots els catalans els que donem suport a la proposta. Davant la crispació creada pels mitjans espanyolistes, Catalunya ha d’estar més unida que mai.

Des d’aquestes línies us demano un últim esforç per anar a votar el proper diumenge. Només amb el vostre suport Catalunya tornarà a ser governada com cal!

En política no tot s'hi val

2010-10-29T05:28:00.001-07:00

Ahir vam celebrar el ple municipal de cada mes. Un cop acabada la sessió vaig dirigir aquestes paraules a les persones assistents al ple, per tal que siguin conscients que a Palau-solità i Plegamans estem intentant canviar la manera de fer política. Un estil que sembla que no agrada a uns però que nosaltres estem segurs que és el camí que cal seguir.

---

No fa massa dies va apareixer en una revista de difusió municipal un escrit del partit socialista on se m’acusava de fer servir recursos municipals en benefici i gaudi exclusiu de l’alcaldia a l’hora que n’insinuava l’ús particular.

Amén que aquest escrit està ple d’injuries i calumnies de les quals no em defensaré ni en els mitjans de comunicació ni en aquest plenari, ja que ambdós no són el lloc pertinent per fer palès que el grup del partit socialista de Catalunya ha traspassat la ratlla, roçant inclús la legalitat en les seves afirmacions.

Però si que els llegiré una cosa que no fa massa dies vaig poder llegir, escrit per l’ex primer ministre fracès Edouard Balladur.

La lluita pel poder no descarta cap recurs, fins i tot el menys desitjable. Tot s’admet, no queda recer de l’esguard malèvol: la vida pública (cosa legítima), la vida privada, els fets pastas, les activitats professionals o els actes dels familiars. Si cal, es recorre a intervencions sense cap escrúpol i es paren trampes en les quals ensopega la bona fe i es difonen per tots els canals de la propaganda.

Davant d’aquestes envestides, el polític pot triar: o bé si és més reservat es defensa, facilita proves, contesta les acusacions de les quals n’és objecte,; o bé tornar cop per cop, es posa també a escorcollar, cercar tot allò que pugui perjudicar els seus adversaris, i quan li cal, inventa, menteix.

Finalment el polític pot escollir mantenir-se fora d’una batalla que s’assembla a un pugilat, sense regles ni decència, pot escollir recordar els reptes de la competició sense baixar el nivell als contrincants, marcar el contrast de la prohibició de certs atacs, intentar conservar la dignitat amb la distància. Així mantindrà l’autoestima.

Sra. Padrós i grup del PSC, avui després d’haver escoltat a companys, amics, ciutadans i a mi mateixa, faré cas de les paraules de Balladur.

No em defensaré de quelcom que no he fet malament. Si que aprofitaré per recordar que les coses de la politica tenen una ratlla molt fina que separa el joc net del joc brut, del joc dolent, perniciós, rabiós i indecent; una ratlla que vostès han trepitjat, i creuat sobradament. Quan es juga a aquests jocs és per dos motius possibles; per un costat per que no en saben més i els falta classe de tota mena; o l’altra es que la impotència que senten per no ocupar el poder els cega i no deixa veure les regles del joc.

Ara bé tot polític té dret a la retractació, oportunitat que tenen vostès de fer-ho en el proper número de la mateixa revista on van dir-ho.

Tot i així, ni 50 escrits com el que vostès varen publicar l’altre dia no canviaran la meva forma de defensar i treballar pel meu poble. Ans el contrari, la seva manera de treballar em dóna més força, més empenta. Malgrat el cop inicial i la tristesa de veure que hi ha conciutadans que no saben estar a l’alçada dels ciutadans que representen, sóc més conscient que mai que jo, la Mercè Pla, amb les meves virtuts i els meus defectes sóc una dona que no té més ambició que voler treballar per la nostra gent i faig aquesta feina amb il·lusió. Dedico uns anys de la meva vida a retornar al poble de Palau-Solità i Plegamans tots els moments feliços i les coses meravelloses que m’ha fet viure. Per què la meva responsabilitat com a ciutadana d’aquest poble és aportar tot el possible per què les generacions futures hi visquin millor que ho hem fet les generacions passades.

I creguint-me que amb la seva actitud, no només donen un molt mal exemple a les noves generacions, i no aporten res pel futur del nostre municipi, sinó que a més a més, i el més trist, es deixen la dignitat pel camí.

Moltes gràcies.

commemoració Diada

2010-09-10T16:21:00.000-07:00

Diada 2010-09-10

Molts han estat els catalans i catalanes que ens han precedit en la nostra lluita, des de la derrota del 1714 i que cada onze de setembre commemorem.
Durant aquest llarg camí, hi ha hagut temps per a tot: per la rendició, per el lament i per a començar a traçar un nou camí, per portar-nos, a tots junts, a la llibertat del nostre poble. I poder decidir lliurament el nostre destí.
Durant tots aquests anys, hi ha hagut moments de desencís, de por, de decepció, de lament.
Però som un poble que ha cada pedra, a cada adversitat, ens hem sabut enfortir i créixer.
Ara, ens trobem en un d’aquests moments en que la sort ens és adversa i podem caure en el desànim.
Però just al contrari, hem de tornar a agafar noves forces i lluitar, sense perdre de vista que el camí llarg i la llibertat ha de ser nostra.
Avui ja no lluitem amb espases, ni canons, aquesta no és la nostra força
La nostra força és el convenciment de la raó i la força de les nostres paraules, la veu del nostre poble.
I Aquesta força en un sistema democràtic es tradueix en la força dels vots, a l’entorn dels partits polítics.
CiU aplega el crit d’aquells que volen tenir dret a decidir sobre el futur del seu País.
I des de la més humil de les paraules, la meva s’afegeix per sumar a favor d’aquesta fita.
Cal sumar per poder donar un tomb a aquest moment tan decebedor de la nostra història.
Amics, necessitem que la vostra veu, que la nostra veu s’escolti amb força, el dia 28 de novembre.
Els municipis necessitem, també un govern fort a Catalunya.

"...Piensa mal i.... acertarás!?"

2010-08-18T14:52:00.000-07:00

"...Piensa mal i.... acertarás!?"
Llegint algunes de les afirmacions i reflexions, que dia a dia podem recollir en diferents mitjans de comunicació o escoltant les converses en el carrer i, per exemple, a la cua del pa, se'm fa fàcil arribar a la següent conclusió: la nostra societat corre el perill que aquesta frase i l'egoisme, s'instal•li en el cor de moltes persones.
Si es decideix asfaltar carrers, mai és el millor moment.

Hi ha qui considera que si ho fas a l'agost, pots perjudicar algunes de les persones que poden haver deixat aparcat el cotxe en aquell carrer.

D'altres que, si ho fas durant la resta de l'any, ho hauries de fer a l'agost que molestes molt menys als ciutadans!

Si asfaltes uns carrers, sempre hi ha qui pensa, que aquells no són els que ho necessiten Que haurien d'haver-ne asfaltats altres, i que si es comença per aquell carrer i no per un altre, segur que s'ha decidit per alguns obscurs interessos, i no responen a criteris tècnics basats en el sentit comú.

I que per altra banda, aquest no és el moment d'asfaltar, (sigui quin sigui el moment). Segur que els carrers no ho necessitaven.

Si es fa un carril bici, evidentment: és un error!...Havent-hi tants carrers per asfaltar, a qui se li acut fer un carril bici!?

S'ha de tenir en compte que a més trauran alguns llocs d'aparcament!...o no!?
Si es decidís que no es fa el carril bici, la veritat....l'afirmació és clara, com volem que els ciutadans es traslladin amb bicicleta pel poble, així no tenir que baixar amb cotxe al poble i deixar d'ocupar espais d'aparcament!?...

Ens hem begut l'enteniment!?...està clar, el que cal és fer un carril bici!

És a dir, la polèmica està servida!

Facis el que facis,...estàs equivocat!...i ho fas amb "obscurs" interessos!!!
Interessos tan obscurs, que per cert, ningú no sap descriure...això sí!...són obscurs!

Clar que també podríem decidir posar aire condicionat a la Masia de Can Cortès,...dit així sense escoltar cap altre opinió i després de 20 anys sense aire condicionat, la decisió sembla irrefutable. És possible que si algú m'ha llegit fins aquí, pugui pensar que ningú podria criticar aquesta decisió!. Una decisió tan clara i tan necessària!

Doncs estan equivocats! ...també hi ha alguna cosa que no funciona.

Per què és clar, a qui se li acut posar l'aire condicionat ara!?..ara ja no es podrà fer servir fins l'estiu vinent! i aquest estiu hi ha fet molta, molta, moooolta calor, a la Masia de Can Cortès!

Bé, més o menys com cada any, però de la calor d' enguany sembla que encara es manté un record més punyent!

Dona igual que la contractació hagi hagut de seguir tot els protocols administratius i jurídics, i que això ha impedit fer-ho abans. Dona igual que l'empresa per motius diversos, que no venen al cas, no hagin pogut començar fins ara. No, no i no!

Tot respon a una estratègia malèvola, que el que busca és perjudicar algú,...per allò dels interessos...no em repetiré, és clar!

El fet que ja s'hagués anunciat i que es parlés, que a partir del setembre ja estaria, no te res a veure!...i això provoca un gran disgust, per què ningú no ha pensat en la calor que ha fet AQUEST ANY i no un altre a Can Cortès.

Clar que també podríem parlar de la pista d'Skaite!
Perquè? eh, perquè s'ha fet, com s'ha fet? ...hauria estat moooolt millor fer-la molt més gran i amb més elements.

Bé sí, ja ho sé la crisi,....sí d'acord ja havíem parlat amb els usuaris de que es feia un esforç i que hauria de ser senzilla, síiii d'acord, fins i tot s'havia quedat que aquest any s'ampliaria i sembla que es farà...però, si no s'ha fet, ha de ser per què evidentment: MENTIM!

Ah!!!...també deu ser efecte de l'obscuritat més fosca!

Aquesta actitud no ens ajuda com a societat.
Junts hem de fer una reflexió.
Certament en aquests moments hi ha molta tensió en la societat. Estan passant moltes coses, coses que ens desagraden, que ens posen nerviosos.

Però potser que comencem a pensar, que a vegades les coses es fan d'una determinada manera, per què un grup de persones que tenen la responsabilitat de prendre decisions, hagi ho han de determinar.

Evidentment, després d'haver escoltat totes les parts, mirat els recursos que tenen i amb la voluntat clara i diàfana de resoldre els problemes que dia a dia es generen en un poble.

És gratificant, quan després els carrers s'omplen i la gent passeja per els nous indrets pensats per a gaudir d'aquest meravellós poble que tenim. O quan a l'autobús hi ha joves i persones grans que l'utilitzen. O quan les persones amb cadires de rodes i cotxets van per la Rambla Mestre Pere Pou. O quan, de tant en tant, algú somriu i et mira!

O quan,...tantes altres coses que t'ajuda a continuar treballant pel teu poble, malgrat totes aquestes afirmacions, que acostumen a fer aquells que perden més temps buscant obscurs interessos, que els veritables criteris que han ajudat a decidir les prioritats.

Vídeo de la meva presentació com a cap de llista de CiU al municipi

2010-07-06T01:50:00.000-07:00

Actitud "inconstitucional" del tribunal constitucional

2010-06-28T14:04:00.000-07:00

Actitud "inconstitucional" del tribunal constitucional
“Amb la sentència del tribunal constitucional de l'Estatut, s'han carregat la constitució espanyola i tota la credibilitat que durant aquests anys podia haver tingut”

Una llei votada per un Parlament, el català, constituït democràticament.
Una llei votada per un poble, el català, en un referendum.
Una llei votada per un Parlament, l'espanyol, constituït democràticament.

“Una llei com l’Estatut, no hauria d'estar sentenciada mai com a inconstitucional per un tribunal que neix en defensa d'una constitució que bàsicament es sustenta en la democràcia i emana de la voluntat d'un poble, que s'estructura amb en les mateixes institucions que es van dotar d'aquesta constitució.”

”És un total contrasentit que bombardeja frontalment l'Estat del que ens vam dotar democràticament i que ens nega el dret a decidir el nostre futur”.

“Una democràcia que a partir d'ara serà qüestionada en el sentit mateix de la seva existència i en el seu sentit més profund”

Ara, més que mai, les administracions locals s’han d’estrènyer el cinturó

2010-06-17T04:22:00.001-07:00

L’equip de govern de Palau-solità i Plegamans és plenament conscient de les repercussions negatives que està produint la crisis econòmica a les administracions locals. Per aquest motiu, des que vam entrar a governar hem estat molt atents a l’evolució de la crisi econòmica i als seus efectes. Tot i que des del primer moment hem treballat amb la previsió d’una baixada considerable dels ingressos, ara, més que mai, les administracions locals s’han d’estrènyer el cinturó.

Aquest mes he signat una resolució en què l’Ajuntament es compromet a reduir el crèdit disponible mitjançant una retenció de crèdit a tots els capítols i a totes les àrees, a l’adopció de diverses mesures de gestió que han de reduir la despesa, a incrementar les mesures de control i fiscalització, a mantenir un estricte control en la gestió de les factures i dels processos de comprar i contractació, i finalment a adoptar mesures pel que fa a la gestió i previsió de la tresoreria municipal.

D’altra banda, per tal de reduir al màxim l’impacte sobre els sous dels treballadors de l’Ajuntament a causa del Decret d’Austeritat del govern Zapatero, l’Ajuntament està estudiant la possibilitat d’incloure les places vacants a la reducció i l’aplicació progressiva segons la categoria. Ambdues fórmules aconseguirien un menor impacte en les retallades que proposa el decret del govern Zapatero.

En temps de dificultats econòmiques cal que tots plegats siguem capaços d’afrontar la situació amb fermesa i buscant els recursos que ens permetin fer-hi front. Ara és el moment perquè tothom, a la seva manera, doni el millor de si mateix.

Campionat d'Espanya Femení de Clubs Sub 16 - Resultats

2010-05-29T15:01:00.000-07:00

Hoquei Olesa Femení: Campionat d'Espanya Femení de Clubs Sub 16 - Resultats

Demà al migdia a Mataró les noies del Sub 16 del club de Hoquei Palau jugaran el campionat d'Espanya.
La veritat és que com a alcaldessa em fa molta il•lusió el poder presenciar aquest partit, donant suport a totes les persones que ho han fet possible, President, la junta, l'entrenador, les noies,...
Però com a dóna em genera senzillament una sensació de conquesta!... segurament hi haurà qui pensi que exagero, però encara recordo quan de petita en la meva escola no ens deixaven jugar a pilota, ja que deien que era cosa de nens.
Quan d'amagat jugàvem a futbol ens etiquetaven de xicotots, per dir-ho d'una forma educada.
Em sento orgullosa de pertànyer a una societat on de forma totalment natural un grup de noies, organitzades en un club, competeixen amb un altre grup i es disputen un campionat a nivell estatal!
Això només vol dir normalitat!...i mentre tant homes i dones, nois i noies des de les grades les animen i gaudeixen del seu bon joc!
Per a mi, senzillament m'emociona!
Noies, endavant...us admirem i envegem. Moltes gràcies per lluitar,...com a dones i portar el nom del nostre poble allà on aneu.
Estic segura que demà podeu guanyar el campionat espanyol d'hoquei,...també podria que no fos així,de fet no crec que perdeu; però passi el que passi demà per mi i per moltes persones com jo, us mereixeu la nostra admiració i reconeixement.

El Mercat Medieval es consolida com a reclam turístic a la comarca

2010-05-25T03:49:00.001-07:00

Com cada any Palau-solità i Plegamans ha celebrat una nova edició del Mercat Medieval. Una bona ocasió per donar a conèixer les qualitats turístiques del nostre municipi. Per cert, aquest any la pluja ens ha respectat tots els dies.

El nostre objectiu s’ha acomplert altre cop. I és que un any més hem comptat amb la participació dels comerciants i entitats del municipi. Durant tot el cap de setmana, els comerciants han exposat els seus productes i les entitats han mostrat les seves activitats. És important que de festes com aquestes, els comerços del municipi en puguin treure un rèdit. Les festes del poble, en la mesura del possible han de servir per potenciar el nostre entorn.

Així doncs, des d’aquestes línies vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible una nova edició del Mercat Medieval. Començant pel personal de brigades que ha muntat tota la infraestructura, els comerciants i també els membres de les entitats. Tots ells han fet un gran esforç perquè el nostre municipi sigues un referent a la comarca durant un cap de setmana.

Nerviosisme?

2010-04-21T14:23:00.000-07:00

És ben cert que en política la desqualificació personal és massa sovint una arma per desgastar l'oponent.
Si és així, no ho és perquè la política sigui un terreny exclusiu d'aquesta característica. Lamentablement ho és, perquè aquesta manera d'actuar forma part de la debilitat humana.
Fer oposició és dur, ho dic amb motiu de causa, vaig estar-hi 8 anys!
I sempre he reconegut que l'oposició que vaig fer, al costat dels meus companys, va ser dura, molt dura! calia que ho fos per la realitat viscuda.

Però vam treballar molt! ...creant una alternativa de govern al municipi, il•lusionant als ciutadans per lluitar pel seu poble,...proposant altres maneres de fer les coses!...mai desqualificant les persones, tot i que motius n’ hauríem tingut!

Amb molt pocs recursos van presentar-nos al poble amb una alternativa creïble i les propostes que en aquells moments plantejàvem, són les que ara estem aplicant des del govern que encapçalo.

Hi ha realitats que no podré canviar, la crisi econòmica actual m'impedirà donar l'impuls que li haguéssim pogut donar si el govern de Palau-solità i Plegamans hagués estat encapçalat per CiU!.

Quantes oportunitats perdudes pel poble! Un govern que gestionava els recursos desaprofitant subvencions,sense buscar fórmules per economitzar l'administració, frivolitzant l'economia de l'Ajuntament!

Amb les entrades d'ingressos provinents de la construcció i massificant el poble, prioritzant, amb el criteri sempre d'augmentar el pressupost amb el mínim esforç.

De fet els governs els tria el poble, i per tant va ser legítim que malgrat aquesta mala gestió, la majoria de ciutadans continués donant suport a aquell govern.

S'ha explicat poc, el perquè del pacte de govern d'aquesta legislatura.
Amb tres anys pel mig, la memòria dels ciutadans que ho han viscut de lluny. Fàcilment oblida que l'any 2007 hi havia un cansament cap a un partit polític, cap a un govern que havia gestionat tant malament, no només l'economia del municipi, si no també la seguretat ciutadana i l’ urbanisme de forma especial.

Aquesta mala gestió va fer que, cap dels partits ara al govern, confiéssim amb un pacte amb el partit socialista, senzillament aquesta és la realitat.
Encara que hi ha molts ciutadans que no entenen els pactes, ni el nostre ni cap altre. Si no hi ha una majoria suficient per governar els pactes són imprescindibles, i una alternativa ha de ser la suma d'aquells que no estan a govern, si realment volem que el canvi no sigui només de maquillatge.

I hi havia d'haver un canvi que sacseges el consistori, modernitzant-lo trencant els vicis urbanístics, que ara estem intentant resoldre dia a dia.
Aquest va ser el motiu del nostre pacte!
Volíem treballar per portar el transport urbà, per una millor sanitat, per resoldre els problemes estructurals del nostre municipi, fent que Palau-solità i Plegamans es convertís en el poble per viure que creiem que es mereixen els ciutadans i els nostres fills.
Treballar l'accessibilitat, posar a l'abast dels joves espais de lleure oberts per trobar-se i disfrutar!
Volíem fer un poble per viure, per viure'l!
Aquest és el nostre projecte de poble.
Tot té un sentit, una seguretat ciutadana a l'alçada de les nostres necessitats, amb un edifici que dignifica la feina dels treballadors i que quan un ciutadà necessiti anar-hi, no hagi de compartir el mateix espai del possible delinqüent! Sense que li caigui al cap un tros de sostre!
Amb un centre on tots hi puguem anar a passejar, amb els nostres fills i trobar-nos-hi per parlar i relacionar-nos!
I aquesta és la feina, que amb orgull faig al costat dels meus companys.
Malgrat el nerviosisme que es respira per part de l'oposició, on a través dels seus escrits només busquen la desqualificació barroera, sense una alternativa que ajudi a il•lusionar a gaire gent.
L'economia ha canviat, la situació de crisi i més en el mon local, ens està portant a replantejar moltes coses.
Ja no si val a governar sense buscant la millor fórmula per poder fer més coses amb menys diners. L'administració s'ha modernitzat, ja no si val a utilitzar l'ordinador com si es tractes d'una simple màquina d'escriure.
El canvi dins la maquinària del nostre consistori ha estat substancial i som el municipi de Catalunya que més tramitacions en línia ha fet a través de l’E-Tram, també nosaltres, l'equip de govern ens hem adaptat a aquesta realitat. De fet nosaltres l'hem impulsat, convençuts que aquest era el camí.
I no hi ha marxa enrere. Aquell que vulgui governar avui un Ajuntament amb aquestes eines, senzillament ho tindrà molt difícil, per no dir que li serà impossible.
El mon ha canviat, la realitat ha canviat i ens hem adaptat a una administració més oberta al ciutadà i més àgil.
Aquest nerviosisme que abanderen els partits de l'oposició i que utilitzen la desqualificació personal i les mentides repetides, com a mecanisme constant, no portaran la il•lusió al nostre poble. Només aprofundiran molt més en la distància que els ciutadans senten envers els polítics i la política.

Realitat social de Palau-solità i Plegamans

2010-04-19T09:36:00.000-07:00

Des de serveis socials, i impulsat pel govern que encapçalo s'està treballant durant aquesta legislatura en un estudi que ens conclogui en quin municipi tenim, a nivell de ciutadans. És a dir, la procedència dels ciutadans que han vingut de fora de Palau-solità i Plegamans, de quins Països, etc...
Penso que en nostre poble, per la seva configuració viu amb el desconeixement d'aquestes circumstàncies, i si és així és per la senzilla raó, que no tenim problemes substancial provinents d'aquesta diversitat demogràfica.
I això és bo, però sempre he pensat que per no tenir problemes, cal posar mecanismes socials que permetin un coneixement de la realitat social i una interrelació entre els ciutadans provinents de les diferents comunitats.
És per aquest motiu, que ja a l’inici de la legislatura, malgrat hi havia a l'administració qui considerava que no calia fer aquest estudi, ens vam posar en contacte amb experts en la matèria, per tal d'ajudar-nos a conèixer i reconèixer la realitat del nostre municipi a nivell d'immigració.
La primera sorpresa que ens vam portar va ser que, en l'estudi, es poses en consideració també totes aquelles persones que vam venir a Palau des d'altres municipis i ciutats propers, que no calgués ser nascut a l'estranger, per formar part del nucli a estudiar.
De seguida em vaig adonar que era una bona manera de plantejar la qüestió i que era garantia d'un estudi seriós i de qualitat.
Certament el municipi de Palau-solità i Plegamans ha patit uns creixements urbanístics importants al llarg dels darrers 30 anys i la naturalesa demogràfica d'aquest creixement, també s'ha de tenir en compte si ha estat nodrida per ciutadans de la conurbació metropolitana, o de Cuenca!
Tots junts formem el Palau d'avui i si volem crear un escenari comú, cal saber d'on partim, per imaginar el futur del nostre poble.
El dia 7 d'abril va tenir una trobada amb persones nascudes a l'estranger que han participat a l'estudi.
Va ser interessant i emotiu. Aquelles persones, que conviuen amb nosaltres, que respiren el mateix aire, que compateixen el mateix territori, es van fer presents, essent protagonistes per una estona del fil del debat.
Va ser emotiu sentir que, ells, per un moment van percebre que eren importants per nosaltres i es va establir una relació, un nexe, un punt de sortida. Amb un compromís per ambdues parts, la de conèixer-nos i aprendre a estimar-nos, compartint una mateixa realitat.
A Palau, sembla que no hi hagi gaire bé immigració! doncs bé hi ha a l'entorn de 1.100 ciutadans nascuts fora de l'estat espanyol al nostre municipi! Estan entre nosaltres, però no participen prou del formar part de la realitat social del nostre poble.
La majoria d'ells tenien interès d'aprendre la nostra llengua, de formar part d'aquests conglomerat de ciutadans.
Penso que és important, que a partir d'aquest treball aconseguim un poble més raonat, més conegut, que ens permeti crear el marc necessari per sentir-se que formem part tots nosaltres de la història d'aquest poble, que tan estimem.

2010-04-12T05:19:00.002-07:00

Abans de Setmana Santa vaig ser entrevistada a Canal Català per Kiko de la Torre. Ens aquests vídeos faig un repàs de l'estat dels diferents projectes que hem endegat amb l'equip de govern.

Nova Zona de Vianants

Nova comissaria

Ràdio Palau

AQUEST ÉS UN ESCRIT QUE VAIG PUBLICAR EL JULIOL DEL 2003.

2010-04-02T07:32:00.000-07:00

EN NOM DEL PROGRÉS:

"Parlem, utilitzem les paraules de forma automàtica, sense pensar en el contingut de les matèixes. Els mots valor de les coses, història, progressisme,..etc es fan servir amb un criteri tan ampli que al final no sabem de que estem parlant.
Parlem de progressisme : “cal que els pobles progressin, ... per un futur millor...”.
Aquesta és una d’aquelles frases que estan més de moda,i en la que tots estem d’acord, i jo hem pregunto: quan es parla de progrés, entenem tots el matèix?.
Mirem el diccionari, veure’m que la paraula progrés és l’acció d’anar endavant, d’avançar”. i continua ... “Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un esser, o una acció, passa d’un estat, forma o grau a un altre de superior, millor”i més endavant diu “i que pot ésser o no definida d’antuvi”.

I aquí està “la mare dels ous” cal definir que és progrés, i la messura la possem cada un de nosaltres amb la nostra concepció del valor de les coses i de la història, i acava amb la nostra manera d’actuar.

En nom del progrés el PSC, a Palau-solità i Plegamans, està enderrocant part de la història.
Després d’haver intentat molts de nosaltres, sense aconseguir-ho, salvar la masia de Can Miqueló, intentant sensibilitzar a l’equip de govern i a la població en general de la necessitat de conservar el nostre patrimoni; durant aquest any 2003 s’han tirat a terra, com a mínim, el que l’equip socialista ha considerat “3 cases velles sense cap valor ni rel.l.evancia històrica” (dues al carrer de Dalt, l’altre ha estat Can Carulla), i ben aviat, molt ens temem, es tirarà Can Boté. Se’ns dirà que eren cases que no estaven catalogades; el més trist és que qui les ha de catalogar són els matèixos que donen el permís per tirar-les a terra.

En aquest progrés, on està el procés positiu que durà el nostre poble a un grau superior, que hom suposarà sempre millor?

Veïent aquesta afició enderrocadora, hom arriba a creure que no tenim terreny per urbanitzar i que tot el que és vell cal tirar-ho a terra necessàriament, per a poder progressar adequadament.
Aquest és el “Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor”. És sempre millor canviar una casa vella per un bloc de pisos, o per una filera de cases? Millor per quí en tot cas?

Tirar una casa “vella” quina importància té? Quin valor té una casa vella? i quan diem valor, estem parlant del valor econòmic?, especulatiu?, històric? patrimonial? cultural? paissajistic?sentimental?
Es clar que com que es fa en nom del progrés!!!. Falta saber si és el progrés econòmic, especulatiu o de quina mena de progrés parlem; com diu el diccionari caldria definir-lo.
Acavem d’iniciar una nova etapa política en la que molt em temo que en el nom del progrés continuarem siguent espectadors obligats de la destrucció de la nostra història.

PASSAT EL TEMPS, AQUEST ESCRIT CONTINUA ESSENT VIGENT. Des del Govern que encapçalo com a Alcaldessa, estem treballant per evitar el perdre més patrimoni al nostre municipi,lamentablement l'estat de molt del patrimoni municipal, està en molt mal estat, per la desídia de molts i molts anys.
Hem elaborat un catàleg de patrimoni que encara no ha pogut esser aprovat definitivament, pels problemes que estan generant aquells que per a ells l'especulació urbanística és un dels màxims exponents del "progrés" tal i com ells l'entenen.
Seria molt trist que al final no es pogués aprovar un document tant important pel passat, el present i el futur del nostre poble.

Valoració de la 1a. Setmana de mobilitat

2010-03-21T10:45:00.000-07:00

Durant aquesta setmana a Palau-solità i Plegamans hem celebrat la primera setmana de mobilitat segura.

La veritat, he de dir, que hem sento molt orgullosa de formar part d'un equip de govern que ha organitzat aquesta primera setmana, que ajudarà a que altres municipis puguin afegir-se a aquesta taca d'oli, que persegueix treballar per minimitzar els accidents de tràfic i que tots ens posem a treballar en l'educació, sobretot dels nens i dels joves, per aconseguir aquest objectiu.

Nosaltres ens vam trobar amb un equip humà amb l'impuls i il·lusió per treballar en aquest sentit, amb moltes idees i amb la disposició de treballar fort i seguit, i que de moment ens ha portat fins aquí.

De seguida el regidor, el govern i jo al capdavant de tots, vam tenir molt clar que si apostàvem a donar el suport que ens demanaven des del cos de la policia, tots hi guanyaríem.

En realitat, quan parlem d'accidents de tràfic, de víctimes, tots, d'alguna manera pensem en les persones amigues i estimades que han sofert algun accident i com ha acabat repercutint en tota la família i en la pròpia de l'accidentat, si ha tingut la sort de sortir en vida de l'accident.

Dilluns vam acollir una trobada amb tècnics d'altres municipis i va ser una jornada molt interessant, i durant la setmana es van fer activitats dirigides a tot el ventall d'edat de la societat i als diferents sectors de població i els ponents, tots ells van tenir un gran nivell, en la seva xerrada.

Però he de dir que de totes les activitats el "Road Show", una activitat pensada per arribar directament als joves que comencen a moure's amb independència, a pujar a la moto, a sortir amb els amics, va ser frapant!

Aquesta, diguem "obra de teatre", finançada per una fundació nascuda per conscienciar a la població "Stop accidents", va ser veritablement una eina que estic segura que va servir clarament per assolir l'objectiu desitjat.

Barrejant la ficció i la realitat, les persones que van sortir a parlar de les seves experiències personals, a través de la seva vida professional, van fer un esforç emocional increïble per sacsejar la consciència i la responsabilitat de tots els adolescents i els que els acompanyaven.

Darrera l'escenari, les persones que van participar a l'acte, recordant les seves experiències, tremolaven a l'escoltar la dels seus companys.

Damunt l'escenari la persona de torn plorava recordant un dels moments viscuts, intentant ajudar en els accidents que els va tocar viure.

Els accidentats compartien el seu patiment amb tots nosaltres.I tots els que assistíem al teatre, ens esgarrifàvem i preníem consciència de la nostra fragilitat a la carretera, a mans d'aquells que incompleixen les normes mínimes de seguretat en la carretera.

Tots ho vam passar malament, emocionalment vam sortir destrossats, però estic segura que tots els que hi assistíem, vam aprendre molt d'aquelles experiències i que van servir per que aquells joves que ens acompanyaven tenen un punt de vista molt diferent de quina actitud han de tenir a la carretera, per intentar evitar un problema que pugui canviar la seva vida i la dels altres.

Crec que és just doncs agrair i felicitar a tots, especialment a l'Anna Maria Campo presidenta d'Stop Accidents, del Caporal Rafa Reina, l'Inspector de policia, Xavier Virgili i el Regidor de Governació, Jaume Oliveres, per haver fet possible aquesta 1a setmana de mobilitat i que de ben segur ens ajudaran a organitzar la 2a l'any vinent.

Les preguntes "inocents" dels nens!!!

2010-03-12T13:57:00.000-08:00

Aquesta setmana he pogut disfrutar per segon cop consecutiu de la sort de rebre a l'Ajuntament, tots els grups de tercer, d'una de les escoles del poble.
Una vegada més els ulls inquiets de tots els alumnes, esperaven asseguts a les cadires a la sala de plens i amb les preguntes preparades, escrites en un paper, aixecaven les mans esperant el torn de paraula, per verbalitzar-les.
És ben cert que tots els nens són iguals!!!, com ben veritat que ho són en la seva curiositat, en la seva inquietud, en la seva inocència.
Preguntaven sobre la piscina i els carrers, ....i el camp de futbol..... i si m'agradava ser alcaldessa i.... que si quan temps feia que n'era...totes les preguntes previssibles, fetes de mil maneres diferents!
Les respostes també previssibles, es succeïent intentant fer-se entendre, per un públic tan jove.
Com sempre, un cop més, quan ja tenien prou confiança han començat amb les preguntes espontànees i algunes d'elles, sobretot una ens ha colpit! i com ens ha colpit!!!
Què li pots respondre a un nen quan et pregunta com pots ajudar als seus pares que s'acaben de separar!?
Com afrontes una resposta sòlida, que pugui esbair les seves pors? quan et mira amb aquells ulls plens de dubtes i angoixa!
Darrera les seves paraules, darrera les que no ha dit, tots ens hem quedat corpressos.
Espero que les nostres respostes l'hagin servit per fer-li saber que de ben segur els seus pares l'estimen tant o més que abans, que té uns mestres que l'ajuden, uns amics que el recolzen i que tots ens preocupem per què tingui tot el que necessita per ser feliç i fer-se gran.
Està clar que només són paraules,...però a vegades les paraules també ens alimenten i ajuden.

Entrevista a Ràdio Sabadell

2010-03-10T01:30:00.000-08:00

Ahir a la tarda vaig ser entrevistada al programa Tarda de Ràdio de Ràdio Sabadell. Un programa conduit per Manolo Garrido en el que vam tocar diversos temes relacionats amb el nostre municipi. una gran oportunitat per explicar curiositats i la gran feina que estem fent al nostre poble.

Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç

LES CONTRADICCIONS DE LA DEMAGÒGIA

2010-02-24T14:38:00.000-08:00

Com moltes persones saben, a Palau-solità i Plegamans s'està treballant la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Aquest document és molt important per el futur del nostre municipi i el govern socialista de la passada legislatura no va poder aprovar-lo, ja que el grup d'ICV-EUA no va donar-hi suport.

Els motius que van manifestar en el seu moment per no donar-hi suport, tot hom sap que no van ser els que van esgrimir durant el ple, si hem de fer cas al que van afirmar els seus companys de govern i altres ciutadans "implicats".

En tot cas, sembla que no eren els d’interès general. Si tots els membres dels govern d'aquell moment haguessin actuat amb la lleialtat que s'espera en una coalició, ara tindríem un POUM aprovat provisionalment per l'Ajuntament.

Molt mal fet, amb una documentació inexacte, amb una base cartogràfica antiquada, sense tenir en compte la inundabilitat de molts sectors, sense resoldre els diferents contenciosos urbanístics, generats per la mala gestió urbanística dels socialistes,....però hi hauria aprovat un POUM, a nivell municipal.

Que aquest POUM no hagués reeixit a l'aprovació de la Generalitat, és una realitat evidenciada pels diferents informes que han anat arribant dels diferents departament afectats.

Malgrat tot l'Ajuntament, encara que s'hagués vist obligat ha refer el document per utilitzar una cartografia nova i informació bàsica pel POUM, podria dir que havia aprovat el POUM.

Però, està clar el Document no es va aprovar!
El govern del moment no va tenir suficient suport per aprovar-lo, malgrat governar amb coalició amb ICV-EUA.

Per tant si ara no hi ha POUM, és evident que hi ha un responsable ineludible que és el govern municipal del PSC i ICV-EUA de la passada legislatura.

Per més que cridin, que acussin, que s'allarguin buscant culpables externs, ells són els qui després de gastar-se xifres milionàries no van aprovar el POUM, un document, segons ells acabat, per la seva aprovació.

Ara, ens trobem de nou en mig de la redacció del POUM i des de diferents sectors del municipi, uns de bona fe i uns altres buscant només l'obstrucció i el soroll, ens demanen perquè no està acabat el POUM.

Per activa i per passiva s'ha explicat les deficiències del document anterior, la voluntat de resoldre les problemàtiques heretades, i que això signifiquen moltes i moltes reunions, amb diferents col·lectius i privats.

S'ha explicat tots els canvis normatius i legislatius que han afectat la redacció del document, obligant a modificacions i esperes obligatòries.

Doncs bé, a l'hora que es reclama que el document ja hauria d'estar acabat, les mateixes veus s'aixequen queixant-se que la participació que es vol fer, es farà en un document tancat!

En què quedem, segons els detractors, es tracta d'un document tancat o s'està redactant!?

Quan el que hi ha és voluntat de demagògia i soroll, no s'atinen en les contradiccions!

Evidentment el document del POUM, a hores d'ara està avançat, només faltaria!

Però també evidentment volem escoltar als ciutadans i és més, si anem a una nova aprovació inicial, també haurem de fer un temps d'exposició del document i per tant un termini d’al·legacions, que es podran tenir en compte.

Al igual que aquestes al·legacions, les aportacions dels ciutadans (continuació de les que ja es van fer i que també es tindran en compte) formaran part d'una participació ciutadana.

Participació que el que ha de perseguir és, no la notorietat intentant fer-se un lloc en un espai polític nou, si no la construcció d'un document que ha de servir per crear un horitzó de futur, per un poble com Palau-solità i Plegamans, que massa vegades ha hagut de veure com des de Barcelona el volen transformar en una altra cosa.

La demagògia fa fer trampes i entra en contradiccions!

La voluntat del nostre govern és crear aquest horitzó i per aquest motiu, després de treballar el POUM durant tot aquest temps, recollint les noves lleis, enfrontant-se amb el PTMB, incorporant les dades i eines més noves; el que vol es mostrar-lo al ciutadà amb les seves aportacions anteriors i oferir-li de nou la possibilitat de donar la seva opinió.

Ara, hi ha qui té molt d'interés a fer creure que si el POUM ja estigués aprovat el PTMB no afectaria igual al nostre municipi, el més lamentable és que hi ha algú que juga a distreure l’atenció.

Buscant en l’equip de govern de l’Ajuntament el responsable per posar en el punt de mira, que permeti que des de Barcelona, puguin continuar dibuixant la ciutat de futur, que han decidit des del departament de Política Territorial de la Generalitat, governada pel PSC.

La curiositat dels nens i nenes del nostre municipi

2010-02-24T04:31:00.001-08:00

Aquesta setmana hem tingut la grata visita d’una cinquantena de nens i nenes de 3er de primària de l’Escola Palau. Com ja havíem fet en anteriors ocasions, obrim les portes de la cosa consistorial perquè els més joves puguin visitar-nos i saber quina és la tasca que desenvolupem els polítics.

Com ja és una costum, els alumnes no han dubtat en fer tota mena de preguntes sobre el funcionament de l’administració local i sobre aquells temes que més els interessen o els preocupen. Així, la Marta ha volgut saber perquè no hi ha un cinema a Palau; el Carlos ha preguntat per la piscina; el Juanjo per les inundacions i si hi ha prou clavegueram o la Sònia ha volgut saber perquè volen treure boscos. Aquests i altres preguntes m’ha fet veure, un cop més, que els nens i nenes també es preocupen i tenen molt interès per les coses que afecten al seu poble. És important que tots plegats tinguem la capacitat de saber escoltar-los i entendre quines són les seves peticions.

En definitiva, és important que tots els nens sàpiguen què es fa al seu Ajuntament i com funciona el sistema democràtic de tot el que passa en la societat de la qual formen part.

Una trobada molt gratificant que es repetirà en diverses ocasions.

Les noves tecnologies i els joves

2010-02-18T23:21:00.000-08:00

Les noves tecnologies s’han convertit en una eina essencial de comunicació. Des de fa aproximadament dos anys, internet i les xarxes socials han esdevingut un dels canals de comunicació més importants. Hi podem trobar molta informació, però ara amb la web 2.0 també podem relacionar-nos. És el primer canal de comunicació que ens permet ser els protagonistes.

Sempre m’ha interessat estar ben connectada i no perdre el fil de les tecnologies que ens permeten comunicar-nos. Per això, intento comunicar-me via bloc o també via facebook. Sembla que això de les noves tecnologies sigui només per a joves, però cada vegada hi ha més gent amb ganes d’experimentar en noves vies de comunicació i sobretot amb ganes de dir-hi la seva.

Conscient de la importància de les noves formes de comunicació de la societat, en el seu moment vam impulsar la modernització de la nova pàgina web de l’Ajuntament, hem posat en marxa la possibilitat de fer tràmits administratius per internet i aquesta setmana, hem posat en marxa la nova pàgina web de joventut.

Aquesta pàgina web vol ser una nova eina perquè els joves del municipi puguin estar informats de tot el que fa la regidoria de joventut, però també, perquè les entitats juvenils puguin tenir el seu espai per exposar els seus projectes o idees. Ara bé, no només volem que l’usuari jove rebi informació, sinó que també ens interessa saber el seu punt de vista. Per això, aquesta pàgina web permet que es puguin obrir fòrums o es pengin arxius multimèdia.

És important destacar que aquesta pàgina web ha estat desenvolupada conjuntament entre els tècnics de la regidoria de joventut i els responsables de les entitats juvenils. Està feta a la seva mida, per tal que li puguin treure el màxim de rèdit possible.

Us animo doncs a que visiteu la nova pàgina i a que col•laboreu per tal que aquest portal sigui un punt de referència per al jovent del nostre municipi. La nova pàgina web és www.espaijoveescorxador.cat

La mobilitat segura, per sobre de tot

2010-02-15T07:26:00.000-08:00

El proper mes de març, Palau-solità i Plegamans organitzarà la primera Setmana de la Mobilitat Segura. Serà un esdeveniment que aplegarà al nostre municipi professionals del món de la seguretat viària per reflexionar i debatre les possibles millores en l’àmbit de la mobilitat segura. Serà una setmana molt interessant en què, d’una manera professional però també lúdica, es tractaran temes tan diversos com l’educació per a la mobilitat segura, les víctimes en accidents de trànsit o la mobilitat vista des del punt de vista de la seguretat i la sostenibilitat. S’han programat xerrades tècniques, exposicions i també una gran festa on tothom hi és convidat. I és que des de fa molts anys, la nostre policia està desenvolupant una tasca excel·lent en aquesta matèria. Cada any, més de 2.500 alumnes realitzen uns cursos que ajuden a conscienciar als joves de la importància del bon comportament a la carretera. Us animo, doncs, a participar d’aquesta setmana que segur que serà un esdeveniment de gran importància per al municipi.

Deixant de banda la Setmana de la Mobilitat Segura, l’equip de govern segueix treballant intensament en els diversos projectes engegats. Finalment ja podem veure com els projectes del FEIL 2009 s’han acabat i, en breu, iniciarem els nous projectes del FEOSL 2010. També començarem a veure l’inici de les obres de la comissaria i de la zona de vianants del centre de la vila. Des d’aquestes línies us demano paciència i disculpes pels possibles problemes que puguin ocasionar les obres. Penseu que, un cop estiguin enllestides, el nostre poble haurà fet un canvi importantíssim.

Aquest mes de febrer hem pogut aprovar definitivament els pressupostos municipals per al 2010. Un cop desestimades les al·legacions presentades per l’oposició, és molt important que es pugui posar en marxa d’una vegada el pressupost. L’equip de govern ha aprovat uns pressupostos marcats per la contenció en la despesa i amb un marca accent social i econòmic. Per a nosaltres és bàsic que aquests pressupostos donin els serveis bàsics i obligatoris que com a administració local ens pertoca oferir als ciutadans. Tot i això, no volem deixar de banda la inversió en infraestructures i equipaments estratègics per posar al dia les mancances del municipi. Finalment, aquests pressupostos estan destinats als Serveis Socials i al foment de l’ocupació i l’economia per ajudar els col·lectius més afectats per la crisi, especialment els més desprotegits i aquells sectors econòmics que han d’actuar de dinamitzadors a la vila, creant riquesa i evitant la destrucció de llocs de treball al municipi. Conscients de les dificultats de moltes persones, l’equip de govern i els treballadors de l’Ajuntament estan treballant intensament per ajudar el màxim possible en tot allò que estigui a les nostres mans.

Pressupostos i oposició

2010-01-15T11:04:00.000-08:00

Aquest passat dia 12 de gener vam aprovar els pressupostos per aquest 2010 que tot just acaba de començar.

Reconec que la tasca des de l'oposició és una tasca difícil, ingrata i molt digna o necessària en una societat democràtica com la nostra, l'he estat fent durant 8 anys i per tant sé força bé de que parlo.

La defensa del punts de vista diferents, de fer propostes i alternatives a decisions de govern, en les que puguem no estar d'acord, la defensa de postures diverses, feta des de un posicionament de respecte, és del tot legítim.

El pressupost que vam aprovar, no enganyaré a ningú, està condicionat per una situació general de la que ni volent podríem fugir-ne.

Això ens ha portat ha tenir que cenyir-nos molt a l'hora de fer les previsions per aquest 2010 i ha triar molt bé quins serien els projectes i apostes per aquest exercici.

Una cosa que tots els partits polítics, que configuren el govern de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans, hem tingut molt clar és que on calia aportar diners és en el compliment de tots aquells serveis que són competència municipal directe i que per tant cal continuar treballant-hi.

També s'havia de fer una previsió econòmica per fer front al cost de tota la maquinària organitzativa, energia elèctrica, servei de neteja, escombraries, etc...

Crec que aquest ha de ser el pensament que ha de moure les polítiques dels municipis en la situació actual.

Juntament en garantir les aportacions econòmiques a serveis socials, a tot el que pugui afavorir a les persones en atur a trobar feina i a continuar essent motor de l'economia fent les inversions al municipi que, resolent dèficits urbanístics i de servei, ajudin a donar feina.
Aquesta ha estat la filosofia del nostre pressupost.

Podíem fer dues coses, limitar-nos a sobreviure econòmicament mantenint un deute a l'entorn del 56% i deixant de fer el que ens havíem compromès, perdent les subvencions que acompanyen a aquestes inversions.
O endeutar l'ajuntament fins un 58%, limitar-nos a fer el més important i continuar treballant pel poble.

Aquesta segona opció, és la que hem triat. Estic convençuda que és la correcta.
Doncs bé, quan en aquests moments els Ajuntaments poden endeutar-se fins al 125%, afirmar des de l'oposició, que l'Ajuntament està a punt de fer "Banca Rota", em sembla d'una gran demagògia i irresponsabilitat.

Quan hi ha ajuntaments molt a la vora nostra que tenen a 2009 un endeutament a l'entorn del 100%, com deuen estar aquests Ajuntaments, segons la nostra oposició?

Afirmar que no és important la vianantització del centre del poble, arranjant el clavegueram d'aquesta zona que tants problemes està donant als seus veïns, dinamitzant el comerç i potenciar-ne el nucli!.

Quant estem parlant d'actuacions de competències municipals, em sembla d'una gran irresponsabilitat.

Afirmar que no és important construir la comissaria, quan l'anterior equip de govern havia iniciat un projecte per fer-ne una, quan cau el sostre damunt dels agents i no tenen intimitat per canviar-se o rebre els denunciats i denunciant en un mateix espai.

Quan estem parlant de donar servei de seguretat ciutadana, que també és una competència municipal, em sembla també d'una gran irresponsabilitat.
Afirmar que no és un pressupost realista i dir que estem endeutant l'ajuntament en 800.000 € més.

Quan aquesta és la xifra que ens hem hagut d'endeutar per poder avançar els diners de les quotes de la sentència de Montjuïc i que arrosseguem de la mala gestió socialista i ecosocialista, em sembla surrealista, demagog i d'una gran irresponsabilitat.

Més tenint en compte que de forma reitera ens demanavem que assumissim aquesta xifra en la seva totalitat i sense passar quotes!

Fer oposició és molt digne, però la dignitat es pot perdre, quan per fer oposició, es cau en un exercici d'irresponsabilitat continuada.

Estic orgullosa de treballar al costat de persones responsables, que prioritzen el poble als seus interessos de partit.

Que han sabut mantenir el compromís de compliment del programa de govern que vam aprovar conjuntament.

Em sento feliç de poder continuar treballant per resoldre, poc a poc, els dèficits estructurals del nostre municipi, i de ser l'Alcaldessa del govern de Palau-solità i Plegamans que més projectes haurà realitzat amb 4 anys de legislatura...malgrat la crisi.

D'això se'n diu responsabilitat, bona gestió i estimació al poble.

Benvingut 2010,

2010-01-04T09:31:00.000-08:00

Benvingut 2010,

M'imagino la teva angoixa quan escoltes les esperances que despertes en tots nosaltres, tot hom parla de tu, com el possible salvador de tantes incerteses i angoixes.

Voldria donar-te la benvinguda, serena i amable.

Tens tot un any, per demostrar-nos què pots fer per nosaltres!

Pren-te el teu temps, tens 365 dies bé, una mica menys!.

Ara ets petit i per primer cop t'enfrontes a les demandes dels homes i dones, que tan esperen de tu.

No desesperis, estarem al teu costat per indicar-te el camí correcte, però sobretot, t'hem de sentir convençut, pas a pas de les teves decisions.

Et necessitem certer, decidit, valent, creatiu, imaginatiu, prudent, ...positiu i ple d'esperança!

Tots recordarem com tu, als que falten, als que hem estimat, als que ja no hi són.

I aprendrem de les seves experiències, de les seves vivències...recordarem els seus petons i abraçades, les seves paraules amables.

Això ens farà més forts!Segur que tu també recordaràs altres anys el 2009, el 2008, i més...,que et faran aprendre per no tornar a equivocar-te.

Junts emprenem un camí, que no te tornada, un camí que només ens el podem permetre ple d'èxits.

L'èxit de viure ha de ser el primer, després vindrà el d'estimar i ser estimada!

Els altres ...bé els altres, depenen encara més de nosaltres!

Haurem d'aprendre, aquest també serà un èxit que m’ajudaràs aconseguir.

Aquest serà dels més importants, aprendre i aprendre essent feliç.

Parlo de la felicitat que s'aconsegueix lluitant pels reptes de millorar cada dia, parlo dels que només s'aconsegueixen si tenim clars els nostres valors.

Segur que sí, 2010, junts ho aconseguirem! Prometo posar-hi de la meva part!...bé d'acord, em conformo que tu em permetis que cada dia surti el sol i jo sigui capaç de veure'l!

Benvingut 2010, t'espero per emprendre el camí!

Discurs d'inauguració de l'escultura en memòria de les víctimes del terrorisme

2009-11-21T14:08:00.000-08:00

Sr. Vargas, President de l’associació Catalana de les víctimes del terrorisme
Sr. Fructuoso, autor de l’escultura que inaugurem avui.

Autoritats,
Amics i amigues
Benvinguts tots, en aquest acte tant emotiu.
Un acte que pren sentit, pel nombrós públic que ens acompanya, en aquesta tarda de novembre.

Avui, ens reunim tots aquí, per inaugurar aquesta escultura, realitzada per l’artista Jesús Fructuoso i que com tots sabem, fa memòria i ret homenatge a totes les víctimes del terrorisme.

Víctimes de la violència,

Víctimes d’aquells que volen imposar la raó de la por, a la raó de la paraula, del consens i de la democràcia.

Aquest acte també vol fer sentir, la memòria col·lectiva i l’escalf als familiars i amics dels que ja no es troben entre nosaltres.

I és per aquest motiu que hem cregut, que aquest entorn i paratge privilegiat és el lloc oportú per a destinar a la memòria de tots els que han patit i pateixen les conseqüències d’aquests actes reprovables.

Però no només ens volem quedar aquí, volem que aquest acte també ens ajudi a reflexionar, a fer reflexionar per aprofundir encara més en la necessitat de treballar per l’esperit democràtic de la nostra societat.

Es fa imprescindible fer sentir la nostra veu, en aquest acte marcat pel silenci i la llum.

Que s’escolti ben clar el nostre clam, per el diàleg i el respecte.

La violència només ens porta dolor, llàgrimes, fins i tot a alguns els pot portar, ànsies de més violència.

Que aquesta escultura, que aquest indret i la nostra veu, la de tots ens ajudi a construir camins de pau entre nosaltres.

Amics, amigues,... que el diàleg i el respecte construeixi els ponts necessaris per a assolir un mon millor, on la violència no hi tingui cabuda i els nostres fills puguin viure en goig i llibertat.

Moltes gràcies a tots per la vostra presència i Bon vespre a tot hom.

La cultura de la cobdícia

2009-11-20T15:58:00.000-08:00

Així ha titulat el seu darrer llibre l'advocat i especialista en temes econòmics, Francesc Cabana.

Aquest divendres he pogut assistir al tradicional Pa amb tomàquet organitzat a l'entorn de la presentació de la revista Qu4trepins en la seva 30 edició.

He tingut el privilegi de poder seure al seu costat durant el sopar i escoltar com explicava els motius i el contingut del seu llibre, i ha dit una cosa, entre moltes d'altres, que ell ha volgut subratllar i que jo vull recollir en aquest escrit.

I ho ha dit, lamentant els comentaris d'alguns economistes al respecta de la seva afirmació, i deia, quelcom que fins i tot sona a evident o a clàssic: l'economia serà millor si les persones, són més bones persones!

És evident que aquesta no pot ser considerada una teoria econòmica elaborada amb arguments basats en estadístiques i estudis rocambolescos, ni tampoc podem dir que arriba a aquesta conclusió, després de destinar gran temps en fer operacions complicades, i logaritmes estranys!

La majoria de les vegades les explicacions més senzilles, són les que contenen les veritats més absolutes i indiscutibles.

Tot seria millor si les persones, fóssim més bones persones!

Quina gran veritat! i que fàcil que sembla aconseguir-ho!

El que tots ens preguntem és, que si aquesta veritat és tan evident, si tots volem un mon millor, si tots estem d'acord en lluitar per aconseguir-lo.

Com és que al mon hi continuen havent les mateixes injustícies de sempre, cada dia moren tantíssimes persones de gana i tants Països es mantenen en guerra?

Però cenyim-nos a l'economia i més concretament a l'economia catalana, qui no coneix casos d'especulacions.

Algú recorda grans reportatges, premiant empresaris emprenedors, que després de la seva aposta valenta es veuen mereixedors d'un reconeixement social?

És que potser la imatge que es ven des dels mitjans de comunicació, és posar en valor el fet de ser bona persona?

Caldrà doncs, segons la teoria de'n Francesc Cabana, posar en valor social aquesta qualitat i que cada un de nosaltres, es replantegi la seva forma d'actuar per tal d'aconseguir sortir d'aquesta crisi.

Crisi, que més enllà de l'econòmica, també acaba essent una crisi de valors, que ens ha portat a aquesta situació.

Així doncs aprenguem a ser bones persones, que traduït vindria a dir: actuem amb honestedat, responsabilitat i sentit comú.

Només així podrem recuperar la confiança en nosaltres, sortir de la crisi i construir una societat més sòlida, per nosaltres i els nostres fills.

Drets i DEURES

2009-11-09T13:58:00.000-08:00

Drets i DEURES:

Crec que a hores d'ara, tots els que haureu entrat al meu blog per llegir aquest escrit, us haureu adonat que el seu títol l’he dividit en dues paraules, i que en una d'elles, hi he utilitzat exclusivament lletres majúscules per escriure-la.

També estic convençuda que de seguida, tots haureu encertat el motiu de la meva decisió.

Entre tots hem creat la societat de dret, venim d' èpoques en que la majoria de les persones gaire bé només tenien el dret de l'existència.

La salut, l'educació eren privilegis d'uns pocs, el lleure era una paraula molt poc utilitzada i gaire bé desconeguda per la majoria del col·lectiu de la societat.

La responsabilitat de tot, requeia única i exclusivament en cada un dels mortals, que es veien moltes vegades, després d'una llarga vida d'esforç i treball, exclosos de la societat i sense cap recurs en la seva vellesa.

Persones que havien patit accidents laborals, es quedaven sense cap recolzament i sobrevivien com podien.

Podria continuar amb una llarga llista, una llista fosca que tots coneixem i recordem, per això es va lluitar, tots hem lluitat per aconseguir la societat de dret.

Però que ha anat passant poc a poc, i que consti que amb això no la vull qüestionar?.

Doncs que ara dona la sensació, que moltes persones han interpretat, que la societat de dret ha substituït els deures de cada un de nosaltres i que per tant la responsabilitat de tot, recau en la "societat", en l'administració i que l'esser individual només és aquell “ent” que, pel sol fet de la seva existència, ha deixat de tenir que complir amb cap deure.

Com si la "societat" no tingués res a veure amb nosaltres i pogués esser el culpable de tots els nostres mals.

Si hi ha famílies des estructurades,...és culpa de la societat.

Si hi ha lladres i drogadictes,....és culpa de la societat.

Si hi ha violència domèstica,...no digueu més,...és culpa de la societat.

Totes aquestes afirmacions, portarien a pensar que posant la "societat" a la presó, tot estaria resolt i tots podríem viure molt més tranquils!

Per altra banda, agreuja la situació un comportament , molt humà, que és el de donar la culpa de tots els nostres mals, a algú altre que no siguem nosaltres mateixos.

I si hi afegim a aquest caldo de cultiu, la falta de previsió pel futur, tindrem tots els números per acabar sentint-nos víctimes d'aquest mon, perseguits, frustrats i el que és més greu, buscant algú que ens salvi, més enllà de nosaltres mateixos.

On ens porta tot això? doncs des del meu punt de vista, a posar en crisi la pròpia societat de dret que hauria de poder protegir-nos.

La societat mai podrà garantir-nos els nostres drets, si no som responsables i actuem complint els nostres deures.

El deure de ser respectuosos amb els altres...ens portarà a ser respectatsel deure de no embrutar...ens portarà a viure en un poble més net.

El deure de no aparcar damunt les voreres...ens permetrà viure en un poble on la via pública estigui més ben conservada i ens permetrà més fàcilment exercir el dret a caminar per carrers que no estiguin destrossats.

El deure de ser previsors, ens ajudarà a poder afrontar millor les crisis.

El compliment del nostre deure, sempre ens ajudarà a garantir millor els nostres drets.

Per tant, fins que no comencem a adonar-nos-en, que està en les nostres mans canviar aquesta "societat" culpable, fent-la més responsable, continuarem possant en risc la societat de dret que tots volem garantir.

Política...en majúscules

2009-11-06T10:44:00.000-08:00

En aquests moments en que sembla que hi ha tant descrèdit en la política, per culpa de tantes persones deshonestes.

I encara que molts de nosaltres ens crea un gran desànim veure tot això.

Vull continuar creient en la política en majúscules, en la Democràcia com a única garantia del nostre sistema social i m'agradaria que es parlés del sacrifici, que molt de gust, fem moltes persones per treballar pel nostre poble.

Mirar la política des d'un prisma de colors que distorsiona la realitat i confon a la gent, només ens dona la visió d'una realitat equivocada, desanima a la gent i porta a la societat a l'abisme de la crispació i el descrèdit.

Qui voldrà dedicar-se a la política ara, amb tota aquesta imatge? quants alcaldes i polítics són honestos?

quanta pressió tenim de moltes persones, que alhora criden reclamant honestedat i que moltes vegades són les primeres a demanar-nos que amb el que és seu, ens ho mirem "amb carinyo"?

Correm el risc de creure que només a la política hi ha corruptes? Qui signava informes? qui els tramitava? de qui eren els terrennys? qui els certificava?...només els polítics?...no!

És que no coneixem la nostra societat? no coneixem l'esser humà? hi ha gent bona, gent molt bona, gent dolenta i gent molt dolenta.

En totes les professions hi ha gent de tota mena! Si no posem en valor la gent que honestament es dedica a la política, ens estem carregant la nostra societat.

És que les persones anònimes del carrer tooootes són honestes? Vull dedicar-me a treballar pel meu poble.

La religió de la intransigència

2009-10-31T17:32:00.000-07:00

El partit d'ICV-EUA i el PSC van votar al ple de Palau-solità i Plegamans a favor d'una moció que demanava, entre altres barbaritats, que trairéssim un petit mural que presideix l'entrada al Jardí de la casa Folch , des de la carretera.

Ho demanaven per què el mural emmarca una frase que, per ells, pot ser ofensiva i diu així : "DEU VOS GUARD".

També es queixaven que haguéssim acceptat la demanda ,del Futbol Club Palau, de la benedicció dels nous vestidors del camp de futbol.

La veritat l’actitud dels membres d'aquests partits fent aquesta demanda, em sembla un acte d'intransigència i de falta de respecte cap a una majoria de la nostra societat, que em costa d'entendre.

Vivim, per sort, en una societat laica.

Per mi, crec que és una sort!Estic segura que hi haurà qui pensi una altra cosa, però el fet que visquem en una societat laica, ens permet compartir-la amb tota llibertat i respecte.

Sóc una persona a la que no li agrada que li diguin ni que ha de pensar, ni com ha de viure.M'han educat per pensar per mi mateixa i esser capaç d'arribar a les meves pròpies conclusions, compartides o no, amb altres persones.

El sentit de la raó, és a dir la capacitat de raonar, d'utilitzar el nostre cervell i decidir, lliurement, què pensem i per què! és, diria jo, la qualitat que més ens distingeix de la resta d'essers vius de la terra, i m'agrada exercitar-la sovint.

No qüestionaré si amb més o menys èxit, però sí amb la riquesa i aprenentatge personal que em suposa utilitzar-la.

Per tant doncs, celebro viure en una societat laica. Però em nego a convertir aquest pensament en una nova religió que proclami també, la possessió de la veritat més absoluta!

No concebeixo que aquest do de llibertat, hi pugui haver qui, el converteixi en una imposició o prohibició de costums o creences d'altres persones.

Em sorprèn per altra banda que, partits polítics com ICV-EUA i PSC, que insisteixen en la memòria històrica, vulguin a cop de prohibició, esborrar de la nostra vida les arrels cristianes de la nostra societat.

Partits que, per altra banda, són els primers en fer ofrenes florals a actes religiosos organitzats per entitats culturals, o que recolzen subvencionar amb fons públics la restauració d’esglésies i altres elements d'origen cristià!

La hipocresia, en aquest sentit, és sublim.

Jo només puc entendre el laïcisme des del respecte cap a una realitat històrica i social.

Finançament municipal

2009-10-25T14:49:00.000-07:00

Un dels problemes més importants per resoldre als municipis, és el seu finançament.

Fa molts anys que se'n parla, però no s'acaba de resoldre mai.

Enguany l'Estat, intentant suplir aquesta mancança, però sense afrontar una solució justa i definitiva, ha destinat els FEIL com a uns fons d'inversió pels municipis.

En el cas de Palau-solità i Plegamans ha estat a l'entorn de 2.405.000 €.

Divendres passat s'anunciava a la premsa els FEIL pel proper any 2010 i sembla que tindrem pel nostre poble una xifra propera a 1.500.000 €.

Dit així i després de l'evidència de la disminució de la xifra, comparant-la amb la de l'any passat.

Aquesta notícia bé després de l'anunci que l'any vinent, l'aportació econòmica que arribarà a través del Fons de Compensació per la participació en els impostos, serà inferior a la del 2009 a l'entorn de 800.000 € pel nostre municipi.

Si a aquest fet hi afegim que amb l'augment del 2% de l'IVA farà que el nostre poble haurà de pagar a l'estat per aquest impost a l'entorn de 900.000 €, tenim que entre una cosa i una altra una xifra d'1.700.000 € que si quedessin al nostre municipi, no caldria que l'Estat ens retornés!

Tenim un cop més l'exemple de com fan les coses el govern de Zapatero a Madrid.

Primer ens dona els diners i després via A o via B o se’ls hi ha de retornar o els deixem de cobrar.

Si realment s'espera que siguin les administracions públiques i sobretot els ajuntaments, els que puguin funcionar com a motor de la inversió, cal que els Ajuntaments tinguem el finançament que necessita, sense tenir que donar les gràcies per que se’ns retornin el que és nostre.

Conferència del PTMB

2009-10-14T15:04:00.000-07:00

Avui tinc un gust agredolç a la gola.

Tinc la satisfacció d'haver sentit el batec del meu poble. D'haver estat, al costat d'un poble que batega.

D'un poble que s'inquieta, quan des de fora, des dels despatxos de Barcelona, es prenen decisions que afecten al territori, que afecten al futur del poble i als seus ciutadans.

Hom, que pretén decidir el seu propi futur, i hipoteca la seva vida triant per la seva família i els seus fills, apropar-se a una vida més serena, en un poble estimat com Palau-solità i Plegamans.

Hom, que ha vist créixer els seus fills, estimant la terra, els arbres, els carrers i les places del poble, que li han fet de bressol.

A Palau, li costa entendre esser el punt de mira d'un Pla Territorial, que el desitja fins a la sacietat, convertint-se, de forma atzarosa, en diana del territori.

Així se sent part dels ciutadans del nostre poble, com aquell que ha d'assumir in-eternum convertir-se en el subjecte solidari, per obligació, de totes les necessitats de l'àrea metropolitana.
És que potser no ha estat prou solidari el nostre poble, amb el territori!?

Com s'explica, doncs, el seu creixement urbà i demogràfic?

Com pot explicar-se, el seu desenvolupament industrial, sacrificant part del seu sòl, per a convertir-se en una part important del motor econòmic de Catalunya?

Com podria algú, fer-nos entendre l'amputació vital de part del municipi, per a poder sufragar la creació d'un Gallecs Verd, a l'entorn de Mollet?

No es pot demanar més solidaritat. I certament també els ciutadans de Palau estan satisfets d'haver col·laborat amb aquesta aportació al País. I ben segur, que també els seus ciutadans han gaudit d'aquesta transformació.

Però volem decidir el seu futur. Palau no pot ser eternament solidari, fins a la seva des configuració total com a poble.

Evidentment, continuaríem essent un poble, ...un altre poble.

Més enllà de totes les paraules vessades, en una conferència on han estat moltes les afirmacions fetes, que no coincidien amb el contingut del document que es pretenia explicar, i moltes preguntes formulades que no han estat respostes.

Avui he visualitzat, que els representants de l'administració de la Generalitat que han vingut, han volgut semblar que ens escoltaven; però que en realitat han fet el discurs previst i no han esvaït els nostres dubtes.

Avui he visualitzat, que els ciutadans han sabut escoltar les paraules amagades entre un discurs aprés, i que els dubtes i les pors es materialitzaven, constatant que la voluntat d'escoltar per part dels conferenciants no estava a l'alçada dels seus desitjos.

Però el que és més important, també tots hem pogut veure que tot just la lluita pel futur del nostre poble ha començat i que junts som més forts.

Anàlisi i dubtes

2009-10-10T15:29:00.000-07:00

Quan en el silenci de la teva cambra, et trobes en el teu blog unes paraules escrites en un comentari d’ algú que no coneixes, és habitual preguntar-se coses.

Qui és?, que la motivat per entrar en el teu blog? com és que s'ha interessat per veure el que has escrit?

De fet, ignoro quantes persones el visiten i moltes vegades, quan hi he escrit, he pensat que segurament gaire bé ningú el llegeix!

La veritat, sempre m'ha agradat escriure, ho faig des de els 14 anys amb assiduïtat, però sempre ho havia fet només per mi, com la majoria de les persones.

Publicar cartes d'opinió, ho havia fet en contades ocasions a l'Informatiu del poble i on si havia escrit era, però en nom de CiU a la seva pàgina mensual, quan estava a l'oposició.

Donar-se a conèixer en un poble de 14.000 habitants, no deixa de ser complicat, per més que siguis una persona coneguda.

Finalment, amb les persones que acabes parlant o relacionant-te en un poble, són un grup reduït de tots els seus habitants; per molt gran que sigui aquest grup.

Però també és evident que els ciutadans, i més quan passes a ser-ne l'alcaldessa, es fan una idea teva, a partir de la imatge que es va creant al teu entorn.

De com et percep la gent, a com ets, segurament hi ha una distància considerable. Sobretot tenint en compte, que podríem dir que ni nosaltres mateixos ens coneixem!

Em pregunto, a partir de quines situacions, les persones acaben decidint si ets d'una o altra manera?

Com poden tenir una idea completa de mi, o de qualsevol altre, com per decidir que em coneixen, o coneixen l'altre?

És clar, que aquells que hagin tingut paciència d'arribar fins aquestes línies, es preguntaran a que es deu tota aquesta reflexió!

És ben senzill! he trobat un comentari al meu blog, que m'ha portat a fer-la, i el transcric, algú ha dit:

"No acabo d'entendre les enormes diferències que hi ha entre la seva manera de parlar i explicar les coses en aquest bloc i la seva manera d'actuar com alcaldessa."

Són poques paraules, però m'han fet pensar. A quines diferències es pot referir? Quines diferències hi veu aquesta persona entre la meva manera de parlar i explicar les coses, amb la meva manera d'actuar?

És evident que veu contradictori una cosa de l'altra.

Però, m'està dient que li agrada la meva manera de parlar i explicar, i en canvi no li agrada la meva manera d'actuar,...o al contrari!?

O m'està dient que la meva manera de parlar sembla la d'una persona normal i se li fa estrany en una alcaldessa!? ....Què m'està dient?

Reflexiono, penso,...i arribo a la conclusió que potser el que m'està dient, és que la imatge que té de mi, la que té, a través de les informacions distorsionades que arriben als ciutadans, amb mentides i difamacions, li han creat una imatge que no li pot correspondre a la persona que escriu aquest blog.

Potser tampoc és això, però és clar, em fa pensar. I em fa pensar perquè sóc conscient que la meva veu, la veu de la Mercè Pla, no és la que surt en cap mitjà de comunicació.

Bé, rectifico, a l'editorial del Fem Poble, sí. Però és clar, allà intento explicar coses només de política, per tant només és un "tros" de Mercè Pla la que parla.

Per tant, poques ocasions tinc de ser coneguda per a mi mateixa.

Però és clar, jo, com alcaldessa, sóc un personatge públic; però només en la mesura d'una persona que treballa pel seu poble i que durant aquest temps, al costat dels seus amics i companys, s'ha dedicat ha treballar molt.

Només això. És normal doncs que pugui arribar de mi una visió esbiaixada, és normal.

Però continuo preguntant-me: perquè hi ha tanta gent que es creu el que li diuen i no aprofundeix una mica més, a l'hora de valorar les persones?

Perquè la gent no es posa a relativitzar totes aquelles "veritats absolutes" i afirmacions gratuïtes, quan es refereix a les persones amb alguna dimensió pública, sobretot tenint en compte qui les fa i perquè les fa?

No puc dedicar-me a desmentir totes,... demano disculpes pel que diré,.... les tonteries que es diuen pel poble, totes les difamacions, totes les mentides, totes les coses que només pretenen fer-me mal i crear-me una mala imatge.

Jo vull ser feliç i treballar en els projectes que estem fent tots junts, si no, no podria fer tot el que faig.

Estem cansats de sentir dir a la gent, que no volen veure com es barallen els polítics públicament.

També es diu que dos no es barallen, si un no vol.

El que està clar, aquí a Palau, que n'hi ha uns polítics que es passen el dia insultant, difamant i mentint.

Mentre altres treballen per resoldre tots els problemes que s'han generat per la mala gestió de tants anys, i fent projectes per millorar el poble i la qualitat de vida dels seus ciutadans.

En tot cas, agraeixo el comentari, vol dir que ha volgut apropar-se més a mi i conèixer-me.

Parèntesi

2009-10-06T16:23:00.000-07:00

En tot a la vida va bé fer parèntesi. Jo n'he fet un en el meu bloc.

Han passat moltes coses i totes elles de forma trepidant!

La tasca de política municipal és una tasca estranya, difícil d'entendre si no l'has viscut i difícil d'explicar, malgrat haver-la viscut.

Per les teves mans passen decisions que afecten la vida de les persones i d'altra banda les opcions que vas prenen intervenen en el desenvolupament de les coses.

En el desenvolupament, més enllà de les pròpies voluntats, és a dir amb conseqüències més enllà de les plantejades inicialment.

Cal ser-ne conscient!

També en cada una de les accions hi ha una responsabilitat, ja no política, si no personal i cal tenir-ho present!

Per molt que, com alcaldessa m'agradaria que les coses foren d'una altre manera, la tossuda realitat ens obliga a prendre decisions que no ens agraden, però que són les úniques que podem prendre.

Quan davant d'una situació irremeiablement impopular, la gent t'escridassa, insulta i t'exigeix decisions diferents; ve la reflexió obligada, fins i tot procures entendre el perquè després de tantes extenses explicacions, no han entès que la decisió pressa era l'única possible.

El moment dur és quan t'adones que sí que ho han entès, però que malgrat tot et demanen que emprenguis el camí il·legal, per poder-se estalviar de pagar les seves obligacions, i que busquen diferents camins per arribar al mateix lloc, un intent de saltar-se la llei...això sí sota la teva única responsabilitat!

Qui defensa els polítics dels ciutadans que reclamen que actuïs incomplint la llei i et sotmeten a pressions, insults i amenaces!?

Ha estat un parèntesi, ple de sensacions, de feina i projectes, però també de reflexió.

Tots necessitem parèntesi, ...fins i tot, alguns propietaris necessitarien fer-ho i pensar en la seva actitud.

Cloenda de participació ciutadana pel transport urbà a Palau-solità i Plegamans

2009-07-20T15:15:00.000-07:00

Aquest vespre hem fet la cloenda de la participació ciutadana sobre la implantació del transport urbà a Palau-solità i Plegamans!

Des del nostre projecte de govern estem treballant per fer possible que el nostre municipi, sigui accessible per les persones amb més dificultat i garanteixi la mobilitat entre els barris més allunyats del centre.

El transport públic és realment un dels serveis que hauria de ser considerat social, amb majúscules.

És un servei del tot universal i transversal, és útil per persones de totes les edats i condicions i garanteix les mateixes oportunitats a les persones que el tenen.

En el cas del nostre municipi, aquells barris més allunyats, que fins ara estaven totalment desatesos en aquest sentit; podran garantir l’accés als serveis més bàsics, l'escola i l'ambulatori; els comerços i el transport interurbà.

A partir d'aquest setembre el nostre poble, els nostres barris, estaran units per el recorregut de l'autobús urbà.

Des d'aquest mateix moment, Palau-solità i Plegamans, viurà un abans i un després. D'una forma silenciosa, els nostres ciutadans i ciutadanes, sense gaire bé adonar-se'n hauran passat a viure en un municipi que els oferirà una major qualitat de vida.

Sobretot, estic pensant en aquelles persones amb més dificultat, fins i tot amb les que per la seva situació de mobilitat reduïda, es veuen condicionades a la bona voluntat d'amics i familiars per apropar-se al centre del municipi o desplaçar-se a altres pobles.

A partir d'ara podran agafar l'autobús i disfrutar d'una autonomia que els ajudarà en el seu dia a dia.

Sincerament, m'emociona pensar que ben aviat podrem tenir aquest servei!!!

No ho puc amagar i crec que en el meu blog ho puc dir: Em fa feliç poder implantar aquest servei i cada cop que veig persones anònimes que esperen l'autobús a les parades, nens i grans; penso que he participat amb els meus companys a fer-los la vida més fàcil i és aleshores que m'alegra i em fa entendre que val la pena fer política.

Això és fer política de veritat!!!

Es col•loca la primera pedra del nou centre d'Atenció Primària de Palau-solità i Plegamans

2009-07-11T10:09:00.000-07:00

Dimecres 8 de juliol, la Consellera de Salut, Marina Geli, i l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, han col•locat la primera pedra del nou Centre d'Atenció Primària (CAP) del municipi en un solar cedit pel consistori i on des de fa uns dies ja hi treballa la maquinària pesada.

En un acte que ha comptat amb la presència de molts palauencs i palauenques i amb la presentació del projecte de l'edifici per part dels arquitectes responsables, la consellera ha manifestat la importància de “començar una obra de 3 milions d'euros que servirà per millorar l'atenció de la salut de les persones i que a més suposa activitat econòmica i ocupació laboral en una època de crisi”. Marina Geli ha lloat el projecte del nou edifici que tot just comença a construir-se “per la seva magnífica aparença i per la integració amb el territori i amb l'àrea verda que tindrà adjacent”.

Abans del parlament de Marina Geli, l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, s'ha mostrat “molt satisfeta per donar el tret de sortida a una obra tan important i tan reivindicada per la ciutadania palauenca”. “Avui es demostra que quan tots treballem plegats, ciutadans, professionals i representants de totes les forces polítiques, hi surt guanyant la ciutadania”, ha subratllat l'Alcaldessa.

Després d'agrair al Departament de Salut i a totes les persones que treballen en aquest projecte, l'Alcaldessa Mercè Pla ha aprofitat per reivindicar “que el centre s'ompli de continguts, de més equipaments mèdics, serveis i professionals per realment ampliar i millorar el servei de salut a la ciutadania palauenca”. A més, Mercè Pla, ha recordat la demanda de “comptar amb una ambulància al municipi i que el CAP doni servei les 24 hores”.

El CAP de Palau-solità i Plegamans substituirà el consultori que hi havia actualment, permeten millorar les condicions i la funcionalitat de l'atenció als usuaris, així com donar nous serveis a un territori amb previsions d'increment de població. Així doncs, en aquest centre s'oferiran els serveis de medicina general, atenció pediàtrica, odontologia, atenció continuada i educació sanitària.

El nou edifici tindrà una superfície construïda de 1.657m², amb capacitat per donar cobertura sanitària a una població de fins a 20.000 persones, on s'hi situaran dotze sales de consulta de medicina general, quatre sales de consulta de pediatria, una sala de consulta d'odontologia, una sala de treball d'odontologia, dues sales de consulta polivalent, una sala per a serveis socials, una àrea d'atenció continuada i una altra d'educació sanitària. Palau-solità i Plegasmans ha experimentat en els últims anys un creixement molt important de població. La inversió prevista per a la construcció d'aquest nou equipament és de 3.041.853,68 euros.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona

2009-07-10T14:21:00.000-07:00

Si vols saber l’afectació d’aquest pla al nostre poble

Si et preocupa el futur del teu poble
DIA 13 DE JULIOL
8 DEL VESPRE

AUDITORI DE CAN CORTÈS
INFORMA’T!

El Pla Territorial es troba en el tràmit de la seva aprovació inicial, i en el període d’exposició pública, en el qual es poden presentar les al·legacions i propostes pertinents al document, fins al 24 de juliol.

Aquest Pla incideix de manera decisiva en el municipi de Palau-solità i Plegamans. Moltes de les determinacions d’aquest document afecten en gran mesura al model de ciutat, amb una desmesurada intenció de fer créixer demogràficament al municipi, i de modificar la tipologia d’habitatges, els tipus de creixement, i d’augmentar la densitat, afectant en gran mesura la manera de viure dels ciutadans.

Per aquest motiu, s’ha considerat adient formular una al·legació conjunta amb els ciutadans que vulguin adherir-se, a reivindicar pel municipi una manera de viure i una manera d’entendre la ciutat.
Punts, d’aquest document del Pla Territorial:

1) Vulnera totalment l’autonomia local
2) No te en compte la voluntat de la gent de Palau-solità i Plegamans.
3) planteja un creixement desmesurat en extensió i en densitat.
4) No protegeix determinats sòls que haurien de ser d’especial protecció agrícola i/o forestal.
5) No segueix les determinacions del “Pla General vigent de la comarca de Sabadell en el terme municipal de Palau-solità i Plegamans”

6) Preveu creixements urbanístics, amb pisos, a la perifèria del terme municipal de Palau-solità i Plegamans que formen part dels termes municipal veïns (Sentmenat i Caldes de Montbui)

7) Planteja de manera equivocada que el IV Cinturó sigui una via de cornisa de separació entre el sòl urbà i el no urbanitzable.
8) El traçat de la xarxa ferroviària passa per a zones poc aconsellables, que generen una gran pressió urbanística

El POUM socialista, un fum tòxic

2009-07-09T15:13:00.001-07:00

Durant la passada legislatura, l'anterior equip de govern va vendre al municipi que estava fent el POUM i que aquest havia d'acabar amb tots els dèficits d’infraestructures del nostre municipi.Era un POUM amb el que podríem tenir el nou CAP, la nova comissaria de policia, l'ampliació de l'escola del CEIP Palau, construïa un nou centre al poble (segons diuen no tenim centre al nostre municipi)Això sí, a canvi havíem d'acceptar que el nostre municipi feia un creixement urbanístic que el canviava de dalt abaix.El POUM és un document molt important i ha d'anar acompanyat de tot un altre seguit de documents sense els quals, la Generalitat no n'aprova cap.Per exemple: es necessita tenir un catàleg de patrimoni, o el document on explica quins terrenys esportius municipals i quines estructures esportives plantegem pel futur. Doncs bé aquests documents no hi eren i no els hem tingut fins que no els hem fet nosaltres, per cert han estat documents elaborats amb molta seriositats i per tant són documents de POUM.Quan vam arribar al govern, després de fer la campanya electoral, ho vam fer amb un compromís i amb una voluntat: modificar el POUM que hi havia, aplicant els criteris dels ciutadans i aprovar-lo el més aviat possible!Ben aviat vam saber que el document de treball del POUM no estava a l'ajuntament, encara que l'havia pagat. Només hi havia els plànols i la documentació en paper, però en disquet no.I és amb els disquets de treball on s'havia de modificar el contingut.Encara no érem conscients que el POUM, aquell POUM amb el que els socialistes s'havien presentat a les eleccions contenia tants errors, tantes in concrecions i mancances de base que seria una irresponsabilitat aprovar-lo amb els retocs que volíem fer.Cada cop era més evident que ens trobàvem davant la disjuntiva d'aprovar el POUM amb petites modificacions, essent conscients que això era d'una greu irresponsabilitat, per les conseqüències jurídiques o havíem de fer-ne un de nou, sense presses i amb tota la consciència del mon. Sabent que ens acusarien de no haver acomplert amb el compromís.Què havíem de fer? Els informes que l'anterior equip de govern va demanar a la Generalitat, ens van acabar de convèncer, calia fer un POUM nou.La cartografia era tan antiga que utilitzar-la per futur planejament hauria comportat greus problemes en el futur, calia adequar-ho a la nova cartografia que ens van enviar, no podíem continuar-lo sense aplicar els criteris d'innundabilitat de l'estudi que la Generalitat ha fet aquest febrer d'aquest any.Ara bé, també des de el començament vam tenir clar que no era cert que si no teníem POUM no tindríem comissaria, o nou ambulatori, o ampliació del CAP de Palau.I això ho estem demostrant en el temps, ja s'ha començat el nou ambulatori, d’aquí un any serà una realitat, la comissaria la començarem a finals d'any i l'ampliació del CEIP de Palau està esperant el finançament de la Generalitat, nosaltres ja tenim el terreny per utilitzar-lo.El POUM ha fet un fum tòxic al nostre municipi i ara el que és més greu, és que des de la Generalitat es torna a plantejar un creixement urbanístic al municipi, aquest cop serà més difícil aconseguir fer-nos sentir, de tota manera treballarem per a informar als ciutadans.Hem de sacsejar-los i han d'entendre que significa aquest PTMB per el nostre municipi.

Partits lliures de culpa!

2009-06-14T01:04:00.000-07:00

El nostre País encara tenim una democràcia massa jove.

No és democràticament bo que un partit polític es presenti a unes eleccions, sense explicar quin és el seu projecte, però això sí intentar infondre un cop més la por.

El PSC-PSOE, partit històric que actua com si fos el veritable i únic defensor dels valors democràtics, encara està ancorat al passat.

Fins quant s'apoderarà de la defensa de tots els que van viure la guerra civil i el franquisme? Fins quant s'apoderarà del dolor dels familiars de les víctimes del terrorisme?

Que jo sàpiga tots els partits que es presenten a les eleccions, són partits democràtics, que defensen la democràcia i que presenten un projecte de gestió cada vegada que s'hi presenten.

La defensa de la democràcia també passa per l'exercici de reconèixer que hi ha altres maneres de pensar, totalment lliures i amb els mateixos valors i drets que els altres.

Per sort, l'Estat Espanyol, ja ha pogut viure al Parlament els canvis de govern suficients per saber aquest és el joc democràtic, en el que tots els partits hi poden jugar la partida.

En tot cas, nosaltres els catalans, els que vivim a Catalunya, sabem que dona igual qui governi al Parlament espanyol, que tots els partits estatals es comporten igual quan es refereix a defensar els interessos dels ciutadans que viuen a Catalunya.

Cal reflexionar i no deixar-se portar per la demagògia d'alguns partits polítics que s'erigeixen en els salvadors del mon!

Qui ens defensarà d'ells? Qui ens defensarà de les seves mentides i amenaces?

Qui ens defensarà de la seva actitud impositiva amb el Pla territorial Metropolità?

Seria bo que, els que diuen que defensen les esquerres, comencin a fer un "mea culpa" i deixin d'actuar com si fossin els únics defensors de la veritat absoluta.

Enlloc de dedicar-se a recordar les actuacions immorals d'altres sensibilitats polítiques, totes elles reprovables, haurien de demanar perdó a l’ humanitat sobre tots els crims comesos en nom del socialisme i del comunisme.

O es que aquest crims no s'han de tenir en compte? Els seus familiars no porten dol per aquest crims? Cap ideologia val un sol crim!

La societat ha de poder construir un futur on totes aquestes experiències ens ensenyessin a respectar els pensaments diversos de la gent.

Hi ha pensaments polítics que al segle XXI no tenen cap sentit, els totalitarismes, tots ells inclosos el socialisme i comunisme, estan superats per la democràcia.

El poble necessita polítiques que ajudin a les persones, totes elles i que ens generin una societat respectuosa on la prioritat sigui garantir que tots tinguem els mateixos drets i deures i que junts puguem construir un futur digne pels nostres fills.

Catalunya no pot delegar el seu vot

2009-06-01T18:55:00.000-07:00

Sota aquest titular es dibuixen i articulen tot un seguit d'arguments que ens porten, a tots aquells que creiem en una Catalunya plena, a defensar el vot al Parlament Europeu per en Ramon Tremosa, per a Convergència i Unió (CiU).

Catalunya no pot delegar el seu vot a partits que amb el seu criteri i amb uns objectius molt diferents, defensa una Catalunya provinciana.

Subjugar Catalunya a partits espanyolistes fa que, tots els ciutadans i ciutadanes del nostre País, deixin a les seves mans el futur de tots nosaltres.

Catalunya ha estat sempre impulsora d'iniciatives que ens han portat a tots a la societat del benestar que tenim ara, però ja fa massa temps que ens ofeguen aquesta facultat, sota arguments inversemblants per a tenir-nos presoners i impedir així el nostre desenvolupament com a País i repercutint irremeiablement en el nostre desenvolupament personal.

Massa sovint aprofitant la dificultat d'entendre que quan es parla de País del que es parla, entre altres coses, és de les persones que hi viuen.

Els partits espanyolistes se n'han aprofitat, per fer creure a alguns catalans que els partits com Convergència i Unió no defensa les coses importants, com el treball, la sanitat, l'economia, etc.

I mentre aquest partits fan veure que l'únic que els interessa són les persones, el que es dediquen és a imposar el seu nacionalisme recalcitrant i excloent de qualsevol altre manera de pensar que no sigui la seva.

Les polítiques que el PSOE i el PP duen a terme, sota una imatge innocent, són les que impulsen accions en contra dels interessos de tots nosaltres, els ciutadans de Catalunya.

Aquests són els partits que quan pensen en nosaltres ho fan com si f’óssim una província d'Espanya i que per a que continuem essent una província, actuen impedint-li un desenvolupament econòmic que la pugui afavorir.

Necessitem a Europa una veu que ens defensi, una veu que no treballi en contra de ningú, si no que ho faci a favor de tots nosaltres.

Necessitem a Europa que una persona com en Ramon Tremosa lluiti per a aconseguir que sigui una realitat el corredor mediterrani, que ens ajudi a guanyar el futur que ens mereixem com a ciutadans d'Europa.

Amb els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans, podent competir amb les mateixes eines que la resta de països que la formen.

Necessitem a Europa un partit polític que ens garanteixi que continuarà treballant per tots nosaltres, encara que el temps no acompanyi, que no es rendirà al primer desencís i que sense descans continuarà treballant per a obtenir una bona collita per a tots els catalans.

Necessitem a Europa una Convergència i Unió forta.

Necessitem que, tota la gent treballadora d'aquest País, els que no ens rendim, els que creiem en un futur millor possible, vagin a votar a Ramon Tremosa per Convergència i Unió.

Ramon Tremosa serà el nostre "guerrer" a Europa, en defensa dels catalans, de tots aquells que finalment acabem conformant un País, un País que no va en contra de ningú, només va a favor del seu futur.

Un futur ple d'esperança, de il·lusió. També de lluita i esforç, com sempre!

"Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels!" La nostra Itaca ens espera.

El Pavelló era un clam!

2009-05-27T15:32:00.000-07:00

Dona gust veure la get feliç i clamant a l'entorn d'una mateixa gesta.

El Barça té aquesta grandessa. En poques coses tantes persones d'una societat es posen d'acord.

I avui, el pavelló era un clam, que vibrava amb uns mateixos colors, repetin una mateixa tonada, una mateixa música.

Actes com aquests ens fan sentir que formem part de la mateixa societat, que som una comunitat i com una pinya conflueixen tots els nostres sentiments, la nostra passió, el nostre somni,

Potser caldria reflexionar el perquè no es desperten les mateixes passions i la mateixa il·lussió, les mateixes ganes de lluitar per les coses que a tots nosaltres ens afecten de forma molt més directe, de forma molt més trascendent.

Però bé, avui parlem del Barça! al menys tenim una causa comuna per la que riure i plorar junts!

Visca el Barça i...VISCA CATALUNYA!

Nou edifici per serveis socials

2009-05-16T01:29:00.000-07:00

Amb tota la il·lusió i impuls d'aquest govern, les obres de l'antic edifici de la ràdio, que patia de greus patologies estructurals amb aluminosi, humitats i de sanejament, estan seguint a bon ritme.

En aquests moments ja estan tirats tots els envans i s'ha reforçat totes les bigues per substituir les antigues que estaven malmeses per l'aluminosi.

D'aquesta manera el nostre municipi ben aviat podrà gaudir d'uns espais molt valuosos, per donar uns serveis que fins ara eren impensables.

Tenim un gran dèficit d'espais per les entitats cíviques del nostre municipi; associacions com ADISPAP, APAFI, Les Dones per les Dones, Camí Reial-Palau-solidari, i d'altres que s'estan formant com la del Ban d'Hores, no tenien espais per reunir-se i havien de compartir d'altres que ja estaven saturats, a la masia de Can Cortès.

Amb aquesta rehabilitació aconseguim que les tres plantes puguin ampliar l'oferta municipal per tal de garantir que aquestes entitats puguin dur a terme les seves activitats.

Tot l'edifici estarà adaptat i per tant serà accessible, els lavabos i l'ascensor estaran preparats per a donar ús per les persones més desafavorides i amb més problemes.

La primera planta està pensada per a que els joves discapacitats hi puguin tenir un espai de reunió en un espai tipus "club-social".

Serà un lloc perfecte per a reunir-se de forma sana en un indret pensat exclusivament per a ells.

La segona planta està pensada per a poder rebre totes les associacions cíviques, que de forma compartida podran utilitzar, fent un calendari d'activitats anual on poder-se repartir els horaris.

Estic molt il·lusionada amb aquest projecte, crec que el municipi i tots nosaltres i guanyarem molt! espero que tots compartiu el meu pensament i que ben aviat puguem inaugurar-lo junts.

La política...també és cosa de tots.

2009-05-05T14:34:00.000-07:00

Abans de ser regidora i ara alcaldessa, ara farà uns 9 anys, en to de broma solia dir "...la política és massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics..." ara ja no puc fer aquesta afirmació, davant d'algú que no em coneixi, ja que molts dirien que jo sóc una política.
Aquí, crec, que rau l'error de fons! Rera aquesta frase que ara algú podria descontextualitzar-la i banalitzar-la, hi ha una filosofia de fons, que és el pilar de la nostra democràcia.
Tots els ciutadans poden ser representants polítics, si després de presentar-se a unes eleccions aconsegueix els recolzaments suficients per a erigirse en legítim representant.
És a dir la política és cosa de tots, i rera l'afirmació, que sosting, l'únic sentit que li volia donar és que crec en la política que està feta des del cor, amb ideals i plantejaments de ciutadà.
No dic que tots els polítics que s'hi vulguin dedicar professionalment no ho facin amb prous ideals, ni que no hi posin tot el seny i voluntat possible. Però quan la política es porta al màxim exponent d'estudis i valoracions tècniques, correm el risc de deshumanitzar-la.
Correm el risc de tenir en compte tot un seguit de paràmetres, necessaris per tota valoració política i deixar de costat tot un seguit de matissos que malgrat puguin semblar de forma aillada poc important, a l'hora de decidir tirar endavant un projecte o un altre, s'han de tenir en compte.
Per exemple: si des de la política només prioritzessim aquells projectes que en teoria ens han de dur més rèdits electorals, acabaríem duent a terme només accions que repercutisin de forma beneficiosa a molta gent.
Si fessim això, les necessitats de la gent més desafavorida no es tindria mai en compte!
Si professionalitzem massa la política, podríem correr en aquesta mena de perills, i això no seria bo per l'acció de govern que s'ha de dur a terme des de qualsevol administració
Per altra banda, crec i defenso que aquells que vulguin dedicar-se temporalment a la política, han de tenir coneixements suficients i garantir la capacitat necessària per a poder fer front a la gestió d'una administració.
Aquesta afirmació a vegades ha comportat reaccions demagògiques, però la realitat és que cal coneixer bé l'administració i les seves competències.
El dia a dia d'una administració és vertiginòs, la quantitat de tramitacions, legislacions, situacions diverses que es donen i amb l'agilitat en que es presenten, moltes vegades fa que sigui molt difícil seguir-hi el ritme; si no es coneix la documentacióo i funcionament, es fa impossible una bona gestió.
Per tant penso que la política també és cosa de tots i que a l'hora aquells que tenen la voluntat de presentar-se com a possibles governants del poble hauríen de tenir suficient responsabilitat i senderi com per resoldra els problemes i situacions que es presenten.

Aquesta ha estat una setmana molt intensa!

2009-04-18T13:46:00.000-07:00

Aquesta ha estat una setmana intensa! plena de reunions i actes diversos.

Les reunions de treball habituals, però després amb urbanisme per parlar dels projectes d’aquest any; amb veïns per parlar de problemes particular; amb serveis socials preparant el proper dinar de la gent gran.

La reunió i visita del responsable de la Direcció General d’Esports de la Generalitat de Catalunya, sr. Mumbrú, en la que vam parlar de les necessitats i diferents projectes a nivell esportiu del nostre municipi i les possibles subvencions i ajudes per tirar-les endavant. Parlant de la futura piscina, de l’evolució de la construcció dels nous vestidors del camp de futbol i la rehabilitació dels antics; de la situació de l’antic pavelló i la del nou amb el mal estat del parquet degut a la mala construcció de l’edifici.

Però també ha estat ple d’actes, el Dia de les Esquadres a St. Cugat on vam poder escoltar els diferents discursos que durant la jornada es van oferir per part dels diferents convidats. El Comissari en cap de la Regió Metropolitana Nord, Joan Carles Molinero, va demanar respecte social, polític i mediàtic, després de les crítiques que s’han escoltat darrerament, i en el discurs de'n Lluís Recoder, tots els que tenim responsabilitats polítiques ens vam sentir identificats en les seves paraules. Alhora que vaig sentir, un altre cop, que tenim un gran Alcalde a St. Cugat i un gran polític amb en Lluís a Convergència i Unió.

La signatura del conveni amb les entitats de joves

ahir divendres al matí, que garantirà les activitats a desenvolupar durant aquest any 2009.

Dues hores després i en la mateixa sala de plens vam mantenir una reunió de presentació amb la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Sabadell, amb el Degà Juan Antonio Garcia Cazorla i la resta de components, entre ells en Josep Farnés. Una reunió molt cordial i productiva, carregada de bones intencions i voluntat de col·laboració, que de ben segur ens portarà a signar diversos convenis que ens ajudaran a donar millor servei al municipi.

Un altre dels actes de la setmana va ser el del 18è aniversari de la revista QuatrePins del nostre poble, acte molt entranyable, carregat de records i de futur, amb l'auditori ple de gom a gom, on vaig aprofitar per recordar la importància de les iniciatives que es generen per part de la societat civil i en el que vaig felicitar a en Tomas Castells i a la resta de col·laboradors per tots aquests anys i per la seva tasca.

Aquest matí de dissabte encara he tingut més reunions amb les diverses entitats que han assistit per acabar de dibuixar les activitats que ens oferiran per la 2a. Festa local que celebrarem aquest segon dilluns de pasqua i aquesta tarda amb la presentació del llibre de la Paquita Torres, també acte molt emotiu.

Encara em queden coses per dir, en definitiva una setmana amb molta acció positiva, treballant pel meu poble i pel meu País,...com a mi m'agrada!

I demà diumenge continuarem amb la celebració de la Festa del Roser a l’església de St. Genis de Plegamans i amb l’assistència a la festa de la militància de CDC al poble de Gurb.

Una setmana intensa! Tal i com ja he dit al començament, però plena i productiva.

Com aigua de pluja

2009-04-10T15:38:00.000-07:00

Com aigua de pluja, entre els dits se'ns escola la vida.

La mateixa pluja que un dia va caure damunt la pell dels nostres besavis,

dels nostres avis, dels nostres pares.

La mateixa pluja que un dia correrà damunt els vestits dels nostres nets,

dels nostres besnéts.

Sense ni adonar-nos-en, el temps ens contempla des de l'atalaia,

mentre nosaltres correm per coses banals i absurdes

i el temps es riu de nosaltres,

Damunt l'esfera del temps.

Tic-tac... grunyeix en un so mort per les nostres oïdes,

Tic-tac... mentre entre nosaltres batallem per guerres absurdes.

Un tic-tac que no s'atura,

i que desdibuixa el nostre rostre al pas del temps,

per nosaltres inapreciable.

Què perdurarà de tots nosaltres?

El res?

El tot?

Davant la imatge d'una escultura de marbre,

impertorbable...blanca i muda,

m'explica que aquells mateixos ulls em miraven, en la meva infància,

i ara,

després dels anys, quan ja sóc gran,

el seu silenci és el mateix.

La seva joventut congelada en pedra m'observa,

mentre els meus ulls l'esguarden,...

amb la inquietud i la certesa de que la seva bellesa perdurarà

mentre entre els meus dits continuarà escolant-se, en silenci, el temps,

un temps fet pluja.

Pla Territorial Metropolita de Barcelona

2009-03-31T14:15:00.000-07:00

Sota aquest nom llarg i enigmàtic s'amaga un model de territori que els socialistes estan imposant arreu del País, tan als municipis dels Pirineus, com a la Plana de Banyoles o a Palau-solità i Plegamans.

Amb una actitud totalment irresponsable, que no te en compte el canvi social i econòmic que avui dia estem patint tots plegats, amb la crisi immobiliària, i utilitzant un model caduc d'urbanització estan implantant creixements urbanístics que copien els models que es van utilitzar en època franquista, per exemple a Badia del Vallés.

Hi ha ciutadans, que de bona fe, se'ns apropen per dir-nos que no patim que aquest pla no l'aplicaran, o que va per llarg.

Doncs be, el POUM que s'està elaborant des de la regidoria d'urbanisme i amb el que nosaltres ens vam presentar a les eleccions municipals, ja ens han dit des de Política Territorial de la Generalitat que ells no hi estan d'acord i que no l’aprovaran perquè no compleix les directius d'aquest Pla Territorial que encara no està aprovat!

Això se'n diu ingerència o invasió de les competències municipals, però des de el nostre govern municipal estem decidits a aprovar el POUM amb el que ens vam comprometre amb els nostres ciutadans.

Si finalment la Generalitat ens ha de dir com ha de ser l'urbanisme del nostre poble, el que no farem és dibuixar-lo nosaltres!

I finalment la Generalitat no estarà tota la vida en mans d'aquests socialistes que actuen amb tan poc sentit democràtic.

Nosaltres, el govern municipal de Palau, redactarem el projecte de Pla General que els ciutadans van manifestar que volien en les jornades participatives i amb el que ens vam comprometre.

Si la Generalitat ens en vol imposar un altre, haurem d'actuar amb sentit comú, però també amb fermesa.

Recordo amb claredat quan al passat mandat municipal, lluitàvem per que no s'aprovés un POUM que consideràvem que no era el que volia la majoria de gent.

Recordo que se'ns deia que perdíem el temps i que no podríem evitar que s'aprovés. Doncs no és va aprovar.

Ara em reafirmo en el meu convenciment, nosaltres hem d'aprovar el POUM del poble, amb el que ens vam comprometre.

Els governs no són eterns, i els projectes territorials de l'actual govern de la Generalitat, no pot prosperar més enllà del partit socialista, perquè no te consens amb les altres forces polítiques, i el partit socialista no tornarà a regentar ni la Presidència de la Generalitat, ni la Conselleria d'Urbanisme.

Això serà possible gràcies al poble, als vots de la gent! i serà així! Aleshores el POUM que haurem aprovat a Palau-solità i Plegamans, el que no compacta el poble, el que no canvia el model de poble, el que és respectuós amb el medi ambient i amb la seva història, prosperarà.

Però perquè tot això sigui possible, cal que tots nosaltres mostres unitat, fermesa i convenciment.

La segona festa local a Palau-solità i Plegamans

2009-03-30T14:37:00.000-07:00

Aquest any per primera vegada es celebrarà la segona festa local del nostre municipi al segon dilluns de Pasqua i es farà coincidir amb la Fira Medieval.

Una Festa Local en un poble ha de ser una cosa sonada! no pot ser simplement que diguem que aquell dia no es treballa i prou.

O que es faci festa, perquè toca i també la fan a Barcelona.

Una Festa Local ha de ser desitjada per els seus ciutadans i esperada per petits i grans.

Ha de fer vibrar i aconseguir que tothom la senti seva participant-hi, organitzant-la.

Durant molts anys es parlava i es parlava de la necessitat de treure el dimarts de Festa Major i buscar una altra data per aquesta segona festa local i per primer cop aquest any, consensuat per tots els regidors que conformen el nostre Ajuntament em triat una data per celebrar-la: el segon dilluns de Pasqua!

Podíem haver-ne triat una altre, és cert, però a tots aquesta ens va semblar la més adient, les escoles ja ens ho havien demanat.

Però tothom és conscient que una Festa Local, insisteixo, ha de tenir contingut i fer que la gent l'esperi amb il·lusió.

Per aquest motiu, des de el govern vam tenir clar que calia fer participar a totes les entitats (esportives, comerciants, culturals i cíviques) i escoles que volguessin per tal de configurar els actes i activitats que volien que es duguessin a terme al llarg del cap de setmana de l'1 de juny.

Felicito des d' aquest bloc a totes les persones que hi estan participant, per la seva aportació, les seves idees, per tot.

També a en Jordi Plaza que ho ha fet molt be i al Pep Montané i a la Gemma Perich, la Merche Pastor i en Joan Carol, i... a tots.

Crec que estem fent una cosa important! ho afirmo rotundament, mai s'havia fet aquesta participació i estic segura que estem posant entre tots els fonaments d'una festa, que any a any anirà agafant força.

Que any a any els ciutadans esperant amb il·lusió, participant-hi, treballant abocant-hi hores i imaginació.

Gràcies a tots, i als que encara us ho mireu de lluny, dir-vos: no deixeu passar el tren! com més siguem més ens divertirem i més grossa farem la Festa.

Visca la segona Festa Local de Palau-solità i Plegamans! Visca totes les persones que hi estan treballant!

La imatge dels polítics i de la política

2009-03-19T15:21:00.000-07:00

Darrerament els mitjans de comunicació van plens de fraus, de detencions de polítics de diversos partits polítics.

Aquestes informacions, que evidentment venen motivades per actituds delictives i fraus diversos per part de persones que s’han aprofitat del càrrec que els va conferir la democràcia, van fent que cada cop més la ciutadania s’allunyi de la política i que les persones que es dediquen a la política, totes elles siguin susceptibles de ser tractades com a delinqüents.

Aquesta realitat és molt perillosa! Totes les societats necessiten de persones que es dediquin a la política, la nostra jove democràcia necessita d’eines que regulin i garanteixin que les persones que l’exerceixen ho facin, per un costat cobrant el que es mereixen i per l’altre amb les eines que garanteixin l’honestedat i transparència que requereix el càrrec.

Qualsevol persona que estigui al darrera d’un projecte social, cultural, cívic o esportiu, mereix el respecte dels ciutadans. Tot hom està convençut del seu sacrifici i de la seva voluntat de treball en be de la societat.

Però si per una casualitat, una d’aquestes persones transcendeix a la política, ha d’estar preparat a suportar que qualsevol altre ciutadà dubti de la seva honestedat i ha d’acceptar que el fet de fer política anirà acompanyat d’una àuria de descrèdit cap a la seva persona que el perseguirà durant tot el temps en el que es dediqui a la política.

Algú, llegint aquestes línies pot afirmar: “ ...doncs que no s’hi dediqui!, si fa política és que alguna cosa busca!” o “tots els polítics són iguals i quan arriben al poder, l’únic que volen és agafar-se a la poltrona”

Què trist, què trist és que una societat hagi d’acceptar sense més aquesta mena d’afirmacions!

I si be és veritat, que hi ha polítics que s’han guanyat a pols aquestes asseveracions no és menys cert que la qualitat humana va lligada a totes les activitats humanes i que els polítics que no surten a la premsa, els que realment treballen per el seu poble entregant-s’hi amb cor i ànima, sacrifiquen moltes vegades la seva família i altres vegades, també la professió.

No es mereixen aquests polítics un vot de confiança?

Si la gent conegués la grandesa de la política, la satisfacció de la feina ben feta. Si la gent valorés la riquesa de l’experiència vital obtinguda exercint-la, potser aleshores entendria que hi ha persones que de la política els atreu el coneixement, la capacitat de creació, ...

Però és evident que per entendre-ho cal tenir aquests valors i no tenir por al què diran!

He de dir que conec molts polítics, molts que entrarien a formar part d’aquest col·lectiu de persones que treballen en la política, sacrificant part de la seva vida familiar i professional i que també en conec dels altres, ...i tant que en conec!

La llàstima és que a la premsa el que més ven, com sempre, és l’escàndol i la denúncia.

El dia que sigui un valor social el treball i l’esforç, potser hi haurà una llista inabastable de persones que vulguin dedicar-se a la política, a la política amb majúscules, la que ara no surt a la premsa.

Els nous catalans

2009-03-06T14:57:00.000-08:00

Dimecres passat vaig poder assistir a un acte organitzat per la Fundació CatDem que es celebrava a l'auditori de Can Cortés, al nostre municipi.

L'objectiu de l'acte, que s'anomenava "Una mirada exòtica", va centrar-se en la voluntat de generar un debat social sobre el nou catalanisme, un catalanisme obert i acollidor amb el protagonismen dels 5 ponents que hi van participar explicant la seva experiència personal al haver immigrat a Catalunya.

No entraré a explicar, ni molt menys a resumir qui i què va dir durant la celebració de l'acte, el que pretenc amb aquest escrit al blog és continuar el debat que vam iniciar aquest dimecres.

Sóc una dona blanca, catalana, nascuda a l'occident i per tant carregada de tots els tabús i perjudicis que patim els que com jo tenen els mateixos condicionants.

És per això que crec que és important explicar, desde la sinceritat, els meus sentiments i els meus pensaments a partir de l'experiència de poder comptar amb l'amistat de persones d'una altra raça, nascudes en terres llunyanes.

Que un dia van decidir que Catalunya, la seva terra d'acollida era també la seva i que la llengua...la nostra llengua, era la seva eina primera de comunicació i d'identitat.

Persones que malgrat els nostres tabús i complexes, un dia es van sentir captivats dels colors, olors i la història d'aquesta terra, la nostra Catalunya.

Aquest discurs, el meu, hi ha qui el veu com un discurs vell. Com un discurs caduc.

Ara és molt més modern dir que som "ciutadans del mon", que vivim en un mon intercultural i interracial i que per tant l'insistir en el fet de ser "catalans" ens fa ser...com ho diria, per no ser desagradable?..."poc atractius"?..poc internacionals?...provincians, en diuen els que es senten molt espanyols!.

Es fa curiós veure a través dels seus ulls tots els nostres complexos, tant com a catalans, com a ciutadans occidentals.

Sí, sí, complexos! mentre ells intenten aprendre català i s'hi esforcen adreçant-se a la gent en català esperant poder aprendre; es queixen de que nosaltres ens esforcem a respondrels-hi en castellà, en una mena de "bona educació mal entesa".

És com si consideresím que el castellà és un idioma que per generació espontànea tot hom pot coneixer i que en canvi el català la considerèssim una llengua dificilíssima d'entendre! o bé, encara pitjor, que els qui ens escolten, provienents d'altres paisos, són tan poc intel·ligents que mai no podran entendren's, especialment si el nostre interlocutor és de raça negra.

Tot i tenin en compte, que normalment les persones africanes acostumen a coneixer entre quatre o més llengues habitualment, i que per tant desde aquest punt de vista, tenen molta més cultura que nosaltres, o més coneixements en llengua.

És clar que ells es pensaven que havien vingut a un País normal i Catalunya encara està carregada d'herències franquistes que ens inhabilita per a tenir l'autoestima necessària com per a no tenir complex de defensar el nostra País i la nostra llengua, no d'una forma beligerant, si no de la forma sencilla que fa tot aquell que estima el País on ha nascut o on viu.

Per altra banda també comentaven que no entenien com la nostra societat era tan permisiva amb actituts fonamentalistes lligades a determinats sectors de població i d'alguna manera ens reclamaven que generessim actituts que garantissin la societat del dret i de la llibertat que ells van creure que trobaríen quan van venir a Catalunya.

En aquest cas, també la nostra societat està acomplexada i per simpatia o per sentit de culpabilitat intenta justificar que un cop arribats al nostre País es puguin mantenir costums que vulneren els drets de qualsevol i molt especialment de les nenes i de les dones.

Penso que l'estimació sempre comença per un mateix, després per la família, continua per el barri, per el poble,...després per el teu País, per la seva cultura i per la seva història.

Per mi és molt clar! L'estimació a tot el mon, està molt bé, és evident que jo, també l'estimo! Però primer està el meu País, si no, com podria algú creure'm quan dic que estimo el mon!?

És així de sencill! I si per algun motiu decidis anar a viure a un altre lloc, també l'hauria d'estimar i si en aquesta altra terra i naixessin els meus fills, també els hi ensenyaria a estimar-la.

Aquesta evidència, és la que viuen la majoria de ciutadans que han vingut de molt i molt lluny a Catalunya, buscant un futur millor moltes vegades, d'altres per circumstàncies diverses, però tots ells, aquells que finalment han adoptat la nostra terra com a País, tenen clar que l'estimen, que volen sentir que en formen part i que el català és la seva eina de comunicació.

Moltes d'aquestes persones quan van venir a Catalunya, pensaven només que venien a un territori on hi havia oportunitats de futur per ells i els seus i una llibertat que en els seus paisos d'origen era difícil de trobar.

En tot cas he de dir que el debat social al que vaig assistir em va reafirmar en les meves creences i em va ajudar, un cop més, a veure'm a través de la mirada exòtica dels meus amics: catalans nascuts fora frontera i em van aportar un niu d'esperança per el meu País, un cop més un País que suma i que en tot cas es vertebra a través de la seva cultura i de la seva llengua.

Moltes felicitats a tots els que van participar en aquest debat social, pacífic, possitiu i amable.

Montjuïch

2009-03-01T16:10:00.000-08:00

Quan algú es presenta per a representar un poble, per a treballar per ell, mai pot imaginar-se la situació d'haver-se de trobar amb uns veïns que li demanen que cometi una il·legalitat!
Una es presenta per que creu que pot ajudar a fer les coses d'una altra manera, per que veu que es poden fer millor.

Per que pensa que ja és hora de dedicar-se a arranjar els carrers sense pensar amb les eleccions i que el clavegueram del poble és una cosa important, encara que no es vegi i no doni prou vots.

Et ve de gust imaginar que un dia per els carrers del teu poble ajudaràs a fer possible que hi passi un autobús i que la piscina municipal ha de ser una realitat el més aviat.

Creus que amb la teva gestió aconseguiràs un servei més directe i la seguretat ciutadana es veurà reforçada si aconsegueixes tenir una oficina oberta 24 hores al dia 365 dies l'any.
Però mai t'imagines que et trobaràs amb un grup de veïns insultant-te o presionan-te demanant que no donis compliment a una sentència judicial!

Realment haver de viure una situació com aquesta m'entristeix i fins i tot crec que m'hauria pogut arribar a desmotivar si no hagués estat convençuda que darrera de totes aquestes persones hi ha uns mals polítics intoxicant la informació i contaminant l'ambient.

Quan un propietari et diu davant d'un advocat que el jutge no ho veurà, ni es preocuparà de si has passat les quotes del diferencial del valor dels terrenys que els veïns han de pagar, ja que el propietari ja ha cobrat, sense interessar-se en absolut de les conseqüències de la possible denúncia d'algun ciutadà. Sabent que aquesta podria ser la presó per l'alcaldessa! em crea perplexitat i incredulitat.

De tota manera encara puc comprendre que determinats propietaris amb tant soroll i informació incerta es trobin confosos; el que se'm fa impossible de creure i entendre és aquells que havent llegit la llei d'urbanisme i la sentència; coneixent les conseqüències de l'incompliment de la mateixa encara siguin capaços de venir al ple i continuar insistint en les mateixes afirmacions.
Però malgrat aquesta realitat, també és cert que cada cop em trobo més veïns del mateix barri, que no només entenen finalment quina és la situació si no que també ens han demanat perdó per tot el que està passant.

A aquests veïns els hi agraeixo l'esforç i la sinceritat, per ells si que val la pena continuar treballant per Palau-solità i Plegamans

Temps de crisi o oportunitats!

2009-02-17T14:16:00.001-08:00

Acabo de venir d'una xerrada organitzada per l'Associació de Comerciants del nostre municipi, des d'aquest escrit vull enviar-lis la més sincera felicitació per la tria del tema i del conferenciant.

Fa poc jo escrivia en aquest mateix blog unes línies ("Quan les paraules són eina d'empenta" ) que intentaven positivitzar tots aquests missatges negatius que d'una forma invasiva estan penetrant en tots els nostres temes de conversa, en el nostre ànim i que ens pesa de manera que som incapaços de generar sinèrgies d'optimisme que ens ajudin a trobar noves oportunitats que, en un escenari social nou, ens impulsin a un horitzó més enfortit i il·lussionador.

Amb això en cap moment vull minimitzar la greu situació economico-social que estem visquin, però quin mal hi ha el no voler acceptar que no hi ha camins de sortida?

Relativitzar les circumstàncies no ens ajuden a resoldre les situacions, però si ens ajuda a prendre oxigen i continuar la pujada.

En el meu escrit algú hi ha fet un comentari, un comentari que fa pensar, una reflexió en la que d'alguna manera a mi em sembla veure-hi un sí d'acord siguem positius, però alhora necessitem eines per treballar i poder continuar lluitant, dia hem d'ajudar els joves,...i quanta raó té, però insisteixo, en noves oportunitats lligades a la nova societat que està canviant constantment i amb molta confiança cap els nostres joves, ells ens ensenyaran moltes vegades el camí correcte.

Aquí és on entra, per mi, la importància de la conferència i del conferenciant que he pogut escoltar aquesta nit a l'auditori de Can Cortés.

En cap moment ha volgut acceptar parlar de crisi, en tot cas del que ha parlat ha estat d'un canvi d'hàbits socials, comercials, econòmics de la "gent".

Que aquests canvis són evidents crec que ningú no pot negar-los! que aquests canvis els estem provocant també nosaltres amb la nostra pròpia actitud crec que tampoc podem negar-ho!

Tots formem part del gruix d'una societat que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i que alhora ha canviat els seus hàbits de comunicació, de relació, de prioritats.

Les noves tecnologies ho inunden tot, el nostre oci, el nostre habitatge, els nostres costums i evidentment afecten l'economia i les prioritats de la societat i sobretot de les necessitats de les persones.

Avui tenim un gruix de població important, els avis, que lluny de ser una població passiva, generen al seu voltant oportunitats de negoci i servei.

Avui tenim un gruix de població integrada a la societat, però amb minusvalies importants que també generen al seu voltant oportunitats de negoci i servei.

També avui el concepte habitatge i família ja no és el que ens van ensenyar quan nosaltres érem petits.

Ens explicava el conferenciant el Sr. Miquel Rodríguez, que possiblement en un futur proper molts joves es plantegen viure en residències pensades per ells, amb servei de menjador i de roba, alliberant-se del pagament d'hipoteques i crèdits que ofeguen en aquests moments a moltes persones.

Ens explicava que moltes d'aquestes persones s'estan plantejant que no necessiten tenir un habitatge de propietat, ja que la seva manera de viure també és una altra.

També ens explicava que en un futur proper, possiblement les persones preferiran llogar els cotxes enlloc d'estar subjectes al pagament d'un rebut mensual i les càrregues d'impostos que suposa la propietat d'un vehicle.

Deia que els pilars de l'economia mai més seran l'habitatge i l'automoció i que això també comportarà una revolució social, en el sentit del tancament de moltes empreses dedicades a aquesta mena d'indústria, però que a l'hora hem d'estar amatents a les noves oportunitats de negoci que es vagin generant pel canvi de costums de tots nosaltres.

Amb això evidentment no vull dir res, no vull dir que ja mai més ningú comprarà una casa de propietat o altres bens immobles.

Però el que és evident que estem sotmesos a uns canvis constants i molt ràpids que ens obliga a emprendre també respostes àgils d'adaptació a les noves situacions.

Insistir en voler continuar mantenint unes mateixes obligacions i paràmetres socials en aquesta disjuntiva actual només ens pot portar a una frustració constant i a impedir trobar les oportunitats que necessitem per a ser feliços i dibuixar un horitzó positiu a la nostra vida.

Comencen les obres

2009-02-14T15:16:00.000-08:00

Com una criatura petita, he estat esperant l'inici de la millora de la via pública amb els carrers asfaltats.

L'administració és lenta! Fa un any en els pressupostos del 2008 vam iniciar el que en vam dir el concurs d'asfaltats del nostre municipi.

Amb aquesta fòrmula hem buscat un millor preu en les obres de l'asfaltat i d'aquesta manera poder asfaltar més carrers.

Poc em pensava en aquell moment les dificultats que anirien sorgint!

L'any passat va canviar la llei de contractació de l'administració pública i va enraderir el procés durant un llarg temps, després la secretària de l'ajuntament, com que mai s'havia utilitzat aquesta fòrmula, no tenia gaire clar com s'havien de fer el plec de clàusules administratives, també els tècnics van tenir les seves dificultats a l'hora de fer les valoracions.

Després...es va haver de fer públic, fer la mesa d'obertura de pliques i donar el temps suficient als treballadors per estudiar-se les diferents ofertes, ...després es va haver de publicar durant un mes l'empresa adjudicatària, per si algú hi pogués veure alguna irregularitat!

Un cop acabat toooot aquest procediment, calia que l'empresa passes a signar i més tard que presentes un estudi de riscos,...total que hem començat aquest any 2009 durant el mes de febrer.

És evident que els ciutadans no poden entendre la lentitud de l'administració, a mi de vegades també em costa molt d'entendre-la.

Ara, després de tots aquests llargs mesos la màquina ja és imparable i després d'haver asfaltat el carrer de can Cladelles i l'Avda Folch i Torres s'aniran arrenjant els carrers més deteriorats del poble.

El mes de març començarà l'obra del Camí de la Serra de Ponent, que també ha patit un procediment administratiu i de dificultats molt complicat, però que el seu arrenjament també és molt necessari i l'he seguit de molt aprop.

Ara sí, que s'aniran veïent els canvis que he vingut anunciant reiterades vegades, jo també crec que ja era hora!

Quan les paraules són eina d'empenta

2009-02-04T14:38:00.000-08:00

Estic convençuda de la força de les paraules.

Un "Junts, pel canvi", un "si, podem" tenen la força d'un exercit al cor de les persones.

Una paraula pot ser eina feridora, quan és utilitzada amb males arts, quan difon mentides i escampa difamacions. Llavors la indiferència és l'escut imprescindible per a defensar-se.

Però les paraules utilitzades en positiu són les que canvien el mon!

Una paraula pot ser balsàmica, feridora o la salvadora del futur.

Ara, en època de crisi, cal que comencem a donar misatges positius. Cal que comencem a repetir-nos en el nostre interior, aquest: "Sí, podem. Sï podem. Sí podem..."

No podem deixar-nos vencer, o nadem o ens ofegem, i som nosaltres els que amb el nostre convenciment podem ajudar a canviar les coses.

Quantes persones coneixeu que continuen treballant on sempre, com sempre, cobrant el mateix i parlen de la crisi?

O és que pot ser que en època de bonança ens hem de creure que tot hom ho passava bé?

La crisi existeix, i potser amb una intensitat que encara no hem descobert, però només ens salvarà de la crisi una actitud positiva, una actitud d'empenta.

La força de les paraules ens pot donar l'empenta per continuar lluitant, per continuar creient en nosaltres i serà la que ens permetra trobar noves oportunitats que ens ajudaran a superar aquesta època.

Un "sí, podem" a la vida, un "sí, podem" a la salut, un "sí podem" que ens alliberi d'aquest pesimisme.

Per tots vosaltres: "Sí, podem!"

Denúncia a la irresponsabilitat del PSC i d'ICV-EUA en el cas Montjuïc

2009-01-28T14:03:00.000-08:00

L’equip de govern denuncia la irresponsabilitat dels grups de l’oposició davant el cas Montjuïc

L’oposició crea falses expectatives als propietaris amb alternatives il·legals

Els propietaris han de fer front a aquesta despesa tal com diu la sentència judicial

Ahir dimarts 27 de gener, l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans va celebrar un ple extraordinari per donar compte de les sentències urbanístiques que afecten actualment al municipi.

L’equip de govern de Palau-solità i Plegamans vol denunciar la irresponsabilitat moral i política dels grups de l’oposició en crear falses expectatives als propietaris del sector de Montjuïc. Recordem que el passat 22 de gener, l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans va fer efectiu l’avançament de 829.449,94 euros en concepte del pagament que els 150 parcel·listes de la urbanització Montjuïc hauran de fer a un altre parcel·lista del sector, a qui, en el seu moment, la sentència de la sala determina que no es va fer correctament la valoració dels seus terrenys en el Projecte de reparcel·lació de l’any 2000.

En la reparcel·lació de Montjuïc es van valorar la majoria de terrenys com a sòl urbanitzable, però en el cas del terreny del demandant aquesta valoració va ser més baixa perquè es va considerar com a sòl rústic i no com a sòl urbanitzable, que és com s’hauria d’haver fet segons la sentència. En aquest cas, els actuals grups de l’oposició argumenten que van realitzar aquesta reparcel·lació basant-se en el pla parcial que ja hi havia en aquell moment i que, segons ells, les deficiències posteriors són culpa d’aquest pla parcial. “No és possible entendre perquè van aprovar un projecte de reparcel·lació fonamentat en un pla parcial que ells consideraven que no era correcte” apunta l’alcaldessa Mercè Pla.

Des de l’equip de govern es vol posar de manifest la inoperància de l’anterior equip que va governar durant 12 anys i que va provocar els problemes actuals, ocultant als propietaris del sector la sentència des del 2005 i no havent arribat a cap pacte amb el demandant entre 2005 i 2007. “Ara enganyen als propietaris dient que aquesta despesa l’hauria de pagar l’Ajuntament, cosa que és il·legal, segons la llei d’urbanisme i la pròpia sentència del cas” ha explicat també l’alcaldessa, Mercè Pla.

Segons la llei d’urbanisme els propietaris d’un sector urbanitzable tenen el deure de cedir aquest sòl gratuïtament al municipi, raó per la qual no és possible que l’Ajuntament assumeixi aquesta despesa a càrrec dels fons públics. També ha recordat l’alcaldessa que al llarg d’aquest temps, el no compliment de la sentència ha generat més de 300.000 euros en concepte d’interessos que en aquest cas sí que ha pagat l’Ajuntament amb recursos ordinaris als quals no hi hauran de fer front els propietaris de Montjuïc.

Davant la greu situació, un cop acabat el Ple l’actual equip de govern va decedir parlar amb tots els propietaris. En aquest sentit, ofereix a tots els propietaris mesures per fer front al pagament, buscant les millors solucions puntuals possibles cas per cas. Així mateix, hi ha voluntat clara de centrar-se en la solució dels greus problemes urbanístics en què es troba el municipi per tal d’anar-los desencallant un a un i trobar una sortida aquesta situació mal gestionada durant els últims anys.

Finalment, des d’una consulta de l’equip de govern a un grup d’assessors urbanístics l’informe presentat conclou que:

1.1 El principi fonamental del que s’ha de partir per considerar l’abast i forma d’execució de la sentència examinada és el d’equisdistribució de beneficis i càrregues.

1.2 Conforme a aquest principi la comunitat reparcel·latòria és l’única obligada al pagament de la indemnització, tal i com es preveu a la sentència de constant referència.

1.3 Qualsevol fórmula d’execució que pretengui traslladar a l’Ajuntament l’assumpció de la indemnització és contrària a l’ordenament jurídic, determinaria un enriquiment injust dels propietaris de la unitat d’actuació en perjudici de la resta de veïns, i implicaria una mala gestió dels fons públics.

Si us plau... una mirada positiva!

2009-01-21T13:45:00.000-08:00

Tots sabem quina opinió mereix la política per molts ciutadans. No és d'estranyar! Els ciutadans tenen prou feina per entendre les dificultats jurídiques i administratives a les que tenim que fer front, quan tenim la responsabilitat del govern d'un poble.
De fet per molt que s'imaginin,...és més complicat! Pressupostos, partides pressupostàries que no es poden utilitzar, mecanismes de garanties que obliguen a fer no se quants papers, amb infinitats de signatures, lligats a complir un munt de lleis, normatives, annexos de normatives,...
Cada cop és més difícil obtenir un permís, un document oficial. Això es fa difícil d'entendre per un ciutadà.
No li demanem també que pugui entendre les disputes absurdes entre polítics!
Es fa impossible que puguin discernir, entre tanta "literatura" qui està dient la veritat i qui no, qui només informa a mitges per crear confusió i qui informa de forma rigorosa.
Governar, ja ho vaig escriure un altre dia, no és fàcil i la veritat m'agrada molt més dedicar-me a treballar i a fer projectes de futur, que a tenir que anar desmentint tantes mentides, o veritats manipulades com es publiquen.
Quan un governa, la veritat, entra en un aboragine de feina que l'impedeix veure la importància d'anar desmentint tantes falsedats intencionades.
Durant tot aquest temps he escoltat de tot: que m'he augmentat el sou tres cops, que tinc escoltes per protegir-me, que a casa meva hi tinc càmares de vigilància, que tinc mal caràcter, que tinc...amants...(bé no sé si en singular o en plural), he sentit dir que si fem el sistema de recollida porta a porta és per què hi ha un càrrec de confiança que té una empresa que es dedica a la comercialització de galledes (!?) i moltes més afirmacions que unes per la seva inversemblància em creen incredulitat el pensar que algú hi pugui donar crèdit, d'altres per ser fàcilment contrastables, no entenc com algú ho corrobora sense haver comprovat si és veritat o no! d'altres pel fet de ser personal no puc entendre a qui li pot interessar o en que pot afectar el govern del municipi.
De fet t'adones que tot és parlar per parlar, i a ser possible parlar malament...millor!
La veritat per governar s'ha de tenir una mirada positiva, i la tinc. Potser algú dirà que m'equivoco al no desmentir cada una de les falses afirmacions. Però jo prefereixo parlar dels meus projectes, dels projectes del meu poble, de la il·lusió que em fa pensar com millorarà d’aquí poc.
M'agrada imaginar-me les coses bones que poc a poc aniran succeint i que faran que d’aquí uns anys el fruït de tot aquest esforç serà una realitat.
Potser aleshores hi haurà un altre alcalde, no ho sé...evidentment que m'agradaria ser-ho a mi, els projectes que portem amb CiU són a llarg termini i requereixen de molt temps per poder fer-ho tot; però això només serà possible si, també els ciutadans tenen criteri a l'hora de donar credibilitat a certes afirmacions i tenen una mirada positiva!

Prudència

2009-01-15T15:55:00.000-08:00

Fa dies que no he escrit al blog. Per falta de ganes? no! Per falta de temes? no! i doncs, per què?... us preguntareu. Doncs per prudència!...

He començat a escriure vàries vegades i al final he acabat arxivant els escrits en el departament d'esborranys del blog, potser un dia els publiqui.

Hi ha tantes coses que m'agradaria poder explicar!... com aquell que parla amb un amic, gaire bé xiuxiueixant, amb to de confidència. Però no ens enganyem! un bloc ho té tot, és molt útil, a les persones com jo ens permet posar-nos amb contacte amb molta gent, però discret no ho és.

De fet mai podré acabar de saber qui llegeix o qui entra en el meu blog.És per aquest motiu, que malgrat a mi em pugui donar la sensació d'estar parlant sola, sé que en un moment o altre algú clicarà l'enllaç i el meu escrit s’obrirà a la seva mirada.

Moltes vegades tinc la temptació de deixar-me anar i explicar les mil anècdotes increïbles i surrealistes que aquest any i mig d'alcaldia m'han fet viure.

De fet des de l'any 1999 en que vaig entrar de regidora a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, no he parat de viure situacions que només podria explicar al costat d'un advocat que pogués ratificar les meves afirmacions i per això la prudència em fa mantenir-me en silenci i no fer-les públiques.

Del que sí us puc parlar és de les sensacions que em provoquen moltes d'aquestes realitats viscudes, i van des de la indignació a la tristesa.

M'indigna veure com aquells que representen un poble, que representa que se l’estimen acaben somrient quant s'explica públicament que des de la Generalitat s'està a punt d'aprovar un Pla territorial que parteix el poble i el pot portar a convertir-se en un poble de 70.000 habitants.

M'indigna pensar què s'han fet de tots els diners que hi ha hagut durant aquests 12 anys de govern socialista i que per més que miro el meu poble, no sé veure en què se'ls han gastat; on són tots aquests diners? els carrers estan abandonats, els claveguerams obsolets, les urbanitzacions per fer, falten infrastructures i serveis...on són tots els milions i milions de pessetes que s'han gestionat durant tots aquests anys?

M'indigno i em lamento de que Palau-solità i Plegamans no hagi tingut un govern seriós i eficaç treballés per endreçar-lo i tenir un poble de la qualitat de vida que es mereixen els seus ciutadans, i que podria tenir.

M'entristeix veure que l'oposició que hi ha, només sap destruir, mentir, difamar.....L'oposició és una eina molt important per un poble, una oposició seriosa ajuda a aportar punts de vista, possibles i diferents als plantejats pel govern, és garantia de democràcia; però també ha de ser responsable.Ho dic per què jo he estat 8 anys fent oposició i sé que és difícil, però que també s'ha de fer des de la responsabilitat.

Estic orgullosa de l'oposició que vaig fer, al costat dels meus companys; creant una alternativa de poble, fent propostes i aportant solucions.

Propostes i solucions que són les que estem aplicant ara des de el govern.De fet tota la tasca que vam fer a l'oposició ens ha estat molt útil i els qui han seguit la nostra trajectòria poden comprovar que estem aplicant els nostres compromisos.

Però bé, la política té l'aire i el caràcter que cada un de nosaltres li vulguem donar i que li acabem donant segons la nostra manera de ser.

Aquestes són algunes de les sensacions de les que us puc parlar; les altres coses les continuaré callant...malgrat que en moltes vegades no serà un silenci per sempre.

El nostre partit sempre ha dit que no s'ha de judicialitzar la política i jo penso el mateix. Nosaltres no podíem entrar a governar i fer com van fer els socialistes l'any 95, entrar a trencar-ho tot i començar a enviar a la justícia els anteriors governants per crear dubtes cap a ells i el seu govern.

Ni a mi, ni als meus companys ens mourà cap actitud negativa i destructiva; ara bé, si els fets que ens trobem en el dia a dia de la nostra responsabilitat hi ha proves d'una acció irresponsable, de prevaricació, d’actituds que han provocat un perjudici al municipi i als seus ciutadans i que ha estat fetes des de la consciència plena; sense cap dubte, sense cap recança actuarem amb tota la contundència necessària sense que ens tremoli el pols.

Serà llavors, que podré publicar els meus esborranys, ja que les meves reflexions no seran fruït només de sensacions si no que vindran acompanyades per les sentències dels jutges.

Compromisos polítics i E-Tram

2009-01-08T15:17:00.000-08:00

Sempre va bé parlar amb els amics, i sobre tot amb aquelles persones que t'han ajudat en la lluita personal, però també col·lectiva, de projecte comú per assolir l'alcaldia.
Avui he estat parlant amb una d'aquestes persones i m'ha agradat molt la conversa que hem tingut.
De cop m'he traslladat a fa un any i mig, quan somiàvem per el nostre municipi un govern diferent, quan treballem per aconseguir el canvi que junts impulsàvem.
Em deia, "...recordes que et vas comprometre a treballar per a crear una oficina d'atenció ciutadana, propera, dinàmica, que respongui les instàncies dels veïns?..." rera la seva pregunta de fet hi havia un retret de no haver acomplert el compromís.
És clar, he pensat! i tant que me'n recordo! tant i tant me'n recordo que ha estat una de les nostres fites des de que hem assolit el govern!
Tant és així que el mes de setembre, durant la Fira del comerç, vam inaugurar un nou sistema telemàtic, l'E-TRAM en el que s'incorporen no només les queixes i suggeriments entrats telemàticament, si no que també hi incorporem les instàncies que els ciutadans ens entren de forma escrita tradicionalment, i ens imposem una resposta en un termini de quinze dies, si la tramitació de la resposta no requereix la intervenció de departaments externs al nostre consistori. Més o menys li he dit!
Em demanava que ho publiquéssim, que ho féssim saber al ciutadà i sorprès li he ensenyat que en el Fem Poble ho venim publicitant a cada revista, i em deia "doncs no ho he sabut veure!"
És evident que la comunicació quan es dona cal garantir que es dona de la forma necessària que la persona que el rep entén el que se li vol explicar. Si no, es fa un esforç estèril.
Cal explicar-nos millor, és cert nosaltres ho expliquem, ens dediquem a governar i ens sembla que tot hom sap el que estem fent.
Doncs no, cal explicar-ho i explicar-ho cent mil vegades de formes diverses.
El problema és que mentre ho expliques no treballes! És una sensació curiosa.
En tot cas parlar amb aquest amic, m'ha agradat, li he ensenyat com ho havia de fer per entrar un suggeriment a l'E-tram i ell m'ha ensenyat que cal explicar-nos molt millor.
Treballar, estem treballant molt! Informar també, però per una banda els ciutadans han de llegir més el que escrivim, però nosaltres assegurar-nos que el missatge que enviem s’entén amb tota claredat.
El mes de febrer parlarem de l'E-Tram al butlletí i a veure si ho expliquem millor! segur que sí!

La Nit Màgica de Reis

2009-01-05T13:42:00.000-08:00

Quin bon invent aquesta nit!

És la nit més màgica de l'any, la més possitiva, en la que tot hom desitja per els altres coses bones.

Totes les festes de Nadal de fet tenen aquest caire de renovació i bones intencions; i permeteu-me que no parli de la nit de Nadal que és una data més espiritual i amb un sentit molt més profund, més trascendent.

La nostra societat ha convertit la nit de Reis, en la gran confabulació dels adults a favor dels bons desitjos per a tot hom.

Els uns als altres ens preguntem si ens hem portat bé, si ja hem fet la carta als reis i ens piquem l'ullet, en senyal de complicitat. És un gest sencill, sense males intencions i a tots ens convida a somriure.

Quin mal hi ha en aquest gran complot?

Hi ha complots destructius...estratègies per fer mal, guerres i morts. Un desastre total.

Avui intentem oblidar-nos d'aquesta realitat, la realitat per tossuda sempre torna per torturar-nos i recordar-nos quan poca cosa som, quan ens unim per anar en contra de qualsevol cosa.

Hi ha un gest, una opció, la voluntat de treballar a favor de..., de que les coses funcionin, de que el mon sigui cada dia una mica millor.

Tots hauríem de confabular-nos sota aquest desig, el desig de treballar a favor de....

Aquesta nit, amb tota la seva senzillesa és la millor nit per desitjar-nos a tots la capacitat de treballar en aquest sentit.

Per cert espero de bon cor que en aquesta nit màgica hi brilli la llum de la il·lussió i l'esperança a tots els cors i a totes les llars.

Ningú ha dit que governar sigui fàcil!

2009-01-03T08:34:00.000-08:00

Governar no és fàcil, sempre n'he estat convençuda, per tant no us diré que em sorprèn les conseqüències de fer-ho.
Diuen les "males llengües" que la millor manera de continuar tenint la confiança dels ciutadans en unes properes votacions és no fer res!
No m'he presentat a alcaldessa de Palau-solità i Plegamans per sortir a la foto! Ho he fet, juntament amb moltes d'altres persones per la voluntat de treballar pel nostre poble i és el que estem fent.
Canviar els hàbits de la gent és el que més fa trontollar el govern d'un poble.
Jo m'he trobat en una disjuntiva política en la que m'he vist obligada a prendre una decisió, difícil de prendre, però a l'hora en un moment que els ciutadans, i d'una forma més ferma els governants, em d'apostar per un mon millor, més respectuós amb la natura i més responsable amb els seus actes.
La recollida porta a porta de les restes orgàniques és una aposta forta i no pot tenir marxa enrera. Per molts motius, per els que exposaré i també per altres: per fer aquest sistema de recollida s'han hagut de comprar uns camions especials. Els que hi havia ja estaven malament i s'havien de canviar, l'aposta era comprar-ne uns per continuar fent el sistema que s'havia fet fins ara o comprar els que ara tenim, el que no podem fer és substituir aquests camions nous per uns altres i tornar al sistema antic, aquesta també és la realitat. Cosa que ni ens plantegem ni ens hem plantejat, però que si ho féssim tampoc podríem.

Si us he de dir a mi tampoc m'agrada haver de separar les deixalles, ni tenir a la cuina de casa meva bosses de totes menes i al porxo galledes separadores de residus. Però hi ha una cosa que encara m'agrada menys: les conseqüències de tenir abocadors en mig de la natura, filtrant els líquids contaminants al subsòl; encara m'agrada menys que hi hagi ciutadans de determinats municipis que es vegin amb l'obligació de suportar aquests abocadors i les molèsties que comporten (males olors, rates, contaminació, fums, metà,...).
No m'agradaria que algú de la Generalitat decidís que Palau podria tenir un abocador, no m'agradaria gens.
Per tant no puc continuar llençant les escombraries al contenidor i mirar cap a un altre costat, despreocupant-me de què es fa de les deixalles que la meva família genera.
Quan era petita, recordo la meva mare traient la galleda d'escombreries al carrer i els camions que venien a recollir-les que passaven al vespre.
Recordo quan es van posar els primers contenidors al carrer i com el paisatge va canviar, tornant-se cada cop més brut.
En un principi els contenidors havien de servir per que els ciutadans hi duguessin les deixalles a determinada hora del vespre, mai es va contemplar que ho poguessin fer a qualsevol hora del dia.
Però davant la comoditat d'anar a portar les escombraries a qualsevol hora, els carrers es van anar omplint de contenidors, olors i brutícia arreu.
Es va generar un gran debat entre els ciutadans i molts es queixaven de que no estaven d'acord, en que els deixessin de venir a buscar a casa seva les deixalles i que s'haguessin de desplaçar fins al contenidor per abocar-les.
Tenim mala memòria i ens incomoda tenir que canviar els hàbits, a mi... la primera.
Però i la responsabilitat? Hem de ser responsables dels nostres actes.
Han passat moltes coses des d’ aleshores, hem començat a generar un munt de deixalles abans inimaginables: papers, cartrons, plàstics de tota mena, tetra-briks, safates de suro blanc,...etc, s’han deixat de fer retornables els envasos de vidre, i ha augmentat molt la població.
No podem continuar llençant la bossa al contenidor i voler ignorar que després amb aquella bossa s'han de fer coses, que passen coses després que ens hem deslliurat de les nostres deixalles i que costa molts diners gestionar-les i una cosa molt important, hi ha coses que amb diners no es pot pagar: l'afectació que tenen en la natura tots els nostres residus urbans.
A l'entorn d'aquesta realitat s'han fet moltes reflexions, tots els municipis de Catalunya treballen per enfrontar-se a aquesta situació. Però la por a les eleccions i a la pèrdua de vots fa que en molts municipis les actuacions hagin estat de maquillatge.
Molts ciutadans i ciutadanes em plantegen diferents alternatives al sistema que hem implantat al nostre poble, i jo els hi ho agraeixo.
Em parlen de pobles on hi ha els contenidors al carrer, cert...només hi ha que anar-hi i obrir qualsevol d'aquests contenidors per veure que aquest sistema no funciona. Sempre està ple de qualsevol altre cosa que no sigui orgànica.
Per això parlo de responsabilitat, de responsabilitat i de civisme.
L'altre dia una veïna de Palau que treballa a l'agència de residus de la Generalitat que es dedica a fer cursos explicant sistemes de recollida que reciclin bé, em comentava que quan fa aquests cursos posa com exemple el que estem fent a Palau, ho deia amb orgull. La veritat és que li vaig agrair.
La comoditat que donem al nostre municipi no es fa en altres pobles, només recollim l'orgànica i el rebuig a domicili. En altres pobles que han implantat aquest sistema també s'ha retirat els contenidors de cartró i plàstic dels carrers. Nosaltres no ho hem volgut fer així!
Les cases no estan preparades per fer-ho d'aquesta manera, malgrat que els socialistes i comunistes de Palau era el sistema que volien implantar, d'això no se'n parla. És com si aquest sistema l'hagués volgut implantar jo!
Doncs no, jo també em resistia ha canviar els meus hàbits, però repeteixo la responsabilitat i el civisme em van convèncer i vam buscar un sistema que garantís reciclar al màxim i alhora donés les màximes facilitats als ciutadans.
No puc però amagar una altra realitat, hi ha uns quants ciutadans dels que no havien reciclat mai que es neguen a fer-ho, fins hi tot n'hi ha que fan boicot i embruten o deixen les bosses de manera que sembli el poble més brut. Intenten que es torni endarrera i que tornin els contenidors al carrer, això no passarà.
Per altra banda hi ha un munt de ciutadans contents amb aquest nou sistema, són els que ja reciclàvem, la veritat és que d'aquesta manera és molt més fàcil i saps que la teva acció és positiva.
De tota manera davant l' incivisme, haurem d'aprovar una ordenança sancionadora a finals del mes de gener. Llastimosament hi haurà ciutadans que només d'aquesta manera començaran a reciclar. Espero que poc a poc passi com la resta de municipis que fan el nostra sistema, bé ...amb la variació que he dit abans que els hi recullen tot menys el vidre, els primers mesos són caòtics, després el poble està més net.
Estic convençuda que el temps ens ajudarà.

Fons d'Inversió de l'Estat

2008-12-30T08:42:00.000-08:00

Durant aquests dies festius amb els treballadors de l'Ajuntament i el regidor d'urbanisme, en Josep M. Serravinyals, estem perfilant els diferents projectes que ens agradaria tirar endavant amb el Fons d'Inversió.
Penso que si l'Estat hagués volgut ajudar als municipis la manera de fer-ho hauria d'haver estat una altra. Però la realitat és la que és i amb ella hem de tirar endavant.
Aquests fons venen amb tot un seguit de bases molt rígides i condicionants que es fan difícil de complir i el que no volem és que l'incompliment d'alguns d'aquests condicionants faci perillar la possibilitat de rebre aquest Fons.
Per tant estem essent molt escrupulosos a l'hora de crear les prioritats.

Durant les diferents reunions, que hem mantingut amb els experts, ha quedat molt clar tant a la secretària de l'Ajuntament, com a la interventora i als diferents treballadors que hi han assistit, que els condicionant d'haver de ser un projecte que no pugui estar subjecte a contribucions especials ( com xarxa de sanejament nova d'algun sector, urbanització de barris que encara no han complert amb les seves quotes urbanístiques,...) i tampoc obres que puguin estar cofinançades per altres administracions; una de les condicions també és que el projecte no estigui en el pressupost del 2009, o sigui que aquells ajuntaments que ja tenien aprovat el pressupost els condiciona més que a nosaltres.
També ens marquen uns terminis molt concrets i limitats en el temps, el projecte executiu ha d'estar presentat via internet abans del 24 de gener i l'obra ha d'estar acabada abans del 31-12-09.
A nosaltres ens hauria agradat poder ajudar amb aquests diners a sectors del municipi que històricament tenen mancances per no estar urbanitzats encara, però les bases del fons ho impedeixen. Per altra banda té sentit aquest condicionant ja que aquests barris, com els altres, els que si han dut a terme la seva urbanització i per tant han pagat les seves quotes urbanístiques, primer han de fer les corresponents cessions de zones verdes, vials, zones per equipaments, clavegueram, etc...

Per tant hem hagut d'acotar els projectes a aquests paràmetres. Però hi ha tantes coses a fer en el nostre poble, que ens faltaran diners per fer-les totes!

Tenim un munt de projectes que estem treballant, els que no puguem dur a terme ara, els farem més endavant i si surt alguna subvenció a la que ens ponguem acollir la aprofitarem.

El projecte que ens corre més presa i que de segur farem és la rehabilitació de l'edifici del carrer Anselm Clavé, on fins fa poc hi havia l'organisme de gestió tributària, el PTT i la Ràdio.

Com bé sap tot hom, a hores d'ara, aquest edifici te bigues aluminoses i s'ha d'intervenir per a poder utilitzar-lo.

Necessitem urgentment poder-lo rehabilitat per tal d'ubicar-hi la policia i el jutjat de pau, mentre es faci la nova comissaria, per tant cal poder començar les obres el més aviat possible.

De projectes n'estem treballant molts més:

la urbanització i ordenació de la Plaça de la Pedra Llarga,
la millora urbanística de la Rambla Mestre Pere Pou i Isaac Peral amb una rotonda que ordeni el tràfic;
el clavegueram del carrer Arquitecte Falguera ( que com que ja existeix i és una zona urbanitzada si que es pot fer),
el clavegueram del final de la Diagonal,
l'entorn del nou CAP,
el pati del CEIP Palau,
la urbanització de la zona d'aparcament de Templé Guiu;
l'enderrocament de les granges del Linares i la millora del seu entorn;
l'enderrocament dels annexos de l'escorxador;
l'accessibilitat de l'Hostal del Fum;
la construcció de dues rotondes a Can Falguera i reurbanització d'uns carrers de l'entorn;
la rehabilitació d'una part de Can Boada,

uff! i moltes més coses que ens agradaria fer...i que poc a poc farem.

Unes amb els diners del Fons, les altres les anirem fent poc a poc.

Aquests dies ens hem reunit una pila de vegades amb els diferents arquitectes que estan redactant els projectes, m'encanten aquestes reunions!

Estan plenes d’il·lusió i de coses bones per Palau.

Un altre dia us parlaré del projecte de vianantització del centre, de la comissaria, de l'Avda. Catalunya, el projecte de transport urbà...hi ha tantes coses a fer!

Ha passat un any i mig des de que vaig ser proclamada alcaldessa, ...per mi és com si haguessin passat 2 mesos.

No he tingut temps d'adonar-me'n i ara aquest any 2009 m'ho passaré molt bé ajudant a tirar endavant tots aquests projectes que canviaran el nostre municipi....a millor!

Marató de Sang

2008-12-27T14:32:00.000-08:00

Avui és un d'aquells dies que em sento satisfeta de ser alcaldessa d'aquest poble. A la Marató de sang amb el Banc de Sang que s'ha celebrat avui al costat del pati lúdic hi han vingut 167 ciutadans a fer donació de sang. Tot un rècord!
També s'ha de dir que hi ha hagut diverses entitats que han organitzat

actes a l'entorn d'aquest acte, per exemple el grup de Country de can Falguera,...
Poder col·laborar en un acte com aquest em fa sentir contenta, em direu potser que no hi ha per tant i que al cap i a la fi no és l'únic municipi que organitzen un acte com aquest, i doncs sí! teniu raó!

Però mai a Palau s'havia organitzat un esdeveniment com aquest i la resposta dels ciutadans ha estat exemplar. Més si tenim en compte el dia que ha fet. Pluja i pluja....però aquest cop acompanyada de moltes persones que han fet donació de sang.

De totes elles, 18 era la primera vegada que en donaven i segons el que ens han explicat això és molt important. Sembla que durant aquestes festes de Nadal, així com durant les vacances d'estiu, és quan hi ha més demanda i necessitat de donacions, ja que la sang té data de caducitat i no es pot emmagatzemar durant més de 35 dies, si no ho he entès malament, i sembla que diàriament es necessiten a l'entorn de entre 700 i 1000 bosses cada dia! és molta sang.

Per altra banda també ens han comentat que la donació de cada 3 persones ajuden a salvar la vida d'una persona. Per tant avui des de Palau em ajudat a moltes persones per a poder salvar la seva vida.

Estic segura que podeu entendre la meva alegria. No serà la darrera vegada que organitzarem aquesta marató i l'any vinent segur que seran molts més els donants que vindran a col·laborar-hi.

Des d' aquí felicito la iniciativa del regidor de Salut, l'Ivan Costa i a totes les persones i entitats que ho han fet possible. Segur que l'any vinent entre tots encara farem la jornada més lluïda.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona

2008-12-19T13:52:00.000-08:00

Sota aquest titular tan avorrit, s'hi amaga tota una maquinària normativa que vol canviar el municipi de Palau-solità i Plegamans, la configuració de la nostra comarca, les comarques de l'entorn i inevitablement el País.
Però els ciutadans ignoren que significa, i quines conseqüències pot tenir.El PTMB, tal i com l'anomenaré durant l'escrit, té la virtuositat i el cinisme del llenguatge del PSC.
Amb l'argument de la necessitat d'elaborar un Pla Territorial amb una visió superior, amb l'argument de l'afirmació que cal reservar i preservar el territori, amb l'afirmació que determinats municipis han crescut "malament" i han ocupat sòl que està dispers en el territori amb urbanitzacions que invaeixen els boscos; el que fan és fer un PTMB sotmès a la visió de la Barcelona més invasora del territori i amb un caràcter totalment urbanita.
Per un costat corona la gran ciutat amb tot un rosari de petites ciutats preexistents (Sabadell, Terrassa, Martorell, Granollers, Mataró,...) amb d'altres que mai han tingut pretensions de ser-ho (Palau-solità i Plegamans, Lliçà d'Amunt,...).
Per un altra banda el que fa és crear 2 proteccions diferenciades en el territori, la que és total i absoluta i la que sota el nom de "prevenció de mosaic agro-forestal" converteix molt sòl que fins ara era protegit i agrícola o d’interès ecològic i paisatgístic, en sol no delimitat, és a dir un urbanístic no programat.
Vol dir que tot aquest terreny, si un dia el municipi vol créixer ho podrà fer sense cap mania. En el cas de Palau-solità i Plegamans tot el poble està considerat d'aquesta manera des de la variant a tot el perímetre del nostre municipi.
Per altra banda municipis com els dos Lliças, com que consideren que han crescut malament, ara els hi posen també una nova centralitat al territori, que vol dir que hauran de créixer fins a límits que mai s'havien proposat.
Tot això sense haver tingut en compte la voluntat i caràcter de cada un dels municipis afectats per aquest pla territorial i invaïnt les competències municipals. Entre altres gravetats, m'agradaria ressaltar-ne unes quantes més enllà de la invasió de competències municipals.

Des de fa uns 25 anys s'ha viscut a Catalunya un fenomen migratori molt interessant. Ciutadans de les àrees metropolitanes han fugit de les grans ciutats, sobre tot de Barcelona, per anar a buscar una altra manera de viure.
Amb més qualitat de vida, amb un contacte amb la natura més fàcil, amb una vivenda que moltes vegades havia començat com a segona vivenda, però que la millora de la xarxa viària havia facilitat la seva reconversió en la vivenda de primera residència i moltes vegades la única que es poden permetre moltes famílies treballadores.
Doncs bé, des de els despatxos de Barcelona, amb aquest pla estan prenent la decisió que aquests ciutadans només poden viure en ciutats densificades i en pisos.El lamentable és que segurament molts d'aquests tècnics i polítics, tinguin dues o tres vivendes: un gran pis a l’eixampla, una torre a Mallorca i una altre a l'Empordà!
I mentre tant que fan els municipis afectats? Molts d'ells ni se l'han mirat, saben que existeix però no coneixen la dimensió de l'afectació del pla.
D'altres que són limítrofs han municipis com el de Palau, s'ho miren i diuen "...això no va amb nosaltres,...de fet a nosaltres gaire bé no ens toca..."
No ho puc entendre! Resulta que al costat s'hi projecte una ciutat de mes de 60.000 habitants i creuen que això no els afecta, per que es farà al poble del costat.Em pregunto: La comarca del Vallès Occidental que ja te la pugna per la capitalitat entre Sabadell i Terrassa, necessita més grans ciutats que la desdibuixin? A Sabadell l'hi interessa perdre pes amb el protagonisme d'altres ciutats emergents?
M'entristeix que un municipi tant bonic com Palau-solità i Plegamans, ple d'oportunitats per a enfrontar-se al futur amb una personalitat pròpia, lligat a la seva cultura i a la seva història, ara es vegi amenaçat per una decisió política presa des de un despatx de Barcelona i que el converteixi en una ciutat més de la connorvació de Barcelona.
Per un costat coronada per el IV cinturó, un IV cinturó que enlloc de fer de ronda i prou, és l'argument d'una pressió urbanística al nostre municipi, amb un creixement urbà a la perifèria dels tres pobles afectats Palau, Caldes i Sentmenat (el que en diuen un nòdul de creixement amb un ARE, ciutadans que no es sentiran formar part de cap dels tres pobles), i amb 2 línies de ferrocarrils travessant-lo.
En resum, un municipi fragmentat al servei del creixement de la gran ciutat.Justament en l'època de Franco, també els urbanistes havien posat els seus ulls al nostre territori i hi volien fer una gran ciutat on ara hi ha Gallecs (l'industrial i el protegit).
Ara, un cop més, des de la democràcia, però sense tenir en compta el caràcter i voluntat del territori, algú torna a posar els ulls en el nostre poble i vol que creixi fins als límits de les seves fronteres.
Jo no em puc quedar sense dir res, no em puc quedar amb els braços plegats. No hi ha marxa enrera si aquest pla s'acaba i les condicions sobre Palau seran per sempre.
Aquest pla ara està en tramitació, sembla que amb la voluntat d'aprovar-lo per la primavera. Després serà temps d'al·legacions, tant de bo els ciutadans en presentin prou com per pressionar al Govern i aquest pla no prosperi.
Sabem que dins del Govern hi ha veus discordants, sabem que amb un canvi de Govern i amb CiU al capdavant aquest Pla no prosperaria. Però ara ens queda la veu, per anar explicant a tot hom què significa aquest Pla pel nostre poble.
Aquest passat dimecres vam fer una convocatòria a totes les entitats per explicar-lo i animar-los a fer al·legacions.Algunes no van poder venir, em posaré en contacte amb elles per tal de que cap es quedi sense saber què està passant.Des de aquí us animo a ajudar-me.
Amb el PTMB hi haurà un abans i un després, no ens podem permetre quedar-nos amb els braços creuats.

Política catalana

2008-12-16T15:22:00.000-08:00

Moltes vegades sentim que els catalans estem indiferents davant els esdeveniments del nostre País.

Crec que aquesta afirmació no és certa, no estem indiferents ens sentim impotents!

No està de moda sortir a defensar Catalunya en una manifestació.

Políticament ens hem diversificat molt i s'ha creat un discurs desde els mitjans de comunicació en contra Convergència i Unió.

Per altra banda el sentit comú, també a través dels mateixos mitjans, s'han fet resó de les millores que ha de significar l'aplicació de l'estatut i que només CiU ha demostrat poder defensar-lo.

Per tant tenim uns valors que sí han aprofundit en el sentiment de la gent, i un partit que els lluita.

Però el discurs contra el nostre partit llençat desde molts mitjans de comunicació han colaborat a la desconfiança d'algunes persones cap a CiU.

Cal que els ciutadans siguin capaços de reconeixer en el nostre partit la valentia i la honradesa del treball, la constància i la il·lussió de poder-ho aconseguir, i que finalment els mitjans de comunicació actuin d'una altra manera.

A vegades escolto en discursos i conferències que es pregunten: Quina Catalunya tenim i quina Catalunya volem.

Tenim una Catalunya diversa en el sentit del seu origen de naixement, dels cognoms, etc...

Però tots patim una mateixa realitat comuna, la injusticia amb la que es troba el territori de Catalunya i tots els seus ciutadans és la mateixa independentment del seu origen.

Hem d'aconseguir fer que el nostre discurs s'adreci a tots els ciutadans de Catalunya, en la defensa dels seus interessos.

Hem d'obrir el nostre ventall de ciutadans que es sentin recolzats pel projecte de CiU.

No podem condicionar-nos amb un discurs que només parli dels nostres. Entre altres coses, els "nostres" cada cop que hi ha eleccions són uns altres o són diferents, i erigir-nos només en representants dels "nostres" ens acaba condicionant tant que anem acotant el nostre camp d'acció i ens anem empetitin.

Nadal 2009

2008-12-15T09:14:00.000-08:00

BON NADAL I FELÇ ANY 2009

Setmana del sida, sexualitat, responsabilitat

2008-12-13T16:01:00.000-08:00

Durant la setmana del 29 de novembre al 4 de desembre, la regidoria de joventut ha organitzat tot un seguit d'activitats relacionades amb la SIDA.

L'objectiu: lluitar-hi en contra.

No vaig poder assistir a tots els actes, era impossible! Però si que vaig tenir l'oportunitat de passar-hi dues tardes, la de dimarts i la del dimecres.

Els dies en els que vaig anar-hi, no puc dir que la participació era massiva, però si que puc dir que em va agradar molt poder compartir un temps amb joves de Palau que amb la seva frescor, espontanietat i manera de ser em van fer somriure i apropar-me al seu mon, a través del fil conductor de la sexualitat i de la SIDA.

Amb jocs i diversions, es parlava de coses molt serioses i vaig descobrir, el que sempre es diu, els joves en saben més que tots nosaltres, per sort!.

Però un dubte em voltava pel cap: com hi poden haver tants embarassos no desitjats, amb tanta informació?

Facilment el tema de la SIDA conduia al tema universal i etern de la sexualitat, amb tot el coneixement diguem "tècnic" de la qüestió, dominant el vocabulari, amb totes les seves modalitats i variacions. Però continuava voltant-me el dubte.

Tota la informació? és evident que la societat ha canviat, és bo que així canviat o en tot cas és inevitable. Però quina mena de societat tindrem d'aqui uns anys, on ens portarà tanta informació sense més? A una societat més responsable?, tant de bo!

Però continuo dubtant.

No ens atrevim a fer afirmacions poc populars, no ens atrevim, ho només ho fem en la intimitat.

L'objectiu ha de ser treballar per una sexualitat que protegeixi de les malaties, evidentment. Ha de ser també treballar per una llibertat responsable, evidentment.

Parlem de la sexualitat, parlem del sida, de l'amor? parlem de l'amor?

Ara no està de moda, potser!

Em trontolla el cor i l'ànima quan hi ha tantes joves que aborten, perquè no dir-ho! Em trontolla tot el cos quan sento parlar de l'abortament. No està de moda dir-ho. Qui defensa aquelles criatures que impunement desapareixen com si mai no haguessin sigut res?

L'amor, la consciència, la llibertat han de ser una mateixa cosa, em costa entendre-ho d'una altra manera.

Demagògia

2008-12-10T15:08:00.000-08:00

En política hi ha una paraula que s'utilitza molt i que moltes vegades no s'acaba de concretar amb fets.
Demagògia és confondre la ciutadania amb paraules i afirmacions que els qui les diuen saben que no són certes, però que facilment convencen als qui les escolten.

Fer afirmacions de que un Ajuntament com el nostre pot assumir en un sol exercici, el del 2009, el cost de 3 urbanitzacions com Montjuich, els Turons i Pineda Sud.

Afegint que l'aportació econòmica de l'Ajuntament ha de ser d'un 25%, per tant comptant que una urbanització puja al voltant de 6.000.000 € seria a l'entorn d'1.500.000 € per barri, comptant que Pineda Sud és més petit podríem comptar el cost per aquest sector de 500.000 €. Que faríen per tant un total de3.500.000 €.

Demanar que en el mateix exercici s'assumeixi el cost de les quotes urbanístiques que hauríen de pagar els veins de Montjuich que puja uns 860.000 €

És a dir que la suma faria un total de 4.360.000 €
Fer aquesta afirmació i quedar-se tant tranquil, sabent que aquesta és una empresa impossible. Això és fer demagògia i un acte de greu irresponsabilitat.

Si afegim el fet d'aprovar una nova forma de recollida d'escombreries i un cop es passa a l'oposició criticar la seva implantació i invocar a la ciutadania a fer desobediència: d'això se'n diu demagògia.
Aprovar una revisió de cadastre que afecta l'impost de l'IBI i per tant el seu augment i dos anys després quan no es governa, incita als ciutadans a fer alegacions contra aquest impost, motivades per viure en un barri que no està urbanitzat, i que si no ho està és perquè els que han estat governant els últims anys no han urbanitzat la zona: d'això se'n diu demagògia.

Lamentablement en la política hi ha masses exemples de demagògia que fan que els ciutadans cada dia més desconfiin de la política i dels seus representants.

Ajuts socials

2008-12-09T14:34:00.000-08:00

Durant aquest any i mig de legislatura la realitat social ha canviat molt.
Les necessitats de la gent s'han multiplicat i els recursos econòmiques han minvat, malgrat això, hem augmentat més d'un 41% la partida pressupostària destinada a aquests ajuts.

Per tots nosaltres és molt important poder ajudar a qui ho necessiti, garantint que totes les persones que ho necessitin tinguin ajut, però essent molt rigorosos a l'hora de donar els ajuts, és a dir garantir que qui ho rep ho necessita de veritat.

Tot va venir un dia que una persona que tenia necessitat va apropar-se a nosaltres demanant ajuda, la seva situació era molt dificultosa i calia ajudar-la, així ho vam fer. No li vam aconseguir un lloc de treball, si no dos! Amb aquestes feines garantia, juntament amb els ingressos del seu marit malalt uns 2.000 i escacs € al mes.

Certament la malaltia del marit, continuava essent una llosa i el haver de mantenir els tres fills, una tasca difícil, però amb els ingressos garantíem que pogués fer front, amb una bona gestió econòmica, la gestió familiar.

Doncs bé, volia continuar cobrant l'ajut de beques del menjador! Tots els barems amb els quals les tècniques de serveis socials treballen, arribaven a la mateixa conclusió: la seva situació econòmica, amb les feines, resolien el seu problema econòmic amb una bona gestió.

La pregunta és: Hem de donar ajuts o em d'ajudar a la gent a poder tenir els seus recursos propis?
Hem de continuar fomentant una societat paternalista? o el que cal és donar eines per poder tirar endavant?
Nosaltres ho tenim clar, i dic nosaltres per que és així!

Més, en aquesta època en que hi ha persones que viuen amb unes pensions minses! Hem de continuar donant ajuts garantint que aquells que ho necessitin ho tinguin i que els que les tinguin ho necessitin.

Per altra banda el nostre Ajuntament, que és de menys de 20.000 habitants no té competències en aquest àmbit i per tant no rep diners de les administracions per a dur-les a terme i malgrat això hem augmentat els recursos humans i hi hem esmerçat més diners, diners que són de tots i que jo, com a màxima autoritat, no puc gastar sense sentit comú.

Si l'oposició vol fer d'aquesta situació una noticia i aprofita per deteriorar la imatge del govern i la meva, es trobarà amb totes les dades que demostren que estan faltant a la veritat i que nosaltres estem destinant més diners a serveis socials, dels que ells van destinar-hi mai.

Recordo quan en els plens, estant jo a l'oposició, acusava a l’anterior equip de govern de destinar més diners a les festes que als ajuts a la gent gran.

Ara, des de que sóc alcaldessa, tenim 7 persones que han ingressat a la residència i nosaltres ajudem a pagar-la mentre no arriba l'ajut de la Generalitat. No podíem permetre que persones que la poguessin necessitar i que no tenen recursos, amb malalties que es desenvolupen molt ràpidament, hagin d'esperar un ajut de la Generalitat que igual triga més de mig any en arribar.
Ens hem trobat persones que quan han tingut l'ajut de la Generalitat, el familiar ja havia mort i això és molt trist!

Recordo que quan feia el porta a porta, em vaig trobar un home desesperat. Tenia la sogra i la dona amb l'Alzheimer i no podia sufragar el cost de la residència, la filla estava a punt de ser ingressada i no podia fer-se càrrec de la família. L'home no es veia en cor de tirar endavant.

El primer que vaig fer després de prendre possessió del càrrec, va ser demanar el seu expedi

ent, parlar amb les treballadores socials i finalment amb la família. Ara, de ja fa més d'un any, te la sogra i la dona en una residència i ell les va a visitar tot sovint. Evidentment està trist perquè estan malaltes, però veu que estan ben cuidades i ell s'ha recuperat de la salut. Això és ajut social.
En aquests sentit continuarem treballant, dins les nostres possibilitats i amb els nostres recursos.
El que em preocupa molt són les notícies que m'arriben, sembla que la Generalitat ha destinat menys diners a beques de menjador per l'any vinent. És a dir el que ha vingut fent fins ara, no ho farà. Això si que és un problema, nosaltres continuarem treballant, mentre altres parlen!

Aprovació del ROM

2008-12-07T16:32:00.000-08:00

Aquest darrer ple hem portat a aprovació el nou reglament de funcionament del ple i s'ha aprovat per majoria absoluta.

Moltes són les persones que desconeixen què és i que el ple està regulat per un reglament que han de complir tots els regidors i l'alcalde o alcaldessa és qui l'ha de fer complir.

Cal un reglament que ajudi al bon desenvolupament del Ple.

És bo que aquest reglament estigui aprovat pel màxim dels representants municipals que garanteixi el compliment del mateix.

El ROM que teníem era de fa molts anys i estava caduc, calia fer-ne un de nou.

Els socialistes i els d'iniciativa, durant la darrera legislatura van estar elaborant un ROM que dona tota la sensació que estava pensat des de el punt de vista de govern, és a dir volien aprovar un reglament en el que l'oposició només tenia un torn de cinc minuts per exposar el seu punt de vista en cada punt de l'ordre del Ple.

Ara, després de moltes reunions mantingudes per part del regidor Jaume Oliveras i consensuat amb la resta dels membres del govern, però també amb els regidors de l'oposició (els mateixos que l'havien escrit) s'ha arribat a l'acord de que hi haurà dos torns que augmentaran substancialment el temps que tindrà l'oposició per fer les seves intervencions. El que és curiós és que els mateixos que van redactar el text, ara demanaven tenir més temps!

Es evident que d'estar al govern o a l'oposició les coses es veuen diferent, però no deixa de ser curiós que nosaltres estan al govern hem preferit poder aprovar aquest ROM amb el recolzament de tots, encara que l'oposició tingui més eines per dur a terme la seva tasca.

Espero que ara, quan hagi d'aplicar aquest reglament durant el transcurs del ple, no em titllaran de "dictadora"!

No deixa de ser curiós que aquesta acusació gratuïta es faci quan intento fer complir un reglament que ha estat elaborat per que funcionin correctament els plens.

Més val agafar-lo amb humor! Encara recordo com presidien els plens l'anterior equip de govern! clar que llavors nosaltres ni insultàvem, ni faltàvem al respecte. Demanàvem permís per absentar-nos del ple, vaja fèiem oposició, una oposició amb duresa, però amb respecte i educació.

En tot cas m'alegro de presidir un govern que ha estat capaç d'aprovar aquest reglament prioritzant el consens, abans que preferir deixar sense veu a l'oposició, que és com estava plantejat abans.

Tots podem estar al govern o a l'oposició, tot és important en un ajuntament democràtic i per tant tots hem de tenir eines per treballar justes i equitatives, depenent si la democràcia ens ha reservat un lloc o un altre.

Ara només falta que me'l deixin aplicar, ...amb respecte.

Ceràmica

2008-12-01T14:50:00.000-08:00

Sorgiren les formes, en el silenci del taller, adormides les hores en el rellum del fang.
Les siluetes dels gerros es presentaren com la font d’una inspiració que cercava móns més llunyans.

Sinuositats emmarcades per la terra bruta d’òxids i porcellana. Peixos cercant llunes engolides en l’absurd, perseguides per ulls vigilants en la nit.

Moviment d’escuma de colors obrint-se i tancant-se en un mar imaginari atrapat en la fusta esculpida per les dents del metall.

Aparegueren, aleshores, cridades per el desig escairant l’aire, punyents en la seva presència.
Com escultures amb la boca oberta empassant-se l’oxigen de les muntanyes.

De sobte com un lament en la incomprensió dels ulls d’altri. Sobirana en la seva existència com un crit en el silenci del fang, sorgí com un esclat: l’ESCULTURA.

Passejant-se en els meus dits jugava a créixer amb les meves carícies. Jo només li endevinava el camí amunt, avall, prims i escarpats els cims, coronant el somni..
I es va anar fent pesada i matèrica la seva existència. Majestuosa i frisant, amagant interiors insospitats.

Cridant de lluny als passejants distrets des de la seva presència silenciosa.
Silenci!, creixent murs de silenci fet de terra i color, però d’un silenci curull de paraules presoneres en el seu interior.

Calia doncs, obrir finestres per poder entrar en el fons de la seva ànima i alliberar tot aquell esclat de somnis.

Mercè Pla Blagé

La meva ceràmica

2008-12-01T14:17:00.000-08:00

Des de els 16 anys que faig ceràmica, vaig comerçar a fer-ne gaire bé sense pensar-hi. Gaire bé sense voler-ho.

Les hores passaven mansament sense presa, mentre a través dels meus dits naixien formes noves.

Era la vàlvula d'escapament per a una adolescent sommiadora. Recordo les primeres peces que em sorprenien a mi mateixa, mai abans havia pensat que era capaç de fer-les i em divertia d'alló més mentre les feia.

Poc a poc em vaig adonar que no en tenia prou amb el poc temps que hi dedicava i la "febre" de la ceràmica es va apoderar de mi.

Un dels motius per venir a viure a Palau-solità i Plegamans, va ser el poder tenir el meu taller al garaig, mentre el meu fill petit dormia plàcidament a la seva habitació.

Poc a poc les peces van anar prenent més força, amb un segell propi, que tot hom que em coneix l'obra, la reconeix allà on la veu.

Ara, des de que sóc alcaldessa em falta el temps per fer-ne i la trobo a faltar, com la trobo a faltar!

Dret a Decidir

2008-11-30T12:55:00.000-08:00

Avui he assistit a un acte on alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de diferents partits polílics catalans (CiU, ERC i ICV) ens reuniem a l'entorn d'un dinar per a reivindicar el DRET A DECIDIR.

Tots els càrrecs electes que estem adherits a aquest moviment donem suport al manifest que es va elaborar com adocument de compromís de tots nosaltres.

Ja som 1090 adherits. 164 alcaldes de 477 municipis, que inclouen les 41 comarques+Conflent, Mallorca i Alacantí.

Cal que tots els regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses que treballen per Catalunya ens unim per a treballar junts per a aquest dret que és tan bàsic per un País, que és el de decidir.

La veritat aquest migdia m'he emocionat al sentir-me voltada de tantes persones que han destinat aquest diumenge per a juntar-se i decidir treballar junts per un mateix objectiu.

Ha estat molt emotiu quan, de forma espontànea, en el moment de la fotografia hem iniciat el Cant dels Segadors.

El futur dels catalans és incert, però la derrota és segura si no lluitem. Tots som imprescindible per a lluitar per ell, sense la nostra lluita els nostres fills no tindran l'horitzó que es mereixen.

Violència de Gènere

2008-11-29T14:30:00.000-08:00

El dimarts passat es va llegir el manifest en memòria de les victimes de la violència de gènere a la porta de l'Ajuntament.

Lamentablement no hi vaig poder assistir, ja que estava en una reunió Barcelona amb la Directora General de Prevenció d'incendis que em va impedir poder participar activament en la lectura del document.

Durant tota la setmana s'han celebrat actes des de les diferents regidories per a sensibilitzar-nos a tots contra la violència, a favor del civisme i la tolerància.

Alguns actes s'han organitzat per associacions com la de les Dones x les Dones, que cada any organitzen diferents activitats en aquesta jornada.

La veritat és que l'obra de teatre que van organitzar ens va fer riure molt, malgrat que darrera els gags divertits hi havia la denúncia d'una realitat que viuen moltes dones. la dificultat d'afrontar-se al dia a dia. Convinant les responsabilitats familiars amb les de la feina.

De tota manera, jo que comparteixo una situació similar, amb responsabilitat de govern i a l'hora essent mare de dos fills i casada.

He de dir que hi ha molts homes que, de forma silenciosa, participen i comparteixen totes les responsabilitats amb la seva parella. Sense cap afany de protagonisme, ni com una acció excepcional, però que amb la seva actitud ajuden a que dones com jo poguem assumir responsabilitats com la meva.

Ho tinc molt clar, sempre ho he dit! Si no fos pel marit que tinc, mai hauria pogut fer res del que faig.

Per tant, dones: continuem lluitant, val la pena. Hi ha homes que lluiten amb nosaltres per canviar la societat, per compartir-la.

I sobretot: treballem per una societat lliure i sense violència.

Montserrat

2008-11-23T16:29:00.000-08:00

Aquest dissabte hem anat a Montserrat, anar a Montserrat per mi sempre té un valor.La Muntanya màgica, la muntanya santa, la que acull a tota mena de persones.

En aquest indret tots els catalans hi hem viscut moments especials, ja hi recordo tantes coses! tants moments viscuts! Les trobades amb sardanistes, excursions que acabaven a l'abadia, costellades amb els avis.

La trobada que es va organitzar quan defensàvem el primer estatut, repartint enganxines, on els cameres de televisió seguien la jornada amb la Guardia Civil, seriosa i preocupada ens vigilava, eren altres temps.

Aquest dissabte acompanyada de vora 70 militants i simpatitzants de CiU vam iniciar tot un seguit de trobades que anirem fent per tal de passar-ho bé i alhora establir la comunicació necessària per anar explicant què estem fent des de el govern.Va ser una jornada complerta, entranyable, divertida,...complerta.

Amb la família, amb els amics en un paisatge nostre conegut i estimat.Espero amb il·lusió la propera trobada que farem, ens ho vam passar molt bé i alhora vam poder parlar amb tots vosaltres.

Gràcies per haver vingut a compartir tots junts aquest dia tant preciós.

L'Escorxador

2008-11-23T15:27:00.001-08:00

L'espai jove l'escorxador ha estat una infrastructura que malgrat ja estava prevista la seva inauguració per el darrer mandat, la mala previsió de l'anterior govern en la ubicació i en el projecte, ha fet que fins aquest final de primavera no s'hagi pogut inaugurar.

Un edifici que quan es va construir com a escorxador, es va fer al costat de la riera per poder llençar-hi tot el que volien, eren altres temps i els escorxadors només havien de garantir la funcionalitat necessària per a dur a terme la seva tasca.

Ni els fonaments, ni una construcció sòlida era l'objectiu: quatre parets i la riera eren suficient infrastructura per treballar.La perillossitat que suposa la proximitat d'una riera que històricament s'ha desbordat inundant les rodalies, no era un motiu per no ubicar-hi un escorxador.

Quan el darrer equip de govern socialista amb els seus socis d'ICV van decidir reconvertir aquest espai, en un espai per joves sembla que no els va preocupar aquesta realitat, tot i que nosaltres els vam avisar.

Van decidir rehabilitar-lo sense preveure un reforç suficient de l'estructura i sense un pressupost que garantís una finalització correcte de l'obra. Aquest edifici va patir la improvització constant. Primer l’havien d'inaugurar el 2006, després a principis de 2007, més tard per les eleccions, la realitat va ser contundent: no el van poder inaurgurar.

Si no reforçaven els fonaments allò no aguantava i els diners que havien d'anar destinats al sostre de l'edifici i al tancament de les estances va haver d'utilitzar-se per reforçar l'estructura.

Quan al juny de 2007 vam entrar a governar ens esperava una llarga llista de deficiències de l'edificació que calia cobrir amb el pressupost i vam haver de fer front a un augment de despesa per poder acabar-la.

Però tot no s'acabava aquí, una mala construcció; un projecte mal pensat des de un principi contava amb uns acabats desastrosos i amb les pluges del mes d'abril d'enguany vam poder visualitzar la "magnitud de la tragèdia" totes o gaire bé totes les parets de l'edifici regalimaven aigua, bassals arreu de l'interior de les estances i fins i tot del terra surava aigua per les parets.

Va resultar que la teulada estava foradada, les vidrieres mal segellades, el pati tenia una inclinació que conduïa l'aigua a l'interior de les estances, etc, etc.

Va començar per mi la "persecució" a l'empresa i a la direcció de les obres per tal de solventar totes les mancances, però els joves necessitaven d'aquell espai per a dur a terme les seves activitats.

Jo volia garantir que tinguessin un lloc digne i no un espai nou però precari.

Finalment vam arribar a un acord amb l'empresa i aquesta es va posar a treballar de valent per solventar els problemes i deficiències de construcció.

Però calia inaugurar l'espai per que els joves tinguessin l'oportunitat de poder gaudir d'un espai per ells.Així ho vam fer i al final vam inaugurar-lo amb el compromís de l'empresa de donar solució al llistat de mancances i deficiències.

Ara, sembla que poc a poc tot això s'ha anat resolent, el que no podrem fer és canviar la ubicació de l'edifici, sabem que aquesta mala ubicació sempre serà un problema.

El passat dijous vaig anar a visitar-lo amb els tècnics de l'ajuntament i els de la constructora i sembla que ben aviat podrem donar per solucionats tots els problemes que vam detectar, espero que finalment no en surtin més i puguem dedicar els nostres esforços exclusivament a donar suport als joves que cada dia omplen l'espai amb les seves activitats i il·lusions.

Visita als vestidors.

2008-11-20T07:53:00.000-08:00

La construcció dels vestidors del camp de futbol van a molt bon ritme, malgrat els imprevistos que han sortit amb el col·lector del clavegueram.

Resulta que durant tots aquests anys, aquest equipament ha estat abocant tots els residus directament al torrent, si, si ja sé que això és increïble.

És un equipament municipal i s'havia d'haver resolt ja fa molts anys, però no ha estat així i continuavem fent aquests abocaments directament al torrent.

Veure construir una infraestructura des de el seu començament és emocionant, on no hi havia res més que un fangar, hi van creixent les parets que finalment podran donar ús, en aquest cas al Futbol Club Palau, i que finalment podran utilitzar tots els jugadors petits i grans.

Acabant amb la situació de deficiències que es patien des de fa molt temps, com per exemple amb la mancança de xarxa de sanejament de l'edificació.

Aquesta mena d'abocaments, són totalment inadmissibles per una infraestructura municipal i per això ho estem resolent.

Hem construït un col·lector que recollirà les aigües negres de tota la instal·lació i les portarà al col·lector general. Així s'acabaran aquests abocaments al torrent.

El recliclatge, cosa de tots

2008-11-20T01:09:00.000-08:00

Ha arribat el moment d'apostar per el reciclatge i per el medi ambient. El progrés ha de funcionar afrontant una de les seves conseqüències més negatives: la generació de residus.

No fa tants anys que els residus que generàvem a les societats avançades eren gaire bé al 100 % orgànics, però des que es va començar a fabricar llaunes, envasos i plàstics, aquesta realitat ha anat canviant.

És important que tots entenguem que la nostra acció personal i particular del reciclatge, ajuda a restituir el nostre entorn i a recuperar els materials, que tractats com fins ara omplien abocadors ubicats al costat dels pobles, al costat de les cases d'altres ciutadans.

A mi també m'angoixa el si ho faré prou bé, el com hauré de decidir quin residu va a una bossa o a una altre, el si els meus fills ho sabran fer... Però a l'hora, veient l'experiència viscuda a altres municipis i parlant amb les persones que ja fa temps que tenen aquest sistema de recollida, em tranquil·litzo pensant que un cop acostumats ajudarem a tenir un poble més net i uns espais verds lliures de deixalles.

Dignificar el cos de la Policia Local

2008-11-18T13:34:00.000-08:00

Dignificar el cos de la Policia Local del nostre municipi, ha estat sempre una de les prioritats per mi, tant a l’oposició com al govern.
Calia posar a l’abast les eines i la formació per tal de poder donar el servei 24 hores, 365 dies l'any.
Per tant era imprescindible un comandament amb els coneixements adients per dur-lo a terme.

Aquesta ha estat una aposta valenta que possiblement no hem explicat prou, ens hem dedicat molt a treballar!La seguretat ciutadana és molt important per els ciutadans, però és impossible garantir-la si no conta amb les eines necessàries per a dur a terme la seva tasca.

Sense un espai digna per a desenvolupar la seva feina, sense formació continuada, sense la motivació que els ajuda dia a dia a enfrontar-se amb lo pitjor de la nostra societat.

Per això el celebrar el dia de la festivitat de la Policia Local a Palau-solità i Plegamans ha estat un esdeveniment tant important per a tots els agents i per a nosaltres.

Per mi, va ser un dia en el que em va fer sentir molt bé el veure com finalment, els policies del nostre poble, sentien reconeguda la seva tasca.

La feina d'un policia té un grau de voluntariat que moltes vegades no es té en compte, arrisquen la seva vida per garantir la nostra seguretat.

El privilegi de ser alcaldessa del nostre poble

2008-11-18T02:25:00.000-08:00

Durant aquest any i escacs en que tinc el privilegi de ser l’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans he viscut moments molt intensos i sorprenents.
El dia de pressa de possessió va ser un dia que no oblidaré mai
A partir d’aquell moment, tota la lluita, totes les propostes i projectes són possibles i s’engega el marcador del temps per fer-ho realitat i comença una cursa contrarellotge, però tot està per fer, per conèixer.

Cal iniciar tot un procés de reestructuració d’una màquina administrativa antiquada, que estava preparada per dur a terme altres projectes i dimensionada per altres voluntats i cal començar gairebé de zero amb moltes coses, d’altres per sort no.

Ens vam trobar que l’àrea d’intervenció per part de l’anterior equip de govern estava aconsellada, de fet era qui duia a terme aquesta tasca de facto, per un càrrec de confiança del PSC, enlloc d’estar ocupada per una persona externa a la política, que és com ha de funcionar l’àrea tècnica per garantir que si hi ha un canvi de govern, l’administració continuarà funcionant

La realitat i el dia a dia semblava que ens volguessin impedir dur a terme els nostres propòsits, i el dia a dia venia marcat per el que semblava una abalança de ciutadans que volien parlar amb l’alcaldessa per resoldre problemes històrics, greuges personals de fets anteriors i que jo amb la voluntat d’atendre se m’anaven menjant l’agenda.

Ara ja amb la distància que dona el temps veig que ens queda un llarg camí per recorre, però que hem posat les primeres pedres per tal d’assolir els objectius.
La modernització de la maquinària, possibilitarà una gestió més eficaç i una optimització dels recursos humans.

L’ E-Tram com a eina de queixes i suggeriments per garantir unes respostes ràpides, als ciutadans i les seves demandes.
La posada en marxa de l’oficina de recollida de denúncies de la policia per facilitar que els ciutadans, en els moments de més fragilitat no hagin d’anar a un altre poble i a un altre cos de seguretat a fer les seves denúncies.

NO ELIMINAR AQUEST MISSATGE - Conté la imatge del capçal

2008-11-17T03:51:00.000-08:00